Densitat
| Aquest article tracta sobre la massa per unitat de volum. Vegeu-ne altres significats a «Densitat (desambiguació)». |
| Tipus | propietat mecànica dels materials i quantitat mesurada |
|---|---|
| Símbol | ρ |
| Unitats | quilogram per metre cúbic, tonne per cubic metre (en) |
| Fórmula | |
La densitat (o massa específica) és la relació entre la massa d'una substància i el seu volum. El símbol que s'utilitza més sovint per a la densitat és ρ (la lletra grega ro minúscula), tot i que també es pot utilitzar la lletra llatina d:[1]
La unitat de densitat en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3).[1]
Per una substància pura, la densitat té el mateix valor numèric que la seva concentració màssica. Diferents materials normalment tenen diferents densitats, les quals poden ser importants pel que fa a la seva flotabilitat, puresa i embalatge. L'osmi i l'iridi són els elements químics més densos coneguts en condicions estàndard de pressió i temperatura.
Per simplificar la comparació de densitats entre diferents sistemes d'unitats, de vegades la densitat se substitueix per la quantitat adimensional anomenada densitat relativa, la qual és la proporció entre la densitat d'un material respecte la d'un material pres com a referència (normalment l'aigua).[2] En el cas de l'aigua, per exemple, una densitat relativa inferior a la unitat significa que la substància en qüestió flota en aigua. Matemàticament la densitat relativa s'expressa així:
La densitat d'un material varia amb la temperatura i la pressió. Aquesta variació normalment és petita per a sòlids i líquids però molt més important per gasos. L'increment de pressió sobre un objecte fa decréixer el seu volum i, per tant, incrementar la seva densitat. L'increment de temperatura d'una substància (amb algunes excepcions) redueix la seva densitat, ja que n'incrementa el volum. En la majoria de materials, l'escalfament de la part inferior d'un fluid causa el fenomen de la convecció de la calor de baix cap amunt a causa de la disminució de la densitat del fluid escalfat.
La magnitud recíproca de la densitat d'una substància s'anomena volum específic, el qual és molt utilitzat en termodinàmica. La densitat és una propietat intensiva, ja que no depèn de la quantitat de substància.
Història
[modifica]Densitat, flotació i enfonsament
[modifica]La comprensió que diferents materials tenen diferents densitats, i de la relació entre densitat, flotació i enfonsament ha de datar de temps prehistòrics. Molt més tard es va posar per escrit. Aristòtil, per exemple, va escriure:[3]
| « | Hi ha una diferència de densitat tan gran entre l'aigua salada i l'aigua dolça que els vaixells que carreguen amb càrregues del mateix pes gairebé s'enfonsen als rius, però naveguen amb força facilitat al mar i són força navegables. I la ignorància d'això de vegades ha costat car a les persones que carreguen els seus vaixells als rius. La següent és una prova que la densitat d'un fluid és més gran quan s'hi barreja una substància. Si fas que l'aigua sigui molt salada barrejant-hi sal, els ous hi suraran. (…) Si hi hagués alguna veritat en les històries que explicaven sobre el llac de Palestina, confirmaria encara més el que dic. Perquè diuen que si lligues un home o una bèstia i l'hi llences, sura i no s'enfonsa sota la superfície. | » |
| — Aristòtil, Meteorològica, Llibre II, Capítol III | ||
La corona d'or d'Arquimedes
[modifica]
L'anècdota més coneguda sobre Arquimedes explica com va inventar un mètode per determinar el volum d'un objecte amb una forma irregular. D'acord amb Vitruvi, una nova corona amb forma de corona triomfal havia estat fabricada amb metall pintat del color d'or per Hieró II (rei de Siracusa) el qual li va demanar a Arquimedes determinar si la corona estava feta només d'or o si li havia agregat plata un orfebre deshonest.[4] Arquimedes havia de resoldre el problema sense malmetre la corona, de manera que no la podia fondre i convertir-la en un cos regular per calcular-ne la densitat.
Mentre prenia un bany, va notar que el nivell d'aigua pujava a la tina quan entrava, i així es va adonar que aquest efecte podria ser utilitzat per a determinar el volum de la corona. A causa del fet que l'aigua no es pot comprimir,[5] la corona, en ser submergida, desplaçaria una quantitat d'aigua igual al seu volum. En dividir el pes de la corona pel volum d'aigua desplaçada es podria obtenir la densitat de la corona. La densitat de la corona seria menor si altres metalls menys densos li haguessin estat afegits. Llavors, Arquimedes va sortir corrent nu pels carrers, tan emocionat pel seu descobriment que no va recordar vestir-se, cridant «Eureka!» (en grec antic: «εὕρηκα!», que significa 'Ho he trobat!').[6]
La història de la corona daurada no apareix en els treballs coneguts d'Arquimedes. A més, s'ha dubtat que el mètode que descriu sigui factible, a causa del nivell d'exactitud prohibitiu que s'hauria requerit per mesurar el volum d'aigua desplaçada.[7]
En comptes d'això, Arquimedes podria haver buscat una solució a la que aplicava el principi de la hidroestàtica conegut com el principi d'Arquimedes, descrit en el seu tractat Sobre els cossos flotants. Aquest principi planteja que tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid que desallotja.[8] Utilitzant aquest principi, hauria estat possible comparar la densitat de la corona daurada amb la d'or pur en usar una balança. Situant en un costat de la balança la corona a investigar i en l'altre una mostra d'or pur del mateix pes, es procediria a submergir la balança en l'aigua; si la corona tingués menys densitat que l'or, desplaçaria més aigua a causa del seu major volum i experimentaria una major empenta que la mostra d'or. Aquesta diferència de flotabilitat decantaria la balança com correspon. Galileu creia que aquest mètode era «el mateix que va usar Arquimedes, a causa del fet que, a més de ser molt exacte, depèn encara de demostracions retrobades pel mateix Arquimedes».[9]
Unitats
[modifica]A partir de l'equació de densitat (ρ = m/V), la densitat té qualsevol unitat que sigui massa dividida pel volum. Com que hi ha moltes unitats de massa i volum que cobreixen molts ordres de magnitud, hi ha diverses unitats de densitat en ús. La unitat SI de quilogram per metre cúbic (kg/m3) i la unitat CGS de gram per centímetre cúbic (g/cm3) són probablement les unitats de densitat més utilitzades. A la recerca i la indústria, altres unitats de massa i/o volum més grans o més petites sovint són més pràctiques. Vegeu a continuació una llista d'algunes de les unitats de densitat més comunes.
Les densitats que utilitzen les següents unitats tenen exactament el mateix valor numèric, una mil·lèsima part del valor en kg/m3. L'aigua líquida té una densitat d'aproximadament 1 g/cm3 o 1000 kg/m3, cosa que fa que qualsevol d'aquestes unitats sigui numèricament convenient d'utilitzar, ja que la majoria de sòlids i líquids tenen densitats entre 0,1 i 20 g/cm3.
- gram per centímetre cúbic (g/cm3), o sigui gram per mil·lilitre (g/mL)
- quilogram per decímetre cúbic (kg/dm3), o sigui quilogram per litre (kg/L)
- megagram per metre cúbic (Mg/m3), o sigui tona per metre cúbic (t/m3)
Mesura
[modifica]Existeixen diverses tècniques i estàndards, per mesurar la densitat dels materials. Aquestes tècniques inclouen l'ús d'un hidròmetre (un mètode de flotabilitat per a líquids), pesatge hidroestàtic (un mètode de flotabilitat per a líquids i sòlids), mètode del cos immers (un mètode de flotabilitat per a líquids), picnòmetre (líquids i sòlids), picnòmetre de comparació d'aire (sòlids), tub en U oscil·lant (líquids), així com abocament en un líquid i mesura de l'augment de volum (sòlids).[10] Tanmateix, cada mètode o tècnica individual mesura diferents tipus de densitat (per exemple, densitat aparent, densitat de l'esquelet, etc.), i per tant cal comprendre el tipus de densitat que es mesura, així com el tipus de material en qüestió.
Materials homogenis
[modifica]La densitat en tots els punts d'un objecte homogeni és igual a la seva massa total dividida pel seu volum total. La massa normalment es mesura amb una bàscula o balança; el volum es pot mesurar directament (a partir de la geometria de l'objecte) o pel desplaçament d'un líquid. Per determinar la densitat d'un líquid o un gas, es pot utilitzar un hidròmetre, un dasímetre o un mesurador de flux de massa, respectivament. De la mateixa manera, el pesatge hidroestàtic utilitza el desplaçament de l'aigua a causa d'un objecte submergit per determinar la densitat de l'objecte.
Materials heterogenis
[modifica]Si el cos no és homogeni, la seva densitat varia entre les diferents regions de l'objecte. En aquest cas, la densitat al voltant de qualsevol ubicació es determina calculant la densitat d'un petit volum al voltant d'aquesta ubicació. En el límit d'un volum infinitesimal, la densitat d'un objecte no homogeni en un punt esdevé: , on és un volum elemental a la posició . La massa del cos es pot expressar com a
Materials no compactes
[modifica]A la pràctica, els materials a l'engròs com el sucre, la sorra o la neu contenen buits. Molts materials existeixen a la natura com a flocs, pellets o grànuls.
Els buits són regions que contenen alguna cosa diferent del material considerat. Normalment, el buit és aire, però també pot ser buit, líquid, sòlid o un gas o una mescla gasosa diferent.
El volum aparent d'un material —inclosa la fracció d'espai buit— sovint s'obté mitjançant una mesura simple (per exemple, amb un recipient de mesura) o geomètricament a partir de dimensions conegudes.
La massa dividida pel volum aparent determina la densitat aparent. Això no és el mateix que la densitat del material; per determinar-la, primer cal descomptar el volum de la fracció de buit. De vegades, això es pot determinar mitjançant raonament geomètric. Per a l'empaquetament compacte d'esferes iguals, la fracció no buida pot ser com a màxim d'un 74%. També es pot determinar empíricament. Alguns materials a l'engròs, però, com la sorra, tenen una fracció de buit «variable» que depèn de com s'agita o s'aboca el material. Pot ser solta o compacta, amb més o menys espai d'aire depenent de la manipulació.
A la pràctica, la fracció de buit no és necessàriament aire, ni tan sols gasosa. En el cas de la sorra, podria ser aigua, cosa que pot ser avantatjosa per a la mesura, ja que la fracció de buits per a la sorra saturada en aigua —un cop expulsades completament les bombolles d'aire— és potencialment més consistent que la sorra seca mesurada amb un buit d'aire.
En el cas de materials no compactes, també cal tenir cura a l'hora de determinar la massa de la mostra de material. Si el material està sota pressió (normalment la pressió de l'aire ambient a la superfície terrestre), la determinació de la massa a partir del pes d'una mostra mesurada pot haver de tenir en compte els efectes de flotabilitat a causa de la densitat del constituent buit, depenent de com es fa la mesura. En el cas de la sorra seca, la sorra és tan més densa que l'aire que l'efecte de flotabilitat es negligeix habitualment (menys d'una part entre mil).
El canvi de massa en desplaçar un material buit per un altre mantenint un volum constant es pot utilitzar per estimar la fracció de buits, si es coneix de manera fiable la diferència de densitat dels dos materials buits.
Canvis de densitat
[modifica]En general, la densitat es pot canviar variant o bé la pressió o bé la temperatura. Un augment de la pressió sempre augmenta la densitat d'un material. L'increment de la temperatura generalment fa disminuir la densitat, encara que existeixen excepcions notables a aquesta generalització: per exemple, la densitat de l'aigua augmenta entre el seu punt de fusió a 0 °C i els 4 °C, i es pot observar un comportament similar en la silicia a temperatures baixes.
L'efecte de la pressió i la temperatura sobre les densitats de líquids i sòlids és petit. La compressibilitat d'un líquid o sòlid sol estar al voltant dels 10−6 bar−1 (1 bar = 0,1 MDa) i la dilatació tèrmica al voltant dels 10−5 K−1. Això significa que, més o menys, es necessita deu mil vegades la pressió atmosfèrica per disminuir el volum d'una substància en un u per cent. Una expansió de volum d'un u per cent sol requerir un increment de temperatura de l'ordre de milers de graus Celsius.
En canvi, la densitat dels gasos es veu fortament afectada per la pressió. La densitat d'un gas ideal és:
On M és la massa molar, p és la pressió, R és la constant dels gasos i T és la temperatura absoluta. Això significa que la densitat d'un gas ideal pot ser doblada doblant la pressió o reduint la temperatura absoluta a la meitat.
En el cas de la dilatació tèrmica volúmica a pressió constant i per a petits intervals de temperatura, la densitat varia de la següent manera:
On és la densitat a una temperatura de referència i és el coeficient de dilatació tèrmica del material a temperatures properes a .
Densitat d'una dissolució
[modifica]La densitat d'una dissolució és la suma de les concentracions en massa dels components de la solució:
Expressat com a funció de les densitats dels components purs de la mescla i la seva fracció volumètrica, permet la determinació dels volums molars en excés:
sempre que no hi hagi interacció entre els components.
Coneixent la relació entre els volums en excés i els coeficients d'activitat dels components, es poden determinar els coeficients d'activitat:
Densitat d'un punt D d'un medi continu
[modifica]La densitat en un medi continu és una magnitud escalar no fonamental definida en cada punt material. Sigui D un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt D en el seu interior. S'anomena densitat del punt D al límit de la successió dels quocients quan Vi tendeix a 0:
Llista de densitats
[modifica]Aigua
[modifica]| Temp (°C)[nota 1] | Densitat (kg/m³) |
|---|---|
| 100 | 958,4 |
| 80 | 971,8 |
| 60 | 983,2 |
| 40 | 992,2 |
| 30 | 995,6502 |
| 25 | 997,0479 |
| 22 | 997,7735 |
| 20 | 998,2071 |
| 15 | 999,1026 |
| 10 | 999,7026 |
| 4 | 999,9720 |
| 0 | 999,8395 |
| −10 | 998,117 |
| −20 | 993,547 |
| −30 | 983,854 |
Notes:
| |
Aire
[modifica]
| T (°C) | d(kg/m³) |
|---|---|
| −25 | 1,423 |
| −20 | 1,395 |
| −15 | 1,368 |
| −10 | 1,342 |
| −5 | 1,316 |
| 0 | 1,293 |
| 5 | 1,269 |
| 10 | 1,247 |
| 15 | 1,225 |
| 20 | 1,204 |
| 25 | 1,184 |
| 30 | 1,164 |
| 35 | 1,146 |
Diversos materials
[modifica]| Material | ρ (kg/m3)[nota 1] | Notes |
|---|---|---|
| Hidrogen | 0,0898 | |
| Heli | 0,179 | |
| Aerografit | 0,2 | [nota 2][11][12] |
| Microretícula metàl·lica | 0,9 | [nota 2] |
| Aerogel | 1,0 | [nota 2] |
| Aire | 1,2 | A nivell del mar |
| Hexafluorur de tungstè | 12,4 | Un dels gasos coneguts més densos en condicions estàndard |
| Hidrogen líquid | 70 | A aprox. –255 °C |
| Poliestirè extrudit | 75 | Aprox.[13] |
| Suro | 240 | Aprox.[13] |
| Liti | 535 | Metall menys dens |
| Fusta | 700 | Seca, típica[14][15] |
| Potassi | 860 | [16] |
| Gel | 916,7 | A menys de 0 °C |
| Oli de cuina | 910..930 | |
| Sodi | 970 | |
| Aigua (pura) | 1.000 | Màxima, a aprox. 4 °C |
| Aigua (salada) | 1.030 | Salinitat de 3% |
| Oxigen líquid | 1.141 | A aprox. −219 °C |
| Niló | 1.150 | |
| Plàstics | 1.175 | Aprox.; per polipropilè, PET i PVC |
| Glicerol | 1.261 | [17] |
| Sorra | 1.600 | Entre 1.600 i 2.000 [18] |
| Tetracloroetè | 1.622 | |
| Magnesi | 1.740 | |
| Beril·li | 1.850 | |
| Silici | 2.330 | |
| Formigó | 2.400 | [19][20] |
| Vidre | 2.500 | [21] |
| Quarsita | 2.600 | [18] |
| Granite | 2.700 | [18] |
| Gneis | 2.700 | [18] |
| Alumini | 2.700 | |
| Pedra calcària | 2,750 | Compacte[18] |
| Basalt | 3.000 | [18] |
| Diiodometà | 3.325 | Líquid a temperatura ambient |
| Diamant | 3.500 | |
| Titani | 4.540 | |
| Seleni | 4.800 | |
| Vanadi | 6.100 | |
| Antimoni | 6.690 | |
| Zinc | 7.000 | |
| Crom | 7.200 | |
| Estany | 7.310 | |
| Manganès | 7.325 | Aprox. |
| Ferro | 7.870 | |
| Niobi | 8.570 | |
| Llautó | 8.600 | [20] |
| Cadmi | 8.650 | |
| Cobalt | 8.900 | |
| Níquel | 8.900 | |
| Coure | 8.940 | |
| Bismut | 9.750 | |
| Molibdè | 10.220 | |
| Argent | 10.500 | |
| Plom | 11.340 | |
| Tori | 11.700 | |
| Rodi | 12.410 | |
| Mercuri | 13.546 | |
| Tàntal | 16.600 | |
| Urani | 18.800 | |
| Tungstè | 19.300 | |
| Or | 19.320 | |
| Plutoni | 19.840 | |
| Platí | 21.450 | |
| Iridi | 22.420 | |
| Osmi | 22.570 | L'element natural a la Terra més dens |
Notes:
| ||
Altres
[modifica]| Entitat | ρ (kg/m3) | Notes | |
|---|---|---|---|
| Medi interestel·lar | 1,7·10-26 | Basat en 10 àtoms d'hidrogen per metre cúbic[22] | |
| Núvol Interestel·lar Local | 5·10-22 | Basat en 3·105 àtoms d'hidrogen per metre cúbic[22] | |
| Medi interestel·lar | 1,7·10-16 | Basat en 1011 àtoms d'hidrogen per metre cúbic[22] | |
| La Terra | 5.515 | Densitat mitjana.[23] | |
| Nucli intern de la Terra | 13.000 | Aprox.[24] | |
| Nucli del Sol | 33.000..160.000 | Aprox.[25] | |
| Nana blanca | 2,1·109 | Aprox.[26] | |
| Nucli atòmic | 2,3·1017 | No depèn gaire de la mida del nucli.[27] | |
| Estrella de neutrons | 1018 | ||
| Densitat de Planck | 5,155·1096 |
Volums molars de la fase líquida i sòlida dels elements
[modifica]Generalització: magnituds de volúmiques
[modifica]El qualificador volúmic es recomana al Sistema Internacional de Quantitats (ISO 80000-1) per denotar el quocient de qualsevol magnitud física per volum.[28] Les expressions "per unitat de volum" o "volum … densitat" (o simplement "densitat") també s'utilitzen sovint, amb unitats resultants que impliquen el metre cúbic recíproc (m−3), per exemple:
- densitat de massa o massa volúmica[28][29]
- densitat de càrrega o càrrega elèctrica volúmica, la càrrega elèctrica per unitat de volum[28][30]
- densitat numèrica o nombre volúmic, el nombre d'entitats per unitat de volum[28]
- densitat d'activitat o activitat volúmica[31]
- densitat d'energia, energia potencial per unitat de volum
- densitat de força, força per unitat de volum
- densitat de potència, potència per unitat de volum
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 «Densitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Densitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Aristotle.. Meteorologica (en ancient greek, english). Harvard University Press, 1952, p. 2.3, 359a.
- ↑ Vitruvi. «De Architectura, Book IX, paragraphs 9–12, text en anglès i llatí». University of Chicago. [Consulta: 30 agost 2007].
- ↑ «Incompressibility of Water». Harvard University. [Consulta: 27 febrer 2008].)
- ↑ HyperPhysics. «Buoyancy». Georgia State University. [Consulta: 23 juliol 2007].
- ↑ Rorres, Chris. «The Golden Crown». Drexel University. [Consulta: 24 març 2009].
- ↑ Carroll, Bradley W. «Archimedes' Principle». Weber State University. [Consulta: 23 juliol 2007].
- ↑ Rorres, Chris. «The Golden Crown: Galileo's Balance». Drexel University. [Consulta: 24 març 2009].
- ↑ «Test No. 109: Density of Liquids and Solids» (en anglès). OECD Guidelines for the Testing of Chemicals, Section 1, 02-10-2012, p. 6. DOI: 10.1787/9789264123298-en. ISSN: 2074-5753.
- ↑ New carboni nanotube struructure aerographite is lightest material champ. Phys.org (2012-07-13).
- ↑ Aerographit: Leichtestes Material der Welt entwickelt – SPIEGEL ONLINE. Spiegel.de (2012-07-11).
- 1 2 «Re: which is more bouyant [sic] styrofoam or cork». Madsci.org.
- ↑ «Wood Densities». www.engineeringtoolbox.com.
- ↑ «Density of Wood». www.simetric.co.uk.
- ↑ CRC Press Handbook of tables for Applied Engineering Science, 2a ed, 1976, Taula 1-59
- ↑ glycerol composition at. Physics.nist.gov.
- 1 2 3 4 5 6 , ISBN 978-1-139-17116-8, DOI 10.1017/CBO9781139171168
- ↑ «Density of Concrete - The Physics Factbook» (en anglès).
- 1 2 Young, Hugh D.; Freedman, Roger A. University Physics with Modern Physics (en anglès). Addison-Wesley, 2012, p. 374. ISBN 978-0-321-69686-1.
- ↑ «Density of Glass - The Physics Factbook» (en anglès).
- 1 2 3 «Our Local Galactic Neighborhood» (en anglès), 2000. Arxivat de l'original el 2013-11-21. [Consulta: 8 agost 2012].
- ↑ «Density of the Earth» (en anglès) (arxiu).
- ↑ «Density of Earth's core» (en anglès).
- ↑ Density of the Sun's core (en anglès). wolframalpha.com.
- ↑ Johnson, Jennifer. «Extreme Stars: White Dwarfs & Neutron Stars]» (en anglès). lecture notes, Astronomy 162. Arxivat de l'original el 2007-09-25.
- ↑ «Nuclear Size and Density» (en anglès). HyperPhysics. Arxivat de l'original el 2009-07-06.
- 1 2 3 4 «ISO 80000-1: Quantities and units — Part 1: General» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ «ISO 80000-4:2019 Quantities and units — Part 4: Mechanics» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑ «IEC 80000-6:2022 Quantities and units — Part 6: Electromagnetism» (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «ISO 80000-10:2019 Quantities and units — Part 10: Atomic and nuclear physics» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2019].