Vés al contingut

Genoma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El genoma en els camps de la biologia molecular i la genètica, és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.[1] Consisteix en seqüències de nucleòtids d'ADN (o ARN en virus d'ARN). El genoma nuclear inclou gens codificants de proteïnes i gens no codificants, altres regions funcionals del genoma com ara seqüències reguladores (vegeu ADN no codificant ), i sovint una fracció substancial d'ADN brossa sense cap funció evident.[2][3] Gairebé tots els eucariotes tenen mitocondris i un genoma mitocondrial petit.[2] Les algues i les plantes també contenen cloroplasts amb un genoma de cloroplast. El genoma de l'ésser humà conté més de 3.000 milions de nucleòtids.[4]

El genoma es refereix només a l'ADN nuclear. Encara que el mitocondri conté ADN (ADN mitocondrial) i, per tant, gens, aquests no són considerats part del genoma (vegeu genoma mitocondrial). El terme diploide descriu el nombre complet de còpies del genoma d'una cèl·lula determinada.

El genoma no analitza la diversitat genètica o el polimorfisme dels gens d'una espècie.[5] Per exemple, en el genoma humà, la seqüència en principi podria ser determinada amb només la meitat de l'ADN d'una cèl·lula d'un individu. Per conèixer una variació particular o en malalties cal la comparació entre individus.[6]

L'estudi del genoma s'anomena genòmica. S'han seqüenciat els genomes de molts organismes i s'han anotat diverses regions. El primer genoma que es va seqüenciar va ser el del virus φX174 el 1977;[7] la primera seqüència del genoma d'un procariota ( Haemophilus influenzae ) es va publicar el 1995;[8] El genoma del llevat (Saccharomyces cerevisiae) va ser el primer genoma eucariota que es va seqüenciar el 1996.[9] El Projecte Genoma Humà es va iniciar a l'octubre de 1990 i els primers esborranys de seqüències del genoma humà es van publicar a l'abril de 2003.[10][11]

Origen del terme

[modifica]

El terme genoma va ser creat el 1920 per Hans Winkler.[12] professor de botànica a la Universitat d'Hamburg, Alemanya. El lloc web Oxford Dictionaries i l'Online Etymology Dictionary suggereixen que el nom és una barreja de les paraules gen i cromosoma.[13][14][15][16] No obstant això, vegeu òmica per a una discussió més detallada. Ja existien algunes paraules relacionades amb -ome, com ara bioma i rizoma, que formen un vocabulari en el qual genoma encaixa sistemàticament.[17]

Definició

[modifica]

El terme "genoma" normalment es refereix a les molècules d'ADN (o de vegades d'ARN) que porten la informació genètica d'un organisme, però de vegades no és segur quines molècules incloure; per exemple, els bacteris solen tenir una o dues molècules d'ADN grans (cromosomes que contenen tot el material genètic essencial, però també contenen molècules plasmídiques extracromosòmiques més petites que porten informació genètica important. En la literatura científica, el terme "genoma" normalment fa referència a les grans molècules d'ADN cromosòmic dels bacteris.[18]

Genoma nuclear

[modifica]

Els genomes eucariotes són encara més difícils de definir perquè gairebé totes les espècies eucariotes contenen cromosomes nuclears a més de molècules d'ADN addicionals als mitocondris. A més, les algues i les plantes tenen ADN cloroplastic. La majoria de llibres de text distingeixen entre el genoma nuclear i els genomes dels orgànuls (mitocondris i cloroplasts), de manera que quan parlen, per exemple, del genoma humà, només es refereixen al material genètic del nucli.[19][20] Aquest és l'ús més comú de "genoma" a la literatura científica.

Ploïdia

[modifica]

La majoria dels eucariotes són diploides, és a dir, que tenen dues còpies de cada cromosoma al nucli, però el terme «genoma» es refereix només a un joc complet d'aquests cromosomes (una sola còpia de cada). Tanmateix, alguns eucariotes presenten cromosomes sexuals diferenciats, com ara els cromosomes X i Y dels mamífers, per la qual cosa la definició tècnica de genoma n'ha d'incloure tots dos tipus. Per exemple, el genoma de referència estàndard dels humans consisteix en una còpia de cadascun dels 22 autosomes més un cromosoma X i un cromosoma Y.[21]

Seqüenciació i cartografia

[modifica]
Part d'una seqüència d'ADN: representació de la seqüència completa d'un virus

Una seqüència genòmica és la llista completa dels nucleòtids (A, C, G i T en els genomes d'ADN) que formen tots els cromosomes d'un individu o d'una espècie. Dins d'una mateixa espècie, la gran majoria dels nucleòtids són idèntics entre individus, però cal seqüenciar-ne diversos per comprendre la diversitat genètica.

El 1976, Walter Fiers, de la Universitat de Gant (Bèlgica), va ser el primer a establir la seqüència completa de nucleòtids d'un genoma d'ARN viral (el bacteriòfag MS2). L'any següent, Fred Sanger va completar la primera seqüència d'un genoma d'ADN: el fago ΦX174, de 5.386 parells de bases..[22][23] El primer genoma bacterià que es va seqüenciar va ser el d'Haemophilus influenzae, completat el 1995 per un equip de l'Institut de Recerca Genòmica (TIGR). Uns mesos més tard, es va completar el primer genoma eucariota, amb la publicació de les seqüències dels 16 cromosomes del llevat de gemmació Saccharomyces cerevisiae, fruit d'un projecte europeu iniciat a mitjans dels anys vuitanta. La primera seqüència del genoma d'un arqueu, Methanococcus jannaschii, la va completar el 1996 el mateix Institut de Recerca Genòmica.[24]

El desenvolupament de noves tecnologies ha abaratit i facilitat molt la seqüenciació genòmica, i el nombre de genomes complets seqüenciats creix ràpidament. Els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH) mantenen una de les principals bases de dades públiques d'informació genòmica.[25] Entre els milers de projectes de seqüenciació completats s'inclouen els de l'arròs, el ratolí, la planta Arabidopsis thaliana, el peix globus i el bacteri Escherichia coli. El desembre de 2013, un equip científic va seqüenciar per primera vegada el genoma complet d'un neandertal, una espècie humana extinta. El material genètic es va extreure de l'os del dit d'un peu d'un individu de 130.000 anys d'antiguitat trobat en una cova de Sibèria.[26][27]

Genomes virals

[modifica]

Els genomes virals poden estar compostos d'ARN o d'ADN. Els genomes dels virus d'ARN poden ser monocatenaris o bicatenaris, i poden contenir una o més molècules d'ARN separades (segments: genoma monopartit o multipartit). Els virus d'ADN també poden tenir genomes monocatenaris o bicatenaris. La majoria dels genomes dels virus d'ADN consten d'una sola molècula lineal, però alguns estan formats per una molècula circular.[28]

Els procariotes i els eucariotes tenen genomes d'ADN. Els arqueus i la majoria dels bacteris tenen un únic cromosoma circular,[29] tot i que algunes espècies bacterianes presenten cromosomes lineals o múltiples.[30][31] Si l'ADN es replica més de pressa del que es divideixen les cèl·lules bacterianes, hi pot haver múltiples còpies del cromosoma en una sola cèl·lula; en canvi, si les cèl·lules es divideixen més ràpidament del que es pot replicar l'ADN, s'inicia la replicació múltiple del cromosoma abans de la divisió, fet que permet que les cèl·lules filles heretin genomes complets i cromosomes ja parcialment replicats. La majoria dels procariotes tenen molt poc ADN repetitiu al genoma.[32] Tanmateix, alguns bacteris simbiòtics (per exemple, Serratia symbiotica) tenen genomes reduïts i una fracció elevada de pseudogens: només al voltant del 40 % del seu ADN codifica proteïnes.[33][34]

Alguns bacteris tenen material genètic auxiliar, que també forma part del seu genoma, que es troba en plasmidis . Per això, la paraula genoma no s'ha d'utilitzar com a sinònim de cromosoma .

Genomes eucariotes

[modifica]
En una cèl·lula humana típica, el genoma es distribueix en 22 parells d'autosomes i dos cromosomes sexuals (les variants femenina i masculina es mostren a la part inferior dreta), a més del genoma mitocondrial (mostrat a escala amb les sigles «MT» a la part inferior esquerra).

Els genomes eucariotes estan compostos d'un o més cromosomes d'ADN lineal. El nombre de cromosomes varia enormement: des de la formiga saltadora Myrmecia pilosula i un nematode asexual,[35] que només en tenen un parell cadascun, fins a una espècie de falguera que en té 720 parells.[36] És sorprenent la gran quantitat d'ADN que contenen els genomes eucariotes en comparació amb altres organismes. Aquesta quantitat supera amb escreix la necessària per als gens que codifiquen proteïnes i els que no en codifiquen, fins al punt que la mida dels genomes eucariotes pot variar fins a 64.000 vegades entre espècies.[37] Aquesta particularitat es deu principalment a la presència d'ADN repetitiu i d'elements transposables (ET).

Una cèl·lula humana típica té dues còpies de cadascun dels 22 autosomes —una d'heretada de cada progenitor—, a més de dos cromosomes sexuals, fet que la converteix en diploide. En canvi, els gàmetes —com ara els òvuls, els espermatozoides, les espores i el pol·len— són haploides, és a dir, que només contenen una còpia de cada cromosoma. A més dels cromosomes del nucli, orgànuls com els cloroplasts i els mitocondris tenen el seu propi ADN. De vegades es diu que els mitocondris tenen un genoma propi, sovint anomenat «genoma mitocondrial», mentre que l'ADN que es troba dins del cloroplast rep el nom de «plastoma». Igual que els bacteris dels quals es van originar, els mitocondris i els cloroplasts tenen un cromosoma circular.

A diferència dels procariotes —en els quals l'organització exó-intró dels gens codificants de proteïnes existeix però és força excepcional—, els eucariotes presenten generalment aquesta estructura als gens i els seus genomes contenen quantitats variables d'ADN repetitiu. De fet, en mamífers i plantes, la major part del genoma està format per ADN repetitiu.[38]

A diferència dels procariotes —en els quals l'organització exó-intró dels gens codificants de proteïnes existeix però és força excepcional—, els eucariotes presenten generalment aquesta estructura als gens i els seus genomes contenen quantitats variables d'ADN repetitiu. De fet, en mamífers i plantes, la major part del genoma està format per ADN repetitiu.[39]

Seqüenciació d'ADN

[modifica]

La seqüenciació d'alt rendiment ha posat l'assemblatge de nous genomes a l'abast de tothom. Els polimorfismes de seqüència se solen descobrir comparant les soques reseqüenciades amb un genoma de referència, mentre que l'anàlisi de la profunditat de cobertura i de la topologia del mapatge permet obtenir detalls sobre variacions estructurals, com ara translocacions cromosòmiques i duplicacions segmentàries.

Seqüències de codificació

[modifica]

es seqüències d'ADN que contenen les instruccions per fabricar proteïnes s'anomenen seqüències codificants. La proporció del genoma que ocupen aquestes seqüències varia molt entre espècies. Un genoma més gran no conté necessàriament més gens; de fet, en els eucariotes complexos, la proporció d'ADN no repetitiu disminueix a mesura que augmenta la mida del genoma.[40]

Seqüències no codificants

[modifica]

Les seqüències no codificants inclouen introns, seqüències d'ARN no codificant, regions reguladores i ADN repetitiu, i constitueixen el 98 % del genoma humà. Al genoma hi ha dues categories principals d'ADN repetitiu: les repeticions en tàndem i les repeticions intercalades.[41]

Repeticions en tàndem

[modifica]

Les seqüències curtes i no codificants que es repeteixen una darrere l'altra s'anomenen repeticions en tàndem. Els microsatèl·lits consten d'unitats de repetició de 2 a 5 parells de bases, mentre que les dels minisatèl·lits tenen una longitud de 30 a 35 pb.[42] Aquestes repeticions constitueixen aproximadament el 4 % del genoma humà i el 9 % del genoma de la mosca de la fruita. A més, poden ser funcionals: per exemple, en els mamífers els telòmers estan compostos per la repetició en tàndem TTAGGG i tenen un paper clau en la protecció dels extrems dels cromosomes.

En altres casos, l'expansió del nombre de repeticions en tàndem en exons o introns pot causar malalties.[43] Per exemple, el gen humà de la huntingtina (HTT) conté normalment entre 6 i 29 repeticions en tàndem dels nucleòtids CAG (que codifiquen un tracte de poliglutamina), mentre que una expansió a més de 36 repeticions dona lloc a la malaltia de Huntington, un trastorn neurodegeneratiu. Es coneixen una vintena de trastorns humans originats per expansions similars en diversos gens. Encara no es comprèn del tot el mecanisme pel qual les proteïnes amb tractes de poliglutamina expandits causen la mort de les neurones; una possibilitat és que no es pleguin correctament i, en lloc de degradar-se, s'acumulin en agregats que també segresten factors de transcripció importants, fet que altera l'expressió gènica.[44]

Les repeticions en tàndem se solen originar per lliscament durant la replicació, entrecreuament desigual o conversió gènica.[45]

Fites de la història del genoma

[modifica]

Algunes dades que ja es van coneixent

[modifica]
  • El genoma humà conté uns 3 000 milions de bases (A, C, T, i G) i uns 20 000 gens.
  • Els gens contenen 3 000 bases de mitjana, però la mida varia molt d'un gen a un altre: el més gran conegut en l'ésser humà és la distrofina amb 2,4 milions de bases.
  • La funció de més del 50 % dels gens descoberts és desconeguda.
  • El 99,9 % de la seqüència del genoma humà és idèntica en tots els individus.
  • Aproximadament, un 2 % del genoma codifica instruccions de la síntesi proteica.
  • Les seqüències repetides que no codifiquen proteïnes formen vora del 50% del genoma humà.
  • Hi ha seqüències repetides que no tenen una funció directa, sinó que mantenen l'estructura i el dinamisme dels cromosomes.
  • El cromosoma 1 és el cromosoma humà més gran (2968 gens) i el cromosoma Y, el més petit (231 gens).
  • S'han identificat al voltant de 3 milions de localitzacions on existeixen diferències en les bases de l'ADN en humans, fet que promet revolucionar el procés de recerca de seqüències d'ADN relacionades amb malalties com les cardiopaties, diabetis, artritis i càncers.
  • El genoma més petit, a part dels virus, és el de Mycoplasma genitalium.
  • El genoma més llarg seqüenciat avui dia és el de Pinus taeda, amb 22.180 milions de parells de bases.[47]
  • El genoma més llarg (encara no seqüenciat) és el de Paris japonica, amb més de 150.000 milions de parells de bases.[48]

Acceleració del genoma

[modifica]

Gràcies a l'acceleració del genoma l'Homo sapiens ha estat capaç d'adaptar la seva conducta ràpidament d'acord amb les necessitats de canvi.[49]

Complexitat del genoma

[modifica]

Mida d'algunes menes de genoma

[modifica]
Organisme Mida del genoma (parells de bases)
Fag λ5 × 104
E. coli4 × 10⁶
Llevat2 × 107
C. elegans8 × 107
Drosophila melanogaster2 × 108
Homo sapiens3 × 10⁹

Les investigacions dutes a terme fins ara suggereixen que la complexitat del genoma humà no radica en el nombre de gens sinó en com part d'aquests gens són utilitzats per construir diferents productes en un procés que és anomenat alternative splicing (regulació gènica). Una altra raó important d'aquesta complexitat radica en el fet que existeixen milers de modificacions químiques per fabricar proteïnes així com del repertori de mecanismes que regulen aquest procés.

De la mateixa manera que la llista de les peces de la nau espacial Soiuz no indica el seu funcionament, la seqüència completa del genoma no permet determinar de quina manera el genoma d'una cèl·lula dirigeix l'activitat d'aquesta. Malgrat conèixer la llista de «lletres» que hi ha en els cromosomes de les cèl·lules humanes, no se sap com aquest és capaç de controlar el desenvolupament d'un òvul fecundat fins a convertir-lo un ésser adult. Això explica el fet que una dècada després completar-se la seqüència del genoma humà, no hagi tingut lloc el miracle mèdic que alguns científics havien promès.[50]

Quins beneficis pot comportar l'estudi del genoma?

[modifica]
  • Diagnòstic i prevenció de malalties hereditàries
Tests genètics: Els tests basats en l'ADN són quasi el primer ús comercial i d'aplicació mèdic dels nous descobriments de la genètica. Aquests tests poden ser utilitzats per al diagnòstic de malalties, confirmació diagnòstica, informació del pronòstic, així com del curs de la malaltia, confirmar la presència de malaltia en pacients asimptomàtics i amb diferents graus de certesa, predir el risc de futures malalties en persones sanes i en la seva descendència.
  • Estudi de susceptibilitat en les malalties
  • Intervenció (tractament) sobre la malaltia: Possibilitats de desenvolupament de tècniques o per tractar malalties hereditàries. El procediment implica substituir, manipular o suplementar els gens no funcionals, per gens funcionals. En essència, la teràpia gènica és la introducció de gens a l'ADN d'una persona per tractar malalties. (vegeu:Teràpia gènica Farmacogenòmica (la possible creació de «fàrmacs a mida» del malalt).

Altres possibles beneficis de la investigació genètica

[modifica]
  • Medicina molecular
  • Genòmica microbiana
  • Valoracions de risc
  • Bioarqueologia, Antropologia, Evolució i estudi de migracions humanes, paleogenètica, principalment a partir de l'ADN antic
  • Identificació d'ADN
  • Agricultura i bioprocessament

Referències

[modifica]
  1. ↑ «genoma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 març 2026].
  2. 1 2 Graur, Dan. Molecular and Genome Evolution. Sinauer Associates, Inc., 2016. ISBN 9781605354699. OCLC 951474209.
  3. ↑ Brosius, J Annals of the New York Academy of Sciences, 1178, 1, 2009, p. 186–93. Bibcode: 2009NYASA1178..186B. DOI: 10.1111/j.1749-6632.2009.05004.x. PMID: 19845638.
  4. ↑ International Human Genome Sequencing Consortium «Finishing the euchromatic sequence of the human genome.». Nature, 431, 7011, 2004, p. 931-45. PMID: 15496913.
  5. ↑ «La bioinformática en el estudio de la diversidad genética» (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 22 març 2026].
  6. ↑ Parolari, Martín Nicolás. «La genética humana entra en una nueva era. Un proyecto en Barcelona identifica 41.000 transcritos ignorados por los mapas oficiales y demuestra que la referencia del genoma estaba sesgada» (en castellà), 22-03-2026. [Consulta: 22 març 2026].
  7. ↑ Nature, 265, 5596, 2-1977, p. 687–95. Bibcode: 1977Natur.265..687S. DOI: 10.1038/265687a0. PMID: 870828.
  8. ↑ Science, 269, 5223, 7-1995, p. 496–512. Bibcode: 1995Sci...269..496F. DOI: 10.1126/science.7542800. PMID: 7542800.
  9. ↑ Science, 274, 5287, 1996, p. 546, 563–67. Bibcode: 1996Sci...274..546G. DOI: 10.1126/science.274.5287.546. PMID: 8849441.
  10. ↑ Journal of Molecular Biology, 319, 4, 2002, p. 931–942. DOI: 10.1016/S0022-2836(02)00333-9. PMID: 12079320.
  11. ↑ Nature Medicine, 2, 2, 2-1996, p. 241–242. DOI: 10.1038/nm0296-241. ISSN: 1078-8956.
  12. ↑ Verbreitung und Ursache der Parthenogenesis im Pflanzen- und Tierreiche. Jena: Verlag Fischer, 1920.
  13. ↑ «definition of Genome in Oxford dictionary». Arxivat de l'original el 1 March 2014. [Consulta: 25 març 2014].
  14. ↑ «genome». A: . Online. Oxford University Press. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  15. ↑ .
  16. ↑ Harper, Douglas. «genome». Online Etymology Dictionary.
  17. ↑ Lederberg, Joshua; McCray, Alexa T. The Scientist, 15, 7, 2001.
  18. ↑ Annual Review of Microbiology, 74, 2020, p. 815–834. DOI: 10.1146/annurev-micro-020518-115822. PMID: 32692614.
  19. ↑ Graur, Dan. Molecular and Genome Evolution. Sinauer Associates, Inc., 2016. ISBN 9781605354699. OCLC 951474209.
  20. ↑ Genomes 4. New York, NY, USA: Garland Science, 2018. ISBN 9780815345084.
  21. ↑ «Ensembl Human Assembly and gene annotation (GRCh38)». Ensembl. Arxivat de l'original el 3 November 2023. [Consulta: 30 maig 2022].
  22. ↑ «All about genes». beowulf.org.uk.
  23. ↑ Sanger, F.; Coulson, A.R. «A rapid method for determining sequences in DNA by primed synthesis with DNA polymerase» (en anglès). Journal of Molecular Biology, vol. 94, 3, 5-1975, p. 441–448. DOI: 10.1016/0022-2836(75)90213-2. ISSN: 0022-2836. PMID: 1100841.
  24. ↑ «TIGR Scientists Complete the First Genome Sequence of an Oral Pathogen Associated with Severe Adult Periodontal Disease», 12-06-2001.
  25. ↑ «Genome Home», 08-12-2010. Arxivat de l'original el 9 March 2010. [Consulta: 27 gener 2011].
  26. ↑ Zimmer, Carl «Toe Fossil Provides Complete Neanderthal Genome». The New York Times, 18-12-2013.
  27. ↑ «The complete genome sequence of a Neanderthal from the Altai Mountains». Nature, vol. 505, 7481, 1-2014, p. 43–49. Bibcode: 2014Natur.505...43P. DOI: 10.1038/nature12886. PMC: 4031459. PMID: 24352235.
  28. ↑ Gelderblom, Hans R. Structure and Classification of Viruses. 4th. Galveston, TX: The University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996. ISBN 9780963117212.
  29. ↑ «Archaeal chromosome biology». Journal of Molecular Microbiology and Biotechnology, vol. 24, 5–6, 2014, p. 420–27. DOI: 10.1159/000368854. PMC: 5175462. PMID: 25732343.
  30. ↑ Chaconas, George; Chen, Carton W. «Replication of Linear Bacterial Chromosomes: No Longer Going Around in Circles». A: The Bacterial Chromosome, 2005, p. 525–540. DOI 10.1128/9781555817640.ch29. ISBN 9781555812324.
  31. ↑ «Bacterial Chromosomes». Microbial Genetics, 2002.
  32. ↑ «Constraints and plasticity in genome and molecular-phenome evolution». Nature Reviews. Genetics, vol. 11, 7, 7-2010, p. 487–98. DOI: 10.1038/nrg2810. PMC: 3273317. PMID: 20548290.
  33. ↑ «Extreme genome reduction in symbiotic bacteria». Nature Reviews. Microbiology, vol. 10, 1, 11-2011, p. 13–26. DOI: 10.1038/nrmicro2670. PMID: 22064560.
  34. ↑ «Insights from 20 years of bacterial genome sequencing». Functional & Integrative Genomics, vol. 15, 2, 3-2015, p. 141–61. DOI: 10.1007/s10142-015-0433-4. PMC: 4361730. PMID: 25722247.
  35. ↑ «Scientists sequence asexual tiny worm whose lineage stretches back 18 million years». ScienceDaily. [Consulta: 7 novembre 2017].
  36. ↑ Khandelwal, Sharda «Chromosome evolution in the genus Ophioglossum L.». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 102, 3, 3-1990, p. 205–17. Bibcode: 1990BJLS..102..205K. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1990.tb01876.x.
  37. ↑ Zhou, Wanding; Liang, Gangning; Molloy, Peter L.; Jones, Peter A. «DNA methylation enables transposable element-driven genome expansion». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 117, 32, 11-08-2020, p. 19359–19366. Bibcode: 2020PNAS..11719359Z. DOI: 10.1073/pnas.1921719117. ISSN: 1091-6490. PMC: 7431005. PMID: 32719115.
  38. ↑ Lewin, Benjamin. Genes VIII. 8th. Upper Saddle River, NJ: Pearson/Prentice Hall, 2004. ISBN 978-0-13-143981-8.
  39. ↑ Lewin, Benjamin. Genes VIII. 8th. Upper Saddle River, NJ: Pearson/Prentice Hall, 2004. ISBN 978-0-13-143981-8.
  40. ↑ Lewin, Benjamin. Genes VIII. 8th. Upper Saddle River, NJ: Pearson/Prentice Hall, 2004. ISBN 978-0-13-143981-8.
  41. ↑ Computational genomics : current methods. Wymondham: Horizon Bioscience, 2007. ISBN 978-1-904933-30-4.
  42. ↑ «Repeat DNA in genome organization and stability». Current Opinion in Genetics & Development, vol. 31, 4-2015, p. 12–19. DOI: 10.1016/j.gde.2015.03.009. PMID: 25917896.
  43. ↑ «The biological effects of simple tandem repeats: lessons from the repeat expansion diseases». Genome Research, vol. 18, 7, 7-2008, p. 1011–19. DOI: 10.1101/gr.070409.107. PMC: 3960014. PMID: 18593815.
  44. ↑ «The biological effects of simple tandem repeats: lessons from the repeat expansion diseases». Genome Research, vol. 18, 7, 7-2008, p. 1011–19. DOI: 10.1101/gr.070409.107. PMC: 3960014. PMID: 18593815.
  45. ↑ «Microsatellites: genomic distribution, putative functions and mutational mechanisms: a review». Molecular Ecology, vol. 11, 12, 12-2002, p. 2453–65. Bibcode: 2002MolEc..11.2453L. DOI: 10.1046/j.1365-294X.2002.01643.x. PMID: 12453231.
  46. ↑ «Consorcio Internacional Completa el Proyecto Genoma Humano» (en castellà). National Human Genome Research Institute, 14 abril 2003. [Consulta: 14 abril 2016].
  47. ↑ «ScienceShot: Largest Genome Ever Sequenced», 20-03-2014. [Consulta: 16 agost 2014].
  48. ↑ «ScienceShot: Biggest Genome Ever», 07-10-2010. [Consulta: 16 agost 2014].
  49. ↑ Noah Harari, Yuval. Sàpiens: Una breu història de la humanitat (Sapiens: A Brief History of Humankind). Edicions 62, 2011, p. 443.
  50. ↑ Hall, S.S. «Revolution Postponed: Why the Human Genome Project Has Been Disappointing». Scientific American, October, 2010, p. 42-49. Traducció al castellà en Investigación y ciencia del desembre de 2010

Vegeu també

[modifica]