Vés al contingut

Oligarquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una oligarquia és una forma de govern on el poder el té un petit grup de persones que formen una classe dirigent.
(The Bosses of the Senate, caricatura política de Joseph Keppler, publicada a Puck, cap al 23 de gener de 1889)

L'oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política). La paraula catalana oligarquia prové de les paraules gregues ὀλίγον óligon, poc i ἄρχω arkhō, governar.

Històricament, moltes oligarquies donaven el poder polític de manera legal i oberta a un grup minoritari anomenat l'aristocràcia (el govern dels millors). Aquests estats eren controlats per famílies poderoses els fills de les quals eren educats per a ser hereus del poder de l'oligarquia. No obstant això, en altres societats, aquest poder no s'exercia de manera oberta sinó que els oligarques romanien darrere del tron. Encara que Aristòtil va ser el primer a utilitzar el terme com a sinònim de govern dels rics (el terme exacte per aquest tipus de govern és plutocràcia), l'oligarquia no necessàriament és un govern exercit per mitjà de la riquesa sinó per un grup privilegiat de la societat. I és que aquesta societat grega antiga ja hi evidencià governs oligàrquics com els dels Trenta tirans, clarament descrits i criticats analíticament pel filòsof clàssic Plató als seus escrits com el llibre de La República.

Alguns politòlegs argumenten que tots els sistemes de govern són, invariablement, oligarquies, atès que el poder recau només sobre un grup social sense importar el sistema polític que es vulgui reivindicar. El nombre dels membres de l'oligarquia (absolut o relatiu) no és un criteri fix. Cal analitzar més detalladament els criteris de la pertinença a l'oligarquia: com hi entrar, com romandre i com en sortir. Tota classe de criteris, més o menys oficials i més o menys estables en el temps, poden tenir un paper important.

Les oligarquies són sistemes polítics complexos, amb molts cercles de poder cada vegada més concentrats, amb especialitzacions segons el domini de poder (comercial, jurídic, religiós, militar, tecnològic, etc.) i amb un exercici del poder sovint discret i col·legial. Són, sovint, famílies dominants per les quals la posició política és un element de patrimoni que es transmet als fills, i en què l'educació s'organitza d'acord amb aquesta perspectiva. Si l'oligarquia es troba en el centre mitològic, religiós o racial, poden sorgir sistemes de castes.

Una societat oligàrquica és inestable; el poder es perd o es concentra amb el temps. El fenomen es complica, encara més, per les influències estrangeres:

  • Les situacions de guerra permeten a un individu en específic concentrar poders de manera que l'oligarquia corre el risc de desaparèixer després d'una derrota (com va ser el cas de Cartago que va desaparèixer en assajar de sostenir la família dels Barca (Amílcar i després Hanníbal), o després d'una victòria (com va ser el cas de la República oligàrquica de Roma que es va transformar en l'Imperi Romà). Moltes de les monarquies europees es van establir d'aquesta manera durant l'edat mitjana.
  • El comerç internacional i l'enriquiment molt concentrat fa sorgir una oligarquia (com va ser el cas de la família Mèdici de Florència). O en definitiva l'expansió de poder (com el cas de la família Borja).
  • Les oligarquies es poden imposar sobre el monarca o el dictador perquè comparteixin la distribució dels poders sobre la societat. Un exemple d'aquest procés va ser la unió dels nobles d'Anglaterra que van forçar el rei Joan d'Anglaterra a signar la Carta Magna el 1215, un reconeixement tàcit de l'existència d'un contrapoder i de l'afebliment del poder reial. La Carta Magna va ser revisada contínuament, garantint més drets al poble i posant les bases de la futura monarquia constitucional.

Per país

[modifica]

Jeffrey A. Winters i Benjamin I. Page han descrit Colòmbia, Indonèsia, Rússia, Singapur i els Estats Units com a oligarquies.[1]

Filipines

[modifica]

Durant la presidència de Ferdinand Marcos, de 1965 a 1986, van sorgir diversos monopolis a les Filipines, principalment vinculats a la família Marcos i els seus associats propers. Els analistes han descrit aquest període, i fins i tot les dècades posteriors, com una era d'oligarquia a les Filipines.[2][3][4]

El president Rodrigo Duterte, elegit el 2016, va prometre desmantellar l'oligarquia durant la seva presidència.[4][5] No obstant això, l'oligarquia corporativa va persistir durant tot el seu mandat. Mentre Duterte criticava magnats destacats com els Ayala i Manny Pangilinan, figures corporatives aliades amb Duterte, inclòs Dennis Uy d’Udenna Corporation, es van beneficiar durant la seva administració.[6]

Rússia

[modifica]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991 i la posterior privatització dels actius estatals, va sorgir una classe d'oligarques empresarials russos. Aquests oligarques van aconseguir el control de parts importants de l'economia, especialment en els sectors de l'energia, els metalls i els recursos naturals.[7] Molts d'aquests individus mantenien vincles estrets amb funcionaris del govern, en particular amb el president, cosa que va portar alguns a caracteritzar la Rússia moderna com una oligarquia entrellaçada amb l'estat.[8]

El 1996, tement la possible victòria del Partit Comunista, els oligarques, especialment els Set Banquers, van finançar i donar suport substancial a la campanya de reelecció de Borís Ieltsin a les eleccions d'aquell any, continuant manipulant-lo i exercint influència sobre el seu govern durant els anys següents. Després que el successor de Ieltsin, Vladímir Putin, arribés al poder el 1999, va prendre mesures enèrgiques contra molts oligarques, arrestant-ne diversos per evasió fiscal i obligant-ne d'altres a exiliar-se.[9] Tanmateix, a finals de la dècada del 2000, Putin havia creat una nova classe d'oligarques formada principalment pels seus propis amics i col·legues personals, i continuava reprimint aquells que s'hi oposaven.[10] Segons NPR, «va canviar el noi assegut a les cadires, però no va canviar les cadires».[11]

Índia

[modifica]

El 2023, Robert Lighthizer, l'arquitecte de la política comercial americana durant la primera presidència de Donald Trump, va escriure al seu llibre No Trade is Free que uns quinze multimilionaris van donar forma a la política comercial de l'Índia. Anomenant-los oligarques, Lighthizer va qualificar l'Índia com el país més proteccionista del món.[12]

El Grup Adani, propietat de l'home més ric de l'Índia, Gautam Adani, es va beneficiar enormement del govern Modi. Després que Narendra Modi es convertís en primer ministre el 2014, Adani va guanyar les licitacions per operar sis aeroports indis tot i no tenir experiència en el sector. La seva riquesa va augmentar en uns 100.000 milions de dòlars només entre el 2020 i el 2023.[13] Tanmateix, el 2024, això es va veure com una història amb moral pel que fa al clientelisme sota el govern Modi després que Hindenburg Research acusés Adani de frau i manipulació de la borsa, cosa que va provocar que el Grup Adani perdés 110.000 milions de dòlars en valor de mercat en qüestió de dies.[14]

Iran

[modifica]

La República Islàmica de l'Iran, establerta després de la Revolució Iraniana de 1979, de vegades es descriu com una oligarquia clerical. El seu sistema de govern, conegut com a Velayat-e-Faqih (Govern dels Juristes), atorga el poder a un petit grup de clergues xiïtes d'alt rang, liderats pel Líder Suprem. Aquest grup té una influència significativa sobre els afers legislatius, militars i econòmics del país, i els crítics argumenten que aquest sistema concentra el poder en una elit religiosa, marginant altres veus dins de la societat.[15][16]

Ucraïna

[modifica]

Des de la independència d'Ucraïna el 1991, una poderosa classe d'elits empresarials, conegudes com a oligarques ucraïnesos, han jugat un paper important en la política i l'economia del país. Aquests oligarques van obtenir el control dels actius estatals durant la ràpida privatització que va seguir al col·lapse de la Unió Soviètica.[17] La política multivectorial del president Leonid Kutxma, que afavoria les relacions estretes amb Occident i Rússia, es va considerar que apaivagava els interessos comercials oligàrquics d'ambdós grups.[18] El 2021, Ucraïna va aprovar una llei destinada a frenar la influència oligàrquica en la política i l'economia.[19][20]

Estats Units

[modifica]

Diversos comentaristes i estudiosos han suggerit que els Estats Units mostren característiques d'una oligarquia, particularment en relació amb la concentració de riquesa i influència política entre una petita elit,[21][22][23][24][25][26][27] com ho exemplifica la llista dels principals donants als partits polítics.[28][29][30]

L'economista Simon Johnson va argumentar que l'auge d'una oligarquia financera americana es va fer particularment prominent després de la crisi financera del 2008.[31] Aquesta elit financera ha estat descrita com a posseïdora d'un poder significatiu tant sobre l'economia com sobre les decisions polítiques. L'expresident Jimmy Carter va qualificar els Estats Units el 2015 com una oligarquia amb suborn polític il·limitat després de la decisió del Tribunal Suprem de 2010 en el cas Citizens United contra la FEC, que va eliminar els límits a les donacions a campanyes polítiques.

El 2014, un estudi dels politòlegs Martin Gilens, de la Universitat de Princeton, i Benjamin Page, de la Universitat Northwestern, va argumentar que el sistema polític dels Estats Units no reflecteix principalment les preferències dels seus ciutadans mitjans. La seva anàlisi dels resultats polítics entre 1981 i 2002 va suggerir que els individus rics i els grups empresarials tenien una influència substancial sobre les decisions polítiques, sovint marginant la majoria dels nord-americans.[32][33] Tot i que els Estats Units mantenen característiques democràtiques com ara eleccions regulars, llibertat d'expressió i sufragi generalitzat, l'estudi va assenyalar que les decisions polítiques estan influenciades de manera desproporcionada per les elits econòmiques. No obstant això, l'estudi va rebre crítiques d'altres estudiosos, que van argumentar que no s'havia de menystenir la influència dels ciutadans mitjans i que les conclusions sobre les tendències oligàrquiques eren exagerades.[34] Gilens i Page van defensar la seva recerca, reiterant que, si bé no qualifiquen els Estats Units d'oligarquia directa, van trobar proves substancials d'elits econòmiques que dominen certes àrees de la formulació de polítiques.[35]

En el seu discurs de comiat presidencial del 15 de gener de 2025, el president sortint dels Estats Units , Joe Biden, va advertir que s'estava formant una oligarquia als Estats Units que amenaçava la democràcia, els drets bàsics i la llibertat, ajudada per un complex tecnològic-industrial en el que Politico va descriure com «fer-se ressò del llenguatge de Roosevelt en denunciar els ' barons lladres ' d'una nova Edat Daurada distòpica».[36][37][38] Elon Musk, un estret col·laborador de Donald Trump durant la seva campanya del 2024 i cap del Departament d'Eficiència Governamental (DOGE), ha estat descrit com un oligarca a causa de la seva àmplia influència sobre Trump durant la seva segona presidència.[39][40][41][42][43][44] Musk va contribuir amb més de 200 milions de dòlars a les eleccions del 2024, creant un super PAC per promoure la campanya de Trump.[45][46][47] El dues vegades candidat presidencial i líder progressista Bernie Sanders va iniciar la seva gira Fighting Oligarchy (Where We Go from Here) per tot Amèrica en resposta a la victòria electoral de Trump.

En el seu article del 2009, Oligarquia als Estats Units?, els politòlegs Benjamin Page i Jeffrey Winters argumenten que els interessos comuns d'una oligarquia resideixen més en la protecció de la riquesa que en el control de tota la vida política. Defineixen una oligarquia com un tipus de sistema polític en què «els ciutadans més rics despleguen recursos de poder únics i concentrats per defensar els seus interessos minoritaris únics», i que la seva influència desproporcionada sobre la formulació de polítiques pot no reflectir l'interès del públic en general. Els oligarques no necessiten ocupar càrrecs governamentals formals, ja que la influència indirecta pot ser suficient. Winter i Page van identificar uns quants mecanismes a través dels quals les elits econòmiques poden exercir influència en el sistema democràtic dels EUA, com ara el lobbyisme, la formació de l'opinió pública i el finançament de campanyes electorals.[48]

Ciència política

[modifica]

Els estudiosos també han assenyalat que els sistemes democràtics moderns sovint presenten biaixos estructurals que afavoreixen els ciutadans rics i els interessos corporatius organitzats.[49][50][51][52] El politòleg i estudioso de l'oligarquia Jeffrey Winters adverteix que la democràcia i l'oligarquia poden coexistir, però la tensió sorgeix quan la majoria dels votants s'oposa a la distribució desigual de la riquesa i desitja una distribució més equitativa de la riquesa.[53][54][55]

Alguns comentaristes també utilitzen el concepte de manera més àmplia per descriure els sistemes polítics moderns on els rics exerceixen una influència política desproporcionada. Sota aquest sistema, una oligarquia pot coexistir amb institucions democràtiques i implicar els rics que tenen poder sense ocupar càrrecs governamentals formals.[56] Segons la Harvard Review, el lobby pot permetre que la riquesa concentrada accedeixi i influeixi en les decisions polítiques i els resultats de les polítiques, normalment per a polítiques fiscals favorables, sense ocupar cap càrrec governamental formal. El camp s'ha professionalitzat cada cop més i requereix molts recursos.[48][52] Les contribucions significatives a la campanya influeixen en qui arriba als càrrecs elegits.[48][53][57][58] La formació de l'opinió dels votants pot influir en qui és escoltat pels responsables de la presa de decisions formals i desplaçar els ciutadans ordinaris.[48] Les oligarquies també utilitzen recursos financers i xarxes polítiques per donar forma al disseny constitucional. Això inclou donar suport als nomenaments de jutges que tinguin interpretacions legals que s'alineïn amb els seus interessos econòmics.[48]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Winters, Jeffrey; Page, Benjamin Perspectives on Politics, 7, 4, 2009, p. 731–751. DOI: 10.1017/S1537592709991770 [Consulta: 12 març 2022]. «the concept of oligarchy can be fruitfully applied not only to places like Singapore, Colombia, Russia, and Indonesia.»
  2. ↑ Hutchcroft, Paul D. (en anglès) World Politics, 43, 3, 4-1991, p. 414–450. DOI: 10.2307/2010401. ISSN: 1086-3338. JSTOR: 2010401.
  3. ↑ «Myanmar: Transition, praetorian politics, and the prospects for democratic change». DOI: 10.4324/9781315674735-30. [Consulta: 15 maig 2022].
  4. 1 2 «Explainer: The oligarchy in the Philippines is more than just one family or firm». Philstar.com. [Consulta: 15 maig 2022].
  5. ↑ Ruth Abbey Gita-Carlos. «Duterte takes pride in dismantling oligarchy» (en anglès). Philippine News Agency. [Consulta: 15 maig 2022].
  6. ↑ Esmael, Lisbet. «Businesses under Duterte administration: Who gained, who got hurt?». CNN Philippines, 29-06-2022. Arxivat de l'original el 28 setembre 2023. [Consulta: 19 setembre 2023].
  7. ↑ Scheidel, Walter. The Great Leveler: Violence and the History of Inequality from the Stone Age to the Twenty-First Century. Princeton University Press, 2017, p. 51 & 222–223. ISBN 978-0691165028.
  8. ↑ «Russian oligarchs: What are they and how have they changed over time?». BBC. [Consulta: 28 setembre 2023].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ (en anglès) rferl [Consulta: 2 març 2022].
  10. ↑ Aslund, Anders. Putin's Economic Policy and Its Consequences (en anglès). Oxford University Press, 2019-08-13. ISBN 978-0190697761.
  11. ↑ «What Americans can learn from the story of Russia's oligarchs» (en anglès). Jefferson Public Radio, 04-02-2025. [Consulta: 8 maig 2025].
  12. ↑ «'Fifteen or so billionaires': Former Trump aide claims they shaped India's trade policy in book». Business Today, 21-08-2025. [Consulta: 6 desembre 2025].
  13. ↑ «Indian billionaire businessman Gautam Adani faces scrutiny». The World from PRX, 24-04-2023. [Consulta: 6 desembre 2025].
  14. ↑ Ghosh, Jayati. «The Crisis of India's Oligarchy» (en rus). Forbes.kz, 26-02-2023. [Consulta: 6 desembre 2025].
  15. ↑ Kazemzadeh, Masoud. Iran's Foreign Policy: Elite Factionalism, Ideology, the Nuclear Weapons Program, and the United States. Nova York: Routledge, 2020, p. 1–19. ISBN 978-0-367-49545-9.
  16. ↑ Amuzager, Jahangir. The Islamic Republic of Iran: Reflections on an Emerging Economy. Nova York: Routledge, 2014, p. 48–50, 88–89. ISBN 978-1-85743-748-5.
  17. ↑ Chernenko, Demid Economic Change and Restructuring, 52, 4, 2018, p. 383–411. DOI: 10.1007/S10644-018-9226-9.
  18. ↑ Riabchuk, Mykola Communist and Post-Communist Studies, 45, 3–4, 2012, p. 439–446. DOI: 10.1016/j.postcomstud.2012.06.007.
  19. ↑ Mulroy, Claire. «This form of government leaves power in the hands of a few: Oligarchies explained». USA Today, 10-03-2023. [Consulta: 21 abril 2025].
  20. ↑ «Zelensky's battle against oligarchs: What does the new law mean?». Al Jazeera. [Consulta: 28 setembre 2023].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «The New American Oligarchy». Truth Out, 02-12-2010. Arxivat de l'original el 22 gener 2012 [Consulta: 17 agost 2012].
  22. ↑ Winters, Jeffrey A. The American Interest, 7, 2, Novembre-Desembre 2011 [Consulta: 17 agost 2012].
  23. ↑ «The Donor Class». The New York Times, 19-07-1998 [Consulta: 10 març 2016].
  24. ↑ «The Families Funding the 2016 Presidential Election». The New York Times, 10-10-2015 [Consulta: 10 març 2016].
  25. ↑ «Is the U.S. witnessing the rise of oligarchy?». Oxfam, 17-01-2025. [Consulta: 22 juliol 2025].
  26. ↑ Gottschalk, Marie. Crime and No Punishment: Wealth, Power, and Violence in America. Princeton University Press, 2025, p. 15. ISBN 978-0691275253.
  27. ↑ «We’re not in a new Gilded Age in America: inequality is now far worse». The Guardian, 21-09-2026 [Consulta: 24 setembre 2026].
  28. ↑ «From Fracking to Finance, a Torrent of Campaign Cash – Top Donors List». The New York Times, 10-10-2015 [Consulta: 11 març 2016].
  29. ↑ «Why the 'donor class' matters, especially in the GOP presidential scrum». Csmonitor, 26-12-2014 [Consulta: 10 març 2016].
  30. ↑ Piketty, Thomas (2014). Capital in the Twenty-First Century. Belknap Press. ISBN 067443000X p. 514 "The risk of a drift towards oligarchy is real and gives little reason for optimism about where the United States is headed."
  31. ↑ Johnson, Simon The Atlantic, 5-2009 [Consulta: 17 agost 2012].
  32. ↑ «Study: US is an oligarchy, not a democracy». BBC, 17-04-2014 [Consulta: 9 juliol 2026].
  33. ↑ Gilens, Martin; Page, Benjamin I. Perspectives on Politics, 12, 3, 2014, p. 564–581. DOI: 10.1017/S1537592714001595 [Consulta: free].
  34. ↑ Bashir, Omar S. (en anglès) Research & Politics, 2, 4, 01-10-2015. DOI: 10.1177/2053168015608896. ISSN: 2053-1680 [Consulta: free].
  35. ↑ Gilens, Martin «Critics argued with our analysis of U.S. political inequality. Here are 5 ways they're wrong.» (en anglès). Washington Post, 07-12-2021. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 14 juliol 2024].
  36. ↑ «Playbook: The ‘tech-industrial complex’ comes to Washington». Politico, 16-01-2025 [Consulta: 16 gener 2025].
  37. ↑ Watson, Kathryn. «In final address, Biden warns of rise of tech industrial complex while outlining threats, challenges - CBS News» (en anglès). www.cbsnews.com, 16-01-2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  38. ↑ «Biden warns of dangers of oligarchy taking shape in US» (en anglès britànic). BBC News, 16-01-2025. [Consulta: 16 gener 2025].
  39. ↑ Lunday, Chris. «Germany's Habeck slams 'tech oligarch' Musk, calls for a European X». Politico Europe, 18-02-2025. [Consulta: 20 febrer 2025].
  40. ↑ Inskeep, Steve. «What Americans can learn from the story of Russia's oligarchs». NPR, 04-02-2025. [Consulta: 14 febrer 2025].
  41. ↑ «From Putin to Musk: the making of a modern-day oligarch». Financial Times, 28-10-2023 [Consulta: 4 febrer 2025].
  42. ↑ Merrin, William. Sharded Media: Trump's Rage Against the Mainstream. Palgrave Macmillan, p. 83–108. DOI 10.1007/978-3-031-84786-8_5. ISBN 978-3-031-84786-8.
  43. ↑ Pruszyinski, Katie Political Insight, 16, 1, 24-03-2025, p. 8–11. DOI: 10.1177/20419058251332336a [Consulta: 21 abril 2025].
  44. ↑ Naudé, Wim. The Economic Decline of the West: Guns, Oil, and Oligarchs. Palgrave Macmillan, 22 març 2025, p. 55–96. DOI 10.1007/978-3-031-82299-5_3. ISBN 978-3-031-82298-8.
  45. ↑ Boak, Josh. «Biden warns the US risks becoming an 'oligarchy.' What does the term mean?». Associated Press, 16-01-2025. [Consulta: 19 febrer 2025].
  46. ↑ Piper, Jessica. «Elon Musk was behind mysterious pro-Trump super PAC that invoked Ruth Bader Ginsburg». Politico, 05-12-2024. [Consulta: 15 febrer 2024].
  47. ↑ Kim, Whizy. «Elon Musk and the age of shameless oligarchy». Vox, 25-11-2024. [Consulta: 21 abril 2025].
  48. 1 2 3 4 5 Winters, Jeffrey A.; Page, Benjamin I. (en anglès) Perspectives on Politics, 7, 4, 2009, p. 731–751. Arxivat de l'original el 16 agost 2025. DOI: 10.1017/S1537592709991770 [Consulta: 29 desembre 2025].
  49. ↑ Sevenans, Julie; Marié, Awenig; Breunig, Christian; Walgrave, Stefaan; Soontjens, Karolin (en anglès) European Journal of Political Research, 64, 3, 2025, p. 1326–1350. DOI: 10.1111/1475-6765.12750. ISSN: 1475-6765.
  50. ↑ Lupu, Noam; Warner, Zach (en anglès) European Journal of Political Research, 61, 1, 2022, p. 67–85. DOI: 10.1111/1475-6765.12440. ISSN: 1475-6765 [Consulta: free].
  51. ↑ Berman, Russell. «The Specter of American Oligarchy» (en anglès). The Atlantic, 06-03-2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  52. 1 2 «Unmaking Democracy: How Corporate Influence Is Eroding Democratic Governance» (en anglès). Harvard International Review, 04-05-2020. [Consulta: 29 desembre 2025].
  53. 1 2 «Rich people rule!» (en anglès). The Washington Post, 08-04-2014. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 29 desembre 2025].
  54. ↑ Drutman, Lee. «Democrats keep saying America is an "oligarchy." Is that true?» (en anglès). Vox, 28-04-2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  55. ↑ Winters, Jeffrey A. Nomos, 58, 2017, p. 158–225. ISSN: 0078-0979. JSTOR: 26785952.
  56. ↑ «Oligarchy in the open: What happens now as the U.S. Is forced to confront its plutocracy problem?».
  57. ↑ «How Campaign Contributions and Lobbying Can Lead to Inefficient Economic Policy» (en anglès). Center for American Progress, 02-05-2014. [Consulta: 29 desembre 2025].
  58. ↑ «Is the U.S. witnessing the rise of oligarchy?» (en anglès). oxfam america. Arxivat de l'original el 14 novembre 2025 [Consulta: 29 desembre 2025].

Vegeu també

[modifica]