Vés al contingut

Donald Trump

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Donald Trump Jr..
Plantilla:Infotaula personaDonald Trump
Imatge
Donald Trump (2025) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en-us) Donald John Trump Modifica el valor a Wikidata
14 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Jamaica Hospital (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
47è President dels Estats Units
20 gener 2025 –
← Joe Biden
38è President electe dels Estats Units
6 novembre 2024 – 20 gener 2025
← Joe Biden
45è President dels Estats Units
20 gener 2017 – 20 gener 2021
← Barack Obama – Joe Biden →
36è President electe dels Estats Units
9 novembre 2016 – 20 gener 2017
← Barack Obama – Joe Biden →
Executiu en cap The Trump Organization
1971 –
President The Trump Organization
1971 – 2017
Director
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCasa Blanca (2025–)
Casa Blanca (2017–2021)
Nova York
Queens
Palm Beach
Manhattan
Trump Tower
Mar-a-Lago
Jamaica Estates Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicBlancs estatunidencs Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme, conservadorisme social, patriotisme estatunidenc, moviment antigènere, oposició a la immigració, populisme de dreta, antiglobalisme de dreta, aïllacionisme, trumpisme i feixisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme no confessional Modifica el valor a Wikidata
FormacióWharton School - economia (1966–1968)
Universitat de Fordham (1964–1966)
The Kew-Forest School (–1964)
Acadèmia Militar de Nova York (1959–1964)
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,9 m Modifica el valor a Wikidata
Pes98 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretà Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPersonalitat mediàtica, política, comerç, polític, emprenedor i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Washington DC (2025–)
Washington DC (2017–2021)
Nova York (1971–2017) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagnat dels negocis, actor, escriptor, executiu en cap, comerciant, empresari, productor de cinema, inversor immobiliari, inversor, productor de televisió, polític, presentador de concursos, emprenedor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe Trump Organization (1968–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà (2012–)
candidat independent (2011–2012)
Partit Republicà (2009–2011)
Partit Demòcrata (2001–2009)
Partit de la Reforma dels Estats Units d'Amèrica (1999–2001)
Partit Republicà (1987–1999) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentMAGA movement (en) Tradueix i doctrina Donroe Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJohn Barron
The Donald
John Miller
David Dennison Modifica el valor a Wikidata
Salari400.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat2.500 M$ (26 març 2022) Modifica el valor a Wikidata
Esportgolf Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 novembre 2024eleccions presidencials dels Estats Units de 2024
3 novembre 2020eleccions presidencials dels Estats Units de 2020
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
2019escàndol Trump-Ucraïna
12 juny 2018Cimera dels Estats Units i Corea del Nord del 2018
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
8 novembre 2016eleccions presidencials dels Estats Units de 2016
acusació a Donald Trump a Nova York Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
FamíliaFamília de Donald Trump Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMelania Trump (2005–)
Marla Maples (1993–1999), divorci
Ivana Trump (1977–1990), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaKara Young Modifica el valor a Wikidata
FillsDonald Trump Jr.
 () Ivana Trump
Ivanka Trump
 () Ivana Trump
Eric Trump
 () Ivana Trump
Tiffany Trump
 () Marla Maples
Barron Trump
 () Melania Trump Modifica el valor a Wikidata
ParesFred Trump Modifica el valor a Wikidata  i Mary Anne MacLeod Modifica el valor a Wikidata
GermansMaryanne Trump Barry
Robert Trump
Fred Trump Jr.
Elizabeth Trump Grau Modifica el valor a Wikidata
ParentsJohn George Trump, oncle patern
Elizabeth Trump, àvia paterna
Jared Kushner, gendre
Lara Trump, nora
Vanessa Trump, nora
Mary L. Trump, filla del germà
Donald Trump III, net
John Whitney Walter, cosí germà
Kai Trump, filla del fill Modifica el valor a Wikidata
Condemnat per34 falsificació de documents comercials (2024) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
20 gener 2025segona investidura de Donald Trump
15 setembre 2024tiroteig al Trump International Golf Club
13 juliol 2024intent d'assassinat de Donald Trump
15 novembre 2022-2025campanya presidencial de Donald Trump de 2024
13 gener 2021-2021segon impeachment de Donald Trump
6 gener 2021assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021
1r juliol 2020Tractat entre Mèxic, Estats Units i Canadà
2020acusacions d'espionatge de Barack Obama contra Donald Trump
24 setembre 2019-18 desembre 2019consulta d'impeachment contra Donald Trump
18 juny 2019campanya presidencial de Donald Trump de 2020
18 maig 2018retirada dels Estats Units del Pla d'Acció Conjunt
1r juny 2017-20 gener 2021sortida dels Estats Units de l'Acord de París
20 gener 2017primera investidura de Donald Trump
2017acomiadament de fiscals dels Estats Units de 2017
16 juny 2015campanya presidencial de Donald Trump de 2016
2005controvèrsia per l'enregistrament de Donald Trump i Billy Bush
7 octubre 1999-14 febrer 2000campanya presidencial de Donald Trump de 2000
Vint-i-cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units
Kompromat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdonaldjtrump.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0874339 TMDB (persona): 33663 FilmAffinity (persona): 867878785 Rottentomatoes: celebrity/donald_j_trump Allmovie (artista): p71941 IBDB (repartiment): 21682 Spotify: 23U808v5GbnGrEIqalCIXi Apple Music: 501999712 Last.fm: Donald+Trump Musicbrainz: 13dc1600-baca-4aaf-beee-fb000b66ae24 Discogs: 385236 Allmusic: mn0000740452 Amazon Music (artista): B07CXWK51B Project Gutenberg (autor): 49704 Goodreads (autor): 676
Facebook: DonaldTrump X: realDonaldTrump Instagram: realdonaldtrump Snapchat: realdonaldtrump Youtube (canal): UCAql2DyGU2un1Ei2nMYsqOA TikTok: realdonaldtrump Twitch: donaldtrump Modifica el valor a Wikidata

Donald Trump Donald Trump (Jamaica Hospital, 14 de juny de 1946) és un polític i empresari estatunidenc, 45è i 47è president dels Estats Units, el primer sense experiència prèvia en servei públic (electe, designat o militar). Trump va guanyar les eleccions presidencials de 2016, va perdre les de 2020 i va guanyar les de 2024. Tant en el primer com en el seu segon jurament com a president es va convertir en el de més edat en la història a prendre possessió (en el primer superant Ronald Reagan i en el segon Joe Biden). És el primer president convicte, després de ser condemnat pel cas Stormy Daniels.[1][2]

Trump va néixer i créixer al districte de Queens de Nova York. Va assistir a la Universitat de Fordham durant dos anys i va obtenir el títol de llicenciat en Economia per la Wharton School de la Universitat de Pennsilvània. Va esdevenir president del negoci immobiliari del seu pare Fred Trump el 1971, el va rebatejar com a The Trump Organization, i va expandir les seves operacions per a construir o renovar gratacels, hotels, casinos i camps de golf. Més tard, Trump va iniciar diverses empreses paral·leles, principalment mitjançant la llicència del seu nom. Trump i les seves empreses han estat involucrats en més de 4.000 accions legals estatals i federals, incloses sis fallides.[cal citació] Va ser propietari de la marca del concurs de bellesa Miss Univers del 1996 al 2015.[cal citació] Va produir i presentar el xou d'impacte The Apprentice del 2003 al 2015.A abril de 2020, Forbes va estimar el seu patrimoni net en 2,1 mil milions de dòlars nord-americans.[a]

La seva primera elecció i les seves polítiques van desencadenat nombroses protestes. Durant la seva primera presidència, Trump va ordenar la prohibició de viatjar als Estats Units a ciutadans de diversos països de majoria musulmana per problemes de seguretat, va promulgar un paquet de reducció d'impostos per a particulars i empreses, i va fer nomenar Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem dels Estats Units establint una majoria conservadora en el tribunal.[3] En política exterior, Trump ha seguit una agenda d'«America First» («Primer Amèrica»), per la qual ha retirat els Estats Units de les negociacions comercials de l'Aliança Transpacífica, l'Acord de París sobre el canvi climàtic i l'acord nuclear iranià.[4] Va imposar aranzels a les importacions que van desencadenar la Guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, va reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel i va retirar les tropes nord-americanes del nord del país durant la guerra civil siriana. Trump es va reunir tres vegades amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un fins que les converses sobre desarmament nuclear es van trencar al 2019. Trump va reaccionar lentament a la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020 minimitzant l'amenaça, ignorant o contradient moltes de les recomanacions dels funcionaris de salut i va promoure informació falsa sobre tractaments no provats i la disponibilitat de proves. Trump ha fet moltes declaracions falses o enganyoses durant la seva campanya i presidència. Les declaracions han estat documentades per fact checking i els mitjans de comunicació han descrit àmpliament el fenomen com a inèdit en la política nord-americana. Molts dels seus comentaris i accions han estat caracteritzats com de contingut racista o directament de racistes.

Les posicions polítiques de Trump han estat descrites com a populistes, proteccionistes i nacionalistes. Es va postular per primer cop com a precandidat a la carrera presidencial del 2016 pel partit republicà i va ser escollit president vencent la candidata demòcrata Hillary Clinton, tot i tenir menys vots.[b]

Biografia

Una fotografia en blanc i negre de Donald Trump quan era adolescent, somrient i vestint un uniforme pseudo-militar fosc amb diverses insígnies i una franja de color clar que creua la seva espatlla dreta
Foto de l'anuari de l'Acadèmia Militar de Nova York de 1964

Donald Trump va néixer el 14 de juny de 1946, a l'Hospital Jamaica, al districte de Queens, Nova York.[5] El seu pare era Frederick Christ Trump, un promotor immobiliari nascut al Bronx, els pares del qual eren immigrants alemanys. La seva mare era Mary Anne MacLeod, una mestressa de casa d'origen escocès. Trump va créixer al veïnat de Jamaica Estates de Queens i va assistir a The Kew-Forest School des de la llar d'infants fins al setè grau.[6] Als 13 anys, va ser inscrit a l'Acadèmia Militar de Nova York, un internat privat.[7] El 1964 es va matricular a la Universitat Fordham. Dos anys després es va traslladar a Wharton School de la Universitat de Pennsilvània,[8] on es va graduar al maig de 1968 amb una llicenciatura en Economia.[8] Els perfils de Trump publicats a The New York Times el 1973 i el 1976 van informar erròniament que s'havia graduat el primer de la seva classe a Wharton, quan en realitat mai no havia arribat al quadre d'honor de l'escola.[9] El 2015, l'advocat de Trump, Michael Cohen, va amenaçar la Universitat de Fordham i l'Acadèmia Militar de Nova York amb accions legals si publicaven els expedients acadèmics de Trump.[10]

Ajornament del servei militar

Mentre era a la universitat, Trump va obtenir quatre ajornaments per a estudiants del Servei militar.[11] El 1966, es va considerar apte per al servei militar segons un examen mèdic, i al juliol de 1968, una junta de reclutament local el va classificar com a apte per a servir.[12] L'octubre de 1968, va ser diferit mèdicament i classificat com a 1-Y (no qualificat per al servei excepte en cas d'una emergència nacional).[13] El 1972 va ser reclassificat 4-F a causa d'esperons ossis, que el van desqualificar definitivament del servei.[14] Trump va dir el 2015 que l'ajornament era per un esperó ossi al peu, però que no recordava quin peu.[13]

Família

Pares i germans

Fred Trump va començar a treballar en bens immobles amb la seva mare quan tenia 15 anys, després que el seu pare hagués mort durant la pandèmia de grip de 1918.[15] Cap al 1926, la seva empresa, «E. Trump & Son», era activa als boroughs de Nova York de Queens i Brooklyn.[16] La companyia creixeria per mitjà de construir i vendre desenes de milers de cases i apartaments.[17] Fred va afirmar ser suec durant l'antigermanisme provocat per la Segona Guerra Mundial;[18] Donald Trump també va afirmar ser d'ascendència sueca fins al 1990.[19] La mare de Trump, Mary Anne MacLeod, va néixer a Escòcia.[20] Fred i Mary es van casar el 1936 i van formar llur família a Queens.[19] Trump va créixer amb tres germans grans: Maryanne, Fred Jr. i Elizabeth  – i el seu germà petit Robert.

Esposes i fills

Trump és juramentat com a president pel President de Tribunal Suprem John Roberts el 20 de gener de 2017. D'esquerra a dreta: Trump, la sev esposa Melania i els seus fills Donald Jr., Barron, Ivanka, Eric i Tiffany.

El 1977, Trump es va casar amb la model txeca Ivana Zelníčková.[21] Tenen tres fills, Donald Jr. (nascut el 1977), Ivanka (nascuda el 1981), i Eric (nascut el 1984), i deu nets.[22] Ivana va esdevenir ciutadana naturalitzada dels Estats Units el 1988.[23] La parella es va divorciar el 1992, arran del romanç de Trump amb l'actriu Marla Maples.[24] Maples i Trump es van casar el 20 de desembre de 1993, dos mesos després que nasqués la seva filla Tiffany,[25] però es van separar en maig de 1997 i divorciar el 8 de juny de 1999.[25] i Tiffany va ser criada per Marla a Califòrnia.[26] El 2005, Trump es va casar amb la model eslovena Melania Knauss.[27] Tenen un fill, Barron (nascut el 2006).[28] Melania va obtenir la ciutadania nord-americana el 2006.[29]

Religió

Trump s'identifica com a presbiterià. Va assistir a l'escola dominical i va ser confirmat el 1959 a la Primera Església presbiteriana de Jamaica, Queens.[30] A la dècada de 1970, els seus pares es van unir a la Marble Collegiate Church de Manhattan, que pertany a l'Església Reformada.[31] El pastor de Marble, Norman Vincent Peale, va ministrar la família de Trump fins a la mort de Peale el 1993.[31] Trump ha descrit Peale com un mentor.[32] El 2015, després que Trump digués que assisteix a Marble, l'església va declarar públicament que «no n'és un membre actiu».[30] El novembre de 2019, Trump va nomenar la seva pastora personal, la teleevangelista Paula White, a l'Oficina d'Enllaç Públic de la Casa Blanca.[33]

Salut i estil de vida

Trump és abstemi.[34] Diu que mai no ha fumat cigarrets ni cànnabis.[35] Li agrada el menjar ràpid i la cuina francesa.[36] Ha dit que li agrada dormir de tres a quatre hores per nit.[37] Considera el golf com la seva «forma principal d'exercici», tot i que en general no camina pel camp.[38] Considera que l'exercici és un malbaratament d'energia, perquè creu que el cos és «com una bateria, amb una quantitat finita d'energia» que s'esgota amb l'exercici.[39]

El desembre de 2015, Harold Bornstein, que havia estat el metge personal de Trump des de 1980, va escriure que Trump seria «la persona més sana que mai ha estat elegit a la presidència» en una carta publicada per l'equip de campanya de Trump.[40] El maig del 2018, Bornstein va dir que Trump havia dictat el contingut de la carta i que tres agents de Trump havien obtingut els seus registres mèdics el febrer del 2017 sense l'autorització necessària.[41]

El gener del 2018, el metge de la Casa Blanca, Ronny Jackson, va dir que Trump es trobava en un estat de salut excel·lent i que la seva avaluació cardíaca no va revelar problemes.[42] Diversos cardiòlegs externs van comentar que el nivell de colesterol LDL de 143 de Trump el 2018 no indicava una salut excel·lent.[43] El febrer de 2019, després d'un nou examen, el metge de la Casa Blanca, Sean Conley, va dir que Trump tenia una «molt bona salut en general», encara que era clínicament obès.[44] La seva puntuació en una escaneig de calci per tomografia computada coronària del 2019 indica que pateix una forma de malaltia de les artèries coronàries comuna en els homes blancs de la seva edat.[45]

El juny de 2020, Conley va publicar un memoràndum que deia que «les dades indiquen que el president es manté sa».[46] El memoràndum no era l'informe habitual emès després de l'examen físic anual, sinó que resumia les cites mèdiques realitzades entre el novembre de 2019 i el 2020[46]

Patrimoni

Trump i la seva esposa Ivana a la fila de recepció d'un sopar d'estat per al rei Fahd d'Aràbia Saudita el 1985,[47] amb el President dels Estats Units Ronald Reagan i la Primera Dama Nancy Reagan

El 1982, Trump va ser inclòs a la llista inicial de Forbes de persones adinerades com a posseïdor del patrimoni net estimat de 200 milions de dòlars de la seva família. Les seves pèrdues financeres a la dècada de 1980 van fer que no figurés a la llista entre el 1990 i el 1995.[48] En el seu rànquing de multimilionaris del 2020, Forbes va estimar el patrimoni net de Trump en 2,1 mil milions de dòlars.[a] (el 1.001è més ric del món i el 275è dels Estats Units),[49] una fortuna que el converteix en un dels polítics més rics de la història dels Estats Units i el primer president dels Estats Units multimilionari.[49] Durant els tres anys després que Trump anunciés la seva candidatura a la presidència el 2015, Forbes va estimar que el seu patrimoni net va disminuir un 31% i el seu rànquing va caure 138 llocs.[50] Quan va presentar formularis de divulgació financera obligatoris a la Comissió Federal d'Eleccions (FEC) el juliol de 2015, Trump va reclamar un patrimoni net d'uns 10 mil milions de dòlars;[51] bo obstant això, les xifres de la FEC no poden corroborar aquesta estimació, atès que només mostren que cada un dels seus edificis més grans té un valor superior a 50 milions de dòlars, cosa que origina uns actius total per valor de més de d'1,4 mil milions de dòlars i un deute superior a 265 milions de dòlars.[52] Trump va dir en una declaració del 2007: «El meu patrimoni net fluctua, i puja i baixa amb els mercats, les actituds i els sentiments, fins i tot amb els meus propis sentiments».[53]

El periodista Jonathan Greenberg va informar l'abril de 2018 que Trump, sota el pseudònim de «John Barron» i afirmant ser un oficial de la The Trump Organization, el va trucar el 1984 per tal que afirmés falsament que posseïa «més del noranta per cent» del negoci de la família Trump per tal d'aconseguir una posició més elevada a la llista Forbes 400 de nord-americans adinerats. Greenberg també va escriure que Forbes havia sobreestimat àmpliament el patrimoni de Trump i l'havia inclòs erròniament al rànquing Forbes 400 de 1982, 1983 i 1984.[54]

Trump ha dit sovint que va començar la seva carrera amb «un petit préstec d'un milió de dòlars» del seu pare i que l'havia de pagar amb els interessos.[55] L'octubre de 2018, The New York Times va informar que Trump «era milionari als 8 anys», que va demanar prestats 60 milions de dòlars al seu pare que en gran part no va aconseguir reemborsar, i que havia rebut 413 milions de dòlars (ajustats per inflació) de l'imperi empresarial del seu pare durant la seva vida.[56] Segons l'informe, Trump i la seva família van cometre frau fiscal, que un advocat per Trump va negar. El departament fiscal de Nova York va dir que estava «seguint enèrgicament totes les vies d'investigació apropiades» sobre aquest afer.[57] Les anàlisis de The Economist i The Washington Post han arribat a la conclusió que les inversions de Trump van tenir un rendiment inferior al del mercat de valors.[58] Forbes va estimar a l'octubre de 2018 que el valor del negoci de llicència de marca personal de Trump havia baixat un 88% des del 2015, fins a 3 milions de dòlars.[59]

Les declaracions d'impostos de Trump del 1985 al 1994 mostren pèrdues netes per un total d'1,17 mil milions de dòlars durant el període de deu anys, en contrast amb les seves afirmacions sobre la seva fortalesa financera i les seves habilitats empresarials. The New York Times va informar que «any rere any, el Sr. Trump sembla haver perdut més diners que gairebé qualsevol altre contribuent nord-americà individual», i les «pèrdues comercial centrals de Trump el 1990 i el 1991 – més de 250 milions de dòlars cada any – van ser més del doble que les dels contribuents amb les pèrdues més properes a les seves d'acord amb la informació de l'IRS en aquells anys». El 1995 les seves pèrdues declarades van ser de 915,7 milions de dòlars.[60]

Carrera empresarial

Bens immobles

Trump Tower a Midtown Manhattan

Trump va iniciar la seva carrera empresarial el 1968 a l'empresa immobiliària del seu pare Fred, E. Trump & Son, que tenia en propietat habitatges de lloguer destinats a la classe mitjana als districtes dels afores de la ciutat de Nova York.[61][62] El 1971, va esdevenir el president de l'empresa i la va rebatejar com a The Trump Organization.[63]

Inversions a Manhattan

Trump va atreure l'opinió pública el 1978 amb la presentació del primer negoci de la seva família a Manhattan, la renovació de l'abandonat Hotel Commodore, al costat de la Grand Central Terminal. El finançament del projecte va ser possible gràcies a una reducció de l'impost sobre béns immobles de la ciutat de 400 milions de dòlars organitzada per Fred Trump,[64] qui també es va unir a Hyatt per garantir 70 milions de dòlars en finançament de construcció bancària.[65][66] L'hotel va reobrir el 1980 com a Grand Hyatt Hotel,[67] i aquell mateix any, Trump va obtenir els drets per construir la Trump Tower, un gratacel d'ús mixt al centre de Manhattan.[68] L'edifici alberga la seu de la The Trump Organization i va ser la residència habitual de Trump fins al 2019.[69]

El 1988, Trump va adquirir el Plaza Hotel de Manhattan amb un préstec de 425 milions de dolars concedit per un consorci de bancs. Dos anys després, l'hotel es va declarar en fallida i el 1992 es va aprovar un pla de reestructuració.[70] El 1995, Trump va perdre l'hotel davant Citibank i inversors de Singapur i l'Aràbia Saudita, els quals van assumir 300 milions de dòlars del deute.[71]

El 1996, Trump va adquirir un gratacel buit de 71 pisos al 40 Wall Street. Després d'una àmplia renovació, el gratacel va passar a dir-se The Trump Building.[72] A principis de la dècada de 1990, Trump va obtenir el dret d'urbanitzar un terreny de 28 ha al barri de Lincoln Square, Manhattan, prop del riu Hudson. El 1994, fent front al deute provinent d'altres empreses, Trump va vendre la major part del benefici que s'obtindria amb el projecte a inversors asiàtics, els quals van poder finançar la finalització del projecte, Riverside South.

Finca de Palm Beach

Mar-a-Lago el 2009

El 1985, Trump va adquirir la finca Mar a Lago a Palm Beach, Florida.[73] Trump va utilitzar una ala de la finca com a habitatge, mentre que va convertir la resta de la finca en un club privat amb una quota d'ingrés i quotes anuals.[74] El 27 de setembre de 2019, Trump va anunciar que Mar-a-Lago esdevenia la seva residència habitual.[75]

Casinos d'Atlantic City

Entranda del Trump Taj Mahal, a Atlantic City

El 1984, Trump va inaugurar l'hotel i casino Harrah's a Trump Plaza a Atlantic City, amb el finançament de la Holiday Corporation, que també va gestionar l'operació. Els jocs d'atzar havien estat legalitzats a la ciutat el 1977 per tal d'intentar revitalitzar l'anteriorment popular destinació marítima.[76] Els mals resultats financers de la propietat van empitjorar les tensions entre Holiday i Trump, qui van pagar 70 milions de dòlars a Holiday al maig de 1986 per a prendre possessió exclusiva de la propietat.[77] Anteriorment, Trump també havia adquirit un edifici parcialment acabat a Atlantic City provinent de la Hilton Corporation per un import de 320 milions de dòlars. Quan aquest hotel i casino va ser enllestit el 1985, va ser reanomenat Trump Castle. L'aleshores esposa de Trump, Ivana, el va gestionar fins al 1988.

Trump va adquirir un tercer casino a Atlantic City, el Casino Taj Mahal, el 1988, en una operació altament palanquejada.[78] Va ser finançat amb 675 milions de dòlars de bons porqueria i completat a un cost d'1,1 milers de milions de dòlars, i va ser inaugurat a l'abril de 1990.[79][80] El projecte va fer fallida l'any següent,[79] i la reestructuració portada a terme després va deixar Trump amb només la meitat de la seva participació inicial en la propietat i li va demanar que oferís garanties personals de rendiment futur.[81] Mentre feia front a aquell «deute enorme», va renunciar al control de la seva companyia aèria, Trump Shuttle, que tenia pèrdues, i va vendre el seu megaiot de 86 m, el Trump Princess, que havia estat atracat indefinidament a Atlantic City mentre l'arrendava als seus casinos per a l'ús de jugadors acabalats.[82]

El 1995, Trump va fundar Trump Hotels & Casino Resorts (THCR), que va assumir la propietat de Trump Plaza, Trump Castle i el Trump Casino de Gary, Indiana.[83] THCR va comprar el Taj Mahal el 1996 i va passar per fallides successives el 2004, 2009 i 2014, deixant a Trump només el deu per cent de la propietat.[84] Va romandre president del THCR fins al 2009.[85]

Camps de golf

The Trump Organization va començar a adquirir i construir camps de golf el 1999.[86] El desembre de 2016, l'empresa posseïa 16 camps de golf i centres turístics a tot el món i n'operava dos altres. Els seus ingressos provinents del golf i els resorts van ascendir a 382 milions de dòlars el 2015.[87]

Des de la seva inauguració fins a la darreria de 2019, Trump va passar al voltant d'un de cada cinc dies en algun dels seus clubs de golf.[88]

Marques i llicències

Després de les pèrdues financeres de la The Trump Organization a la primeria de la dècada de 1990, l'empresa va reorientar el seu negoci cap a la marca i la llicència del nom Trump per a projectes que eren propietat d'altres persones i empreses i eren operats per elles.[89] A la darreria dels anys 2000 i a la primeria del 2010, la companyia va ampliar aquest negoci de marca i gestió per mitjà de torres hotel situades a tot el món, incloses Chicago; Las Vegas; Washington, DC; Ciutat de Panamà; Toronto; i Vancouver. També hi va haver edificis de marca Trump a Dubai, Honolulu, Istanbul, Manila, Bombai i Indonèsia.[90]

El nom Trump també té llicència per a diversos productes i serveis de consum, com ara productes alimentaris, roba, cursos d'aprenentatge per a adults i mobiliari domèstic.[91] Segons una anàlisi de The Washington Post, hi ha més de cinquanta acords de gestió o llicència que impliquen el nom de Trump, que han generat almenys 59 milions de dòlars en ingressos anuals per a llurs empreses.[92] Al 2018 només dues empreses de béns de consum van continuar fent servir el seu nom.[93]

Afers legals i fallides

Roy Cohn va exercir d'advocat i mentor de Trump als anys setanta i vuitanta, amb una relació de 13 anys.[94] Segons Trump, eren tan pròxims que Cohn de vegades renunciava a cobrar a causa de la seva amistat.[94] El 1973, Cohn va ajudar a Trump a contrademandar el govern dels Estats Units per 100 milions de dòlars a causa dels càrrecs presentats pel govern contra Trump, al·legant que les propietats de Trump portaven a terme pràctiques discriminatòries racials; el 1975 es va arribar a un acord perquè les propietats de Trump modifiquessin les seves pràctiques.[95] Va ser Cohn qui va presentar el consultor polític Roger Stone a Trump, qui va contractar els serveis de Stone per tractar amb el govern federal.[96]

A abril de 2018, Trump i els seus negocis havien participat en més de 4.000 accions legals estatals i federals, segons un recompte publicat per USA Today.[97] A 2016, ell o una de les seves empreses havia estat el demandant en 1.900 casos i el demandat en 1.450.[98]

Si bé Trump no ha s'ha declarat mai en fallida personal, els seus sobre-palanquejats negocis basats en hotels i casinos a Atlantic City i Nova York van sol·licitar protecció per fallida del capítol 11 sis vegades entre 1991 i 2009.[99] Van continuar funcionant mentre els bancs reestructuraven el deute i reduïen les accions de Trump en les propietats.[100]

Durant la dècada de 1980, més de 70 bancs van prestar a Trump 4 milers de milions de dòlars,[101] però després de les seves fallides corporatives de la primeria dels anys 90, la majoria dels grans bancs van declinar de prestar-li més diners, tret del Deutsche Bank, el qual encara estava disposat a prestar-li diners.[102]

A abril de 2019, la Cambra del Comitè de Supervisió va emetre citacions a la recerca d'informació financera dels bancs de Trump, Deutsche Bank i Capital One i la seva empresa de contabilitat, Mazars USA. Com a resposta, Trump va demandar els bancs, Mazars i el president del comitè, Elijah Cummings, per evitar la divulgació de la informació.[103] Al maig, el jutge del Tribunal del Districte de Colúmbia Amit Mehta va dictaminar que Mazars havia de complir la citació,[104] i el jutge Edgardo Ramos, del jutjat del districte sud de Nova York, va dictaminar que els bancs també l'havien de complir.[105] Els advocats de Trump van recórrer les sentències,[106] argumentant que el Congrés intentava usurpar «l'exercici de l'autoritat judicial que la Constitució reserva al poder executiu».[107]

Empreses secundàries

Després de prendre el control de la The Trump Organization el 1971, Trump va ampliar les seves operacions immobiliàries i va emprendre altres activitats empresarials. La companyia es va convertir finalment en l'organització paraigua de diversos centenars de projectes empresarials i col·laboracions individuals.[108]

El setembre de 1983, Trump va comprar els New Jersey Generals, un equip de la Lliga de Futbol dels Estats Units. Després de la temporada de 1985, la lliga va fracassar principalment a causa de l'estratègia de Trump de traslladar els partits a la tardor, quan competien en audiència amb els de la NFL, així com d'intentar forçar una fusió amb la NFL presentant una demanda antimonopoli contra l'organització.[109]

Trump ha albergat i promogut diversos combats de boxa a l'Atlantic City Convention Hall, adjacent al Trump Plaza, a Atlantic City.[110][111] El 1989 i el 1990, Trump va prestar el seu nom a la cursa ciclista per etapes Tour de Trump, que va ser un intent de crear un equivalent nord-americà a curses europees com el Tour de França o el Giro d'Itàlia.[112]

A la darreria dels anys vuitanta, Trump va imitar les accions dels anomenats incursors corporatius de Wall Street, les tàctiques dels quals havien atret una àmplia atenció pública. Trump va començar a comprar blocs significatius d'accions en diverses empreses públiques, cosa que va dur alguns observadors a pensar que es trobava involucrat o bé en la pràctica anomenada greenmail, o bé a fingir la intenció d'adquirir les empreses i, seguidament, pressionar la direcció per tal que recomprés la participació del comprador amb una prima. The New York Times va descobrir que Trump inicialment va guanyar milions de dòlars amb aquest tipus de transaccions d'accions, però després «va perdre la majoria, si no tot, d'aquests guanys després que els inversors deixessin de prendre's seriosament el seu discurs d'adquisició».[60]

El 1988, Trump va adquirir la desapareguda companyia aèria Eastern Air Lines, amb 21 avions i drets d'aterratge a Nova York, Boston i Washington, DC. Va finançar la compra amb 380 milions de dòlars de 22 bancs, va reanomenar la companyia com a Shuttle Trump i va operar-la fins al 1992. Trump no va aconseguir obtenir beneficis amb la companyia aèria i la va vendre a USAir.[113]

L'estrella de Trump al Passeig de la Fama de Hollywood

El 1992, Trump, els seus germans Maryanne, Elizabeth i Robert, i el seu cosí John W. Walter, cadascun amb una participació del 20 per cent, van formar All County Building Supply & Maintenance Corp. L'empresa no tenia oficines i es creu que era una empresa tapadora per a pagar els proveïdors que proporcionaven serveis i subministraments per a les unitats de lloguer de Trump, i després facturar aquests serveis i subministraments a Trump Management amb de sobrepreus del 20% al 50% i més. Els ingressos generats pels sobrepreus van ser compartits pels propietaris.[114][56]

Del 1996 al 2015, Trump va ser propietari total o parcial dels concursos de Miss Univers, inclosos Miss USA i Miss Teen USA.[115] A causa de desavinences amb la CBS sobre la programació, va portar els dos concursants a l'NBC el 2002.[116] El 2007, Trump va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva feina com a productor de Miss Univers.[117] Després que la NBC i Univision retiressin els concursos de la seva programació el juny de 2015,[118] Trump va comprar la participació de l'NBC de la Miss Universe Organitzation i va vendre tota l'empresa a l'agència de talents William Morris.[119]

Trump University

El 2004, Trump va cofundar una empresa anomenada Trump University, que venia cursos de formació immobiliària a un preu d'entre 1.500 a 35.000 dòlars.[120] Després que les autoritats de l'estat de Nova York notifiquessin a la companyia que l'ús de la paraula «university» («universitat») infringia la llei estatal, el seu nom va ser canviat a Trump Entrepreneur Initiative el 2010.[121]

El 2013, l'Estat de Nova York va presentar una demanda civil de 40 milions de dòlars contra Trump University; la demanda va al·legar que l'empresa va fer declaracions falses i va defraudar els consumidors.[122] A més, es van presentar dues accions col·lectives a un tribunal federal; van citar Trump personalment així com les seves empreses. Uns documents interns van revelar que els treballadors van rebre instruccions de realitzar un enfocament de venda directa i extreballadors van declarar que Trump University havia defraudat o mentit als seus estudiants.[123] Poc després de guanyar les eleccions a la presidència, Trump va acceptar pagar un total de 25 milions de dòlars per resoldre els tres casos.[124]

Fundació

La Fundació Donald J. Trump va ser una fundació privada amb seu als Estats Units establerta el 1988 amb l'objectiu inicial de donar els ingressos del llibre Trump: The Art of the Deal.[125] En els darrers anys de la fundació, els fons de la fundació van procedir principalment de donants diferents de Trump, qui no va donar fons personals a la institució benèfica des del 2009 fins al 2014[126] La fundació va donar diners a organitzacions benèfiques d'assistència sanitària i a altres de relacionades amb l'esport, així com a grups conservadors.[127]

El 2016, The Washington Post va informar que l'organització benèfica havia comès diverses possibles violacions legals i ètiques, incloent-hi presumptes transaccions per compte propi i possibles evasions fiscals.[128] També el 2016, la Fiscalia General de l'Estat de Nova York va dir que la fundació semblava que violava les lleis de Nova York quant a organitzacions benèfiques i li va ordenar que cessés immediatament les seves activitats de recaptació de fons a Nova York.[129] L'equip de Trump va anunciar a finals de desembre de 2016 que la Fundació seria dissolta per eliminar «fins i tot l'aparença de qualsevol conflicte amb [el seu] paper de president».[130]

El juny del 2018, la oficina del fiscal general de Nova York va presentar una demanda civil contra la fundació, el propi Trump i els seus fills adults, tot sol·licitant 2,8 milions de dòlars d'indemnització i sancions addicionals.[131] El desembre de 2018, la fundació va cessar la seva activitat i va desemborsar tots els seus actius a altres organitzacions benèfiques.[132] Al novembre següent, un jutge de l'estat de Nova York va ordenar a Trump que pagués 2 milions de dòlars a un grup de beneficències per haver fet un mal ús dels fons de la fundació, en part per a finançar la seva campanya presidencial.[133]

Conflictes d'interessos

Recep Tayyip Erdoğan, aleshores el primer ministre de Turquia, va assistir a la inauguració de Trump Towers Istanbul AVM el 2012.

Abans d'assumir la presidència, Trump va traslladar els seus negocis a una fidúcia revocable dirigida pels seus fills grans i un soci de negocis.[134] Segons els experts en ètica, les mesures adoptades per Trump no ajuden a evitar conflictes d'interessos mentre continuï beneficiant-se dels seus negocis.[135] Com que Trump tindria coneixement de com afecten els seus negocis les polítiques de la seva administració, els experts en ètica recomanen vendre les empreses.[134] Tot i que Trump va dir que evitaria «nous tractes amb l'estranger», la The Trump Organization ha realitzat des d'aleshores una expansió de les seves operacions a Dubai, Escòcia i la República Dominicana.[135]

S'han presentat múltiples demandes al·legant que Trump està violant la Clàusula d'Emoluments de la Constitució dels Estats Units, que prohibeix als presidents obtenir diners provinents de governs estrangers, a causa dels seus interessos comercials; les demandes sostenen que aquests interessos permeten als governs estrangers influir en Trump.[136] Els presidents anteriors de l'era moderna s'han desfet de sengles possessions o les han posat en fidúcies cegues[137] i Trump és el primer president que ha estat demandat per la clàusula dels emoluments.[136] Segons The Guardian, «NBC News va calcular recentment que representants d'almenys 22 governs estrangers – inclosos alguns que s'enfronten a acusacions de corrupció o abusos de drets humans com ara els de l'Aràbia Saudita, els de Malàisia, els de Turquia i els de les Filipines – sembla que ha destinat fons a propietats de Trump mentre ha estat president».[138] El 21 d'octubre de 2019, Trump es va burlar de la Clàusula d'Emoluments titllant-la de «falsa».[139]

El 2015, Trump va dir que «guanya molts diners» amb els saudites i que «li paguen milions i centenars de milions».[140] I en un míting polític, Trump va dir sobre l'Aràbia Saudita: «Em compren apartaments. Es gasten 40 milions de dòlars, 50 milions de dòlars. No m'haurien de caure bé? Em cauen molt bé».[141]

El desembre de 2015, Trump va dir en una entrevista de ràdio que tenia un «conflicte d'interessos» fent negocis amb Turquia i el president turc Recep Tayyip Erdoğan a causa del seu gratacel Trump Towers Istanbul, tot afirmant que «té un petit conflicte d'interessos perquè tinc un important, molt important edifici a Istanbul i és un treball tremendament reeixit ... Es diu Trump Towers, dues torres en lloc d'una ... He arribat a conèixer molt bé Turquia».[142]

Carrera mediàtica

Donald Trump en un partit de beisbol dels New York Mets (2009)

Llibres

El primer llibre de Trump, The Art of the Deal (1987), va ser a la llista dels best-sellers del New York Times durant 48 setmanes. Segons The New Yorker, «El llibre va estendre el renom de Trump molt més enllà de Nova York, tot promocionant una imatge d'ell mateix com a fabricant i magnat d'èxit». Trump va ser acreditat com a coautor del llibre amb Tony Schwartz, que després va dir que havia fet tots els escrits; així ho va confirmar Howard Kaminsky, antic cap de la Random House.[143] Trump considera el llibre com el seu segon llibre preferit després de la Bíblia.[144]

Entre el 1990 i el 1997 van ser publicats dos llibres de memòries menors, i han estat publicats diversos altres llibres amb el nom de Trump.

WWE

Trump ha mantingut una relació esporàdica amb la promoció de la Lluita lliure professional de la World Wrestling Entertainment (WWE) des de finals de la dècada de 1980.[145] Va encapçalar el rècord WrestleMania 23 el 2007 i es va incorporar a l'ala de les celebritats del Saló de la Fama de la WWE del 2013.[146] Linda McMahon, cofundadora i exdirectora general de la WWE, va treballar posteriorment en la seva administració i campanyes electorals.[146]

The Apprentice

El 2003, Trump es va convertir en coproductor i amfitrió de The Apprentice («L'aprenent»), un reality show en què Trump exercia el paper d'un poderós executiu en cap i els concursants competien per a obtenir un any de feina a la The Trump Organization. Trump eliminava els concursants amb la seva famosa frase ganxo «You're fired» («Estàs acomiadat»).[147] Posteriorment va ser presentador de L'aprenent de celebritat, en què celebritats competien per guanyar diners per a organitzacions benèfiques.[147]

Actuació

Trump ha fet cameos en vuit pel·lícules i programes de televisió[148] i va interpretar una cançó com a personatge de Green Acres amb Megan Mullally en la 57ª edició dels Premis Emmy el 2005.[149]

Programes d'entrevistes

A partir de la dècada de 1990, Trump va ser un convidat unes 24 vegades al programa Howard Stern Show, sindicat nacionalment.[150] Trump també tenia el seu propi programa de ràdio de conversa en forma curt anomenat Trumped! (durava d'un a dos minuts els dies laborables) del 2004 al 2008.[151] El 2011, se li va atorgar un lloc de feina setmanal com a comentarista convidat no remunerat a Fox & Friends, on va anar fins que va començar la seva candidatura presidencial el 2015.[152]

Carrera política

Activitats polítiques fins al 2015

Trump amb el President Bill Clinton el juny del 2000

L'afiliació a un partit polític de Trump ha canviat nombroses vegades. Es va registrar com a republicà a Manhattan el 1987, va passar al Partit Reformista el 1999, al Partit Demòcrata el 2001 i al Partit Republicà el 2009.[153]

El 1987, Trump va col·locar anuncis de pàgina completa en tres grans diaris,[154] en què defensava la pau a l'Amèrica Central, l'acceleració de les converses sobre desarmament nuclear amb la Unió Soviètica i la reducció del dèficit pressupostari federal fent que els aliats dels nord-americans paguessin «la seva part justa» per defensa militar.[155] Va descartar postular-se per a càrrecs locals, però no per a la presidència.[154]

Campanya presidencial del 2000

El 1999, Trump va presentar un comitè exploratori per a cercar la nominació del Partit Reformista per a les eleccions presidencials del 2000.[156] Una enquesta de juliol de 1999 que el va enfrontar amb el probable candidat republicà George W. Bush i el probable candidat demòcrata Al Gore va mostrar que Trump tenia un suport del set per cent.[157] Trump va abandonar la cursa presidencial el febrer del 2000.[158]

Especulació presidencial del 2012

Trump parlant al CPAC el 2011

Trump va especular sobre postular-se per a president a les eleccions de 2012, va fer la seva primera compareixença a la Conservative Political Action Conference (CPAC) el febrer de 2011 i va donar discursos als primers estats de les primàries.[159] El maig del 2011 va anunciar que no es presentaria a president.[159]

En general, les ambicions presidencials de Trump no es van prendre seriosament en aquell moment.[160] Abans de les eleccions de 2016, The New York Times va especular que Trump «va accelerar els seus ferotges esforços per guanyar estatura dins el món polític» després que Obama se'n burlés al sopar de l'Associació de corresponsals de la Casa Blanca l'abril de 2011.[161]

El 2011 el superintendent de l'Acadèmia Militar de Nova York en aquell moment, Jeffrey Coverdale, va ordenar al director de l'escola, Evan Jones, que li entregués els expedients acadèmics de Trump per tal que pogués mantenir-los en secret, segons Jones. Coverdale va confirmar que li havien demanat que entregués els registres a membres de la junta directiva de l'escola que eren amics de Trump, però ell s'hi va negar i, en comptes d'això, els va segellar al campus. Segons els informes, l'incident va succeir dies després que Trump exigís la divulgació dels expedients acadèmics del president Barack Obama.[162]

2013-2015

El 2013, Trump va tornar a parlar a la CPAC;[163] va criticar la immigració il·legal, va lamentar la «protecció mediàtica sense precedents» d'Obama, va desaconsellar atacar Medicare, Medicaid i Seguretat Social i va suggerir que el govern «prengués» el petroli iraquià i n'utilitzés els guanys per a pagar un milió de dòlars a cadascuna de les famílies dels soldats morts.[164] Va gastar més d'1 milió de dòlars aquell any per a investigar una possible candidatura per al 2016.[165]

L'octubre de 2013, els republicans de Nova York van fer circular un memoràndum en què se suggeria que Trump havia de postular-se per a governador de l'estat el 2014 contra Andrew Cuomo. Trump va respondre que si bé Nova York tenia problemes i els seus impostos eren massa elevats, no estava interessat en la governació.[166] Una enquesta de Quinnipiac de febrer de 2014 va mostrar que Trump perdia davant el popular Cuomo per 37 punts en unes eleccions hipotètiques.[167]

Segons l'advocat de Trump, Michael Cohen, el maig del 2015 va enviar cartes a l'Acadèmia Militar de Nova York i a Fordham, amenaçant amb accions legals si les escoles publicaven alguna vegada les notes de Trump o les puntuacions del SAT; Fordham va confirmar la recepció de la carta així com una trucada telefònica d'un membre de l'equip de Trump.[168]

Campanya presidencial de 2016

Primàries republicanes

Trump parlant darrere d'un podi de fusta marró, vestit amb un vestit blau fosc i una corbata vermella. El podi llueix un cartell blava amb la inscripció «TRUMP».
Trump fent campanya a Laconia (Nova Hampshire), el juliol de 2015

El 16 de juny de 2015, Trump va anunciar la seva candidatura a la presidència dels Estats Units en el que Politico va anomenar un «espectacle estrambòtic» a la Trump Tower de Manhattan.[169] Inicialment, els analistes polítics no van prendre's seriosament la campanya de Trump, però ben aviat va ascendir al capdamunt de les enquestes d'opinió.[170]

Al superdimarts Trump va rebre la majoria de vots, i es va mantenir com a preferit al llarg de les primàries. El març del 2016, Trump va mostrar-se disposat a guanyar la candidatura republicana.[171] Després d'una victòria aclaparadora a Indiana el 3 de maig de 2016  – que va portar als candidats restants Cruz i John Kasich a suspendre sengles campanyes presidencials  – el president del Comitè Nacional Republicà, Reince Priebus, va declarar Trump com a hipotètic candidat republicà.[172]

Campanya electoral general

Donald Trump i el seu company de fórmula per a vicepresident, Mike Pence. Semblen estar aturats davant d'una gran pantalla amb els colors de la bandera nord-americana. Trump és a l'esquerra, mirant cap als espectadors i fent gestos de «polze amunt». Pence és a la dreta, de cara a Trump i aplaudint.
El Candidat Trump i el seu company de fórmula Mike Pence a la Convenció Nacional Republicana, juliol de 2016

Després d'esdevenir l'hipotètic candidat republicà, Trump es va centrar en les eleccions generals. Va començar a fer campanya contra Hillary Clinton, que es va convertir en la hipotètica candidata demòcrata el 6 de juny de 2016. Clinton havia establert un lideratge important sobre Trump a les enquestes durant la major part del 2016. A primers de juliol, l'avantatge de Clinton es va reduir en les mitjanes de les enquestes nacionals després de la reobertura per part de l'FBI de la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton.[173]

El 15 de juliol de 2016, Trump va anunciar que escollia el governador d'Indiana, Mike Pence, com a company de fórmula.[174] Quatre dies després, els dos van ser nominats oficialment pel Partit Republicà a la Convenció Nacional Republicana.[175] La llista de ponents i assistents a la convenció incloïa l'ex-candidat presidencial Bob Dole, però els altres candidats anteriors no hi van assistir.[176]

El 26 de setembre de 2016, Trump i Clinton es van enfrontar en elseu primer debat presidencial, que es va celebrar a la Universitat de Hofstra, a Hempstead, Nova York.[177] El segon debat presidencial es va celebrar a la Universitat Washington a Saint Louis, Missouri. Eldebat presidencial final es va portar a terme el 19 d'octubre a la Universitat de Nevada a Las Vegas. La negativa de Trump a dir si acceptaria el resultat de les eleccions, independentment del resultat, va cridar particularment l'atenció, i alguns van dir que aquesta negativa soscavava la democràcia.[178]

Posicions polítiques

La plataforma de la campanya de Trump va emfatitzar en la renegociació de les relacions entre els Estats Units i la Xina i els acords de lliure comerç, com ara el Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) i l'Aliança Transpacífica, així com en el compliment enèrgic de les lleis d'immigració i la construcció d'un nou mur al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Entre les seves altres posicions de campanya es troben la recerca de la independència energètica mentre s'oposa a les regulacions sobre el canvi climàtic com el Pla d'energia neta i l'Acord de París, la modernització i l'acceleració dels serveis per als veterans, la derogació i la substitució de la Llei de Protecció i Cuidats al Pacient, la supressió dels estàndards educatius Common Core, la inversió en infraestructures i la simplificació del codi tributari, així com la reducció dels impostos per a totes les classes econòmiques i la imposició d'aranzels a les importacions per part de les empreses que deslocalitzen llocs de feina. Durant la campanya, també va advocar per un enfocament en gran part no intervencionista de la política exterior alhora que pretenia augmentar la despesa militar i investigava o vetava de manera extrema o immigrants de països de majoria musulmana[179] per tal de prevenir el terrorisme islàmic nacional i accions militars agressives contra Estat Islàmic. Durant la campanya, Trump va dir repetidament que l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és «obsoleta».[180][181]

Les seves posicions polítiques han estat qualificades de populistes,[182][183][184] i algunes de les seves opinions creuen línies de partit. Per exemple, el seu pla de campanya econòmica exigeix la desregularització i grans reduccions en els impostos sobre la renda, en consonància amb les polítiques del partit republicà,[185] juntament amb una important inversió en infraestructures, generalment considerada una política del Partit Demòcrata. Trump ha donat suport o s'ha inclinat cap a posicions polítiques diferents al llarg del temps.[186][187] Politico ha descrit les seves postures com a «eclèctiques, improvisades i sovint contradictòries»,[188] mentre que NBC News va contar «141 canvis diferents en 23 grans problemes» durant la seva campanya.[189]

Retòrica en la campanya

En la seva campanya, Trump va dir que menyspreava la correcció política; també va dir que els mitjans de comunicació havien malinterpretat intencionadament les seves paraules i va fer altres acusacions de biaix mediàtic.[190][191][192] En part a causa de la seva fama i de la seva voluntat de dir coses que els altres candidats no dirien, i perquè un candidat que guanya terreny proporciona automàticament una història de notícies convincent, Trump va rebre una cobertura mediàtica gratuïta sense precedents durant la seva candidatura a la presidència, que va elevar la seva posició a les primàries republicanes.[193]

Organitzacions de verificació de fets han denunciat Trump per haver fet un nombre rècord de declaracions falses en comparació amb altres candidats.[194][195][196] Almenys quatre publicacions importants  – Politico, The Washington Post, The New York Times i Los Angeles Times – han destacat mentides o falsedats en les seves declaracions de campanya. Los Angeles Times va dir: «Mai en la política presidencial moderna, un candidat important ha fet declaracions falses tan rutinàries com Trump».[197] NPR va dir que les declaracions de la campanya de Trump sovint eren opaques o suggectives.[198]

Trump va adoptar la frase del seu escriptor fantasma «hipèrbole veraç» per a descriure el seu estil de parlar en públic.[199]

Suport de l'extrema dreta

Segons Michael Barkun, la campanya de Trump va ser notable per portar idees, creences i organitzacions marginals al corrent principal.[200] Durant la seva campanya presidencial, Trump va ser acusat de ser indulgent envers els supremacistes blancs.[201][202][203] Va retui