Hèlix
En geometria, una hèlix o hèlice (del llatí helix, -ĭcis, i aquest del grec ἕλιξ, -ικος, «espiral») és un tipus de corba suau en l'espai tridimensional una forma com una molla helicoidal cilíndrica o la rosca d'un cargol de màquina. És un tipus de corba espacial llisa amb línies tangents en un angle constant amb una línia fixa anomenada eix. Exemples d'hèlices són les molles i les baranes de les escales de caragol. Una hèlix "plena" (per exemple una rampa espiral) s'anomena helicoide. Les hèlixs són importants en biologia, ja que la molècula d'ADN es forma com dues hèlixs entrellaçades, i moltes proteïnes tenen subestructures helicoidals, conegudes com a hèlixs alfa.[1] La paraula hèlix prové de la paraula grega ἕλιξ, "torçat, corbat".[2] Una hèlix "emplenada", per exemple, una rampa "espiral" (helicoidal) - és una superfície anomenada helicoide.[3]
Exemples
[modifica]En la vida corrent hi ha nombrosos exemples de formes helicoidals. Les hèlices, les formes helicoidals, poden observar-se en la realitat. De manera precisa i regular o amb aspectes aproximats i limitats.
Algunes plantes enfiladisses basen la seva capacitat d’enfilar-se en els circells.[4][5] Els tirabuixons són elements de cabell helicoidals que formen part d'alguns pentinats.[6][7]
Fil d'una planta enfiladissa no identificada prop d'Orosí, Costa Rica.
Pentinat femení amb tirabuixons
Tecnologia
[modifica]
Cordes musicals entorxades
Mostres de ferritja
Ferritja helicoidal llarga
Cables helicoidal o espiral
Trepants per a gel
Mànegues per a aigua i aire comprimit
Moltes armes de foc tenen ànimes estriades de forma helicoidal. El projectil està forçat i, amb la força dels gasos propulsors, és obligat a avançar i girar ràpidament.
.png)
_(2).jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «¿Por qué es la hélice una forma tan popular en la Naturaleza?» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ ἕλιξ Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine., Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ Weisstein, Eric W., «Hèlix» a MathWorld (en anglès).
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 514.
- ↑ Buczacki, Stefan. Plantas trepadoras (en castellà). Ediciones AKAL, 1995-02-01, p. 8. ISBN 978-84-87756-47-4.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tirabuixó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Patterson, Miles L. Més que paraules: el poder de la comunicació no verbal. Editorial UOC, 2010, p. 52. ISBN 978-84-9788-938-4.
- ↑ Wellman, B. Leighton. Geometría descriptiva: compendio de geometría descriptiva para técnicos (en castellà). Reverte, 1987, p. 230. ISBN 978-84-291-5090-2.
- ↑ Segarra, Oriol; MONTANER, ORIOL SEGARRA. LA CULTURA DEL VINO: Una guía amena para pasar de iniciado a experto en vinos (en castellà). Editorial AMAT, 2003, p. 0. ISBN 978-84-9735-114-0.
