Vés al contingut

Damm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDamm

Carro repartidor de cerveses Damm Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'empreses Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria cervesera Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1876, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorAugust Kuentzmann Damm i Joseph Damm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixcervesa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Persona rellevantDemetrio Carceller Arce (president)
Enric Crous i Millet (director general)
Treballadors5.765 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Estrella Damm
Fuente Liviana
Veri
Xibeca
Voll-Damm
Cacaolat Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Ingressos totals2.061 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net130 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webhttps://www.damm.com/ca/

Damm (oficialment, Societat Anònima Damm) és un grup cerveser de Barcelona.

Història

[modifica]
August Kuentzmann Damm
Fàbrica de La Bohèmia al carrer del Rosselló (1908)
Pati de l'antiga fàbrica
Concert a l'antiga fàbrica
Concert a l'antiga fàbrica

El 1876, els alsacians August Kuentzmann Damm i Joseph Damm (cosí d'August i mestre cerveser) van obrir una fàbrica i cerveseria al carrer de Viladomat, 27 de Barcelona, amb una caldera de 2.400 l de capacitat, la segona més gran de la ciutat després de la fàbrica de Louis Moritz, de 4.000 l.[1][2] August Kuentzmann va morir el 1877 i el negoci va passar a mans d'Adolphe Leinbacher, suís establert a Barcelona, que el 1881 es va associar amb Joseph Damm sota la societat regular col·lectiva Leinbacher i Damm.[3][4] La fàbrica es va establir al carrer d'Urgell cantonada amb Diputació, en un solar adquirit per Leinbacher.[5][2] Aquest va morir el 1888 i la societat passaria a dir-se Damm i Cia, que el 1895 quedà a nom de Joseph Damm. A la seva mort, fou succeït pel seus fills Josep, Carles i Maria Damm i Calàs sota el nom social Fills de J. Damm.[5] El 1904 van llançar al mercat la Pilsen Damm, i es va presentar a les exposicions de Brussel·les (1906), Roma, Londres, Madrid i Anvers (1907) i París i Gènova (1908), on guanyaren diversos guardons.[5]

El 1910 es va constituir la SA Damm amb un capital de 60.000 pessetes, formada per Fills de J. Damm i Joan Musolas i Cia, ambdós amb el 40%, i Puigjaner i Fabre, Successors d'E. Cammany, amb el 20%. A la fabricació de cervesa (Estrella Dorada-Pilsen, Estrella Roja-Munich, la Munich-Bruna i la Pilsen ordinària) hi afegirien la producció de malta i de gel artificial.[5][1][2] El president del consell d'administració era Ignasi Coll i Portabella (1856-1943), que seria succeït pel seu fill Ignasi Coll i Castell (†1965), i aquest pel seu fill Ferran Coll i Picard.[5] El 1921, la societat en comandita Joan Musolas i Cia es va convertir en societat anònima, amb el nom de La Bohèmia, augmentant el capital de 2,5 milions a 3 milions de pessetes.[5] La producció es va concentrar a la fàbrica del carrer de Rosselló, propietat d'aquesta societat.[5][1][2]

El 1935, es va constituir la filial El Turia, Fábrica de Cervezas SA, amb participació de socis valencians, però la Guerra Civil va retardar el projecte, i la fàbrica va ser inaugurada el 1947. El 1953, es va constituir la filial La Estrella de Àfrica, Fábrica de Cervezas SA a Ceuta, seguint el model de la societat valenciana.[5] El 1954, la SA Damm prengué el control de La Moravia SA, una malteria fundada a Barcelona el 1921 per Charles Bouvard, de Lió, i primera proveïdora de malta cervesera del grup, i de La Alhambra, creada a Granada pel mateix grup el 1925.[5] El 1956 es va constituir la filial Industrial Cervecera Sevillana SA, i la fàbrica de Sevilla va ser inaugurada el 1961. Aquest mateix any, es va crear la filial La Estrella de Levante, Fábrica de Cerveza SA, amb fàbrica a Espinardo (Regió de Múrcia).[5]

El 1962, Damm i un grup financer belga van crear la Companyia Internacional de Cerveses SA, amb fàbrica a Santa Coloma de Gramenet. El 1967, Damm va comprar la participació del seu soci, gràcies a l'entrada del grup d'alimentació alemany Oetker, que va subscriure una ampliació de capital amb una forta plusvàlua (600%). Finalment, el 1972, la Companyia Internacional de Cerveses va ser absorbida per Damm, que renovaria la fàbrica.[5] El 1975, Damm va cedir a Cruzcampo la seva participació a Industrial Cervecera Sevillana a canvi de la d'aquesta a Cerveseres Associades SA, del Prat de Llobregat, creada el 1962 amb el grup americà Schiltz (50%), i el 1981 compraria la participació d'aquest, absorbint-la finalment el 1987.[5] El 1977, Damm adquirí el 50% del capital (l'altre 50% era de Cruzcampo) de la SA Balear de Cerveses, constituïda el 1972. Aquest mateix any, prengué el control de La Bohèmia SA amb una ampliació de capital coberta per un intercanvi d'accions.[5] El 1992, va tancar la fàbrica del carrer del Rosselló, quedant-hi les oficines, i la producció es va traslladar a Santa Coloma de Gramenet i el Prat.[1][2][6] El 1995, Damm va signar un acord amb Anheuser-Busch per a produir i comercialitzar la cervesa Budweiser,[6] i aquell mateix, va llançar una OPA per a fer-se amb tot el capital de El Turia.[7]

El 2009, Damm va comprar a través de Font Salem una fàbrica a Santarém, Portugal, amb la previsió de produir-hi cervesa i refrescos per al mercat portuguès.[8] El 2012 va reforçar la seva presència al país amb l’adquisició de la marca Tagus i amb un acord de distribució amb Sumol+Compal, que incloïa la comercialització a Portugal de diverses marques del grup.[9]

El 2012, Damm va adquirir el 49% del grup Cacaolat, juntament amb Cobega (49%), filial de Coca-Cola a Catalunya, i el fons d'inversió Victory Turnaround (2%),[10] per 75 milions d'euros,[11][12] i el 2013 van traslladar la producció de lactis a Santa Coloma de Gramenet,[13] concentrant la fabricació de cervesa a Múrcia i el Prat.[6] El 2015, Damm va adquirir el 100% del grup Rodilla,[6] i el 2021, la participació de Cobega per 15 milions d'euros, esdevenint l'única propietària de Cacaolat.[14][15]

El 2011, Holding Cervecero Damm SLU, filial que controlava les inversions del grup tenia com a principals participacions el 10% d'Ebro Foods i el 6,75% de la constructora Sacyr,[16] i el 2021, fou absorbida per la SA Damm.[17] Aleshores, l'accionariat estava format per la petroliera canària Disa Corporación Petrolífera (33%), propietat de la familia Carceller, Dr. Oetker (25%), Seegrund (16,03%), controlat també per la família Carceller, i el mateix Demetrio Carceller Arce (0,083%).[18] La resta d'accionistes de la companyia són diverses famílies històriques i descendents del fundador August Kuentzmann Damm,[19] La Moràvia d'Inversions (família Armadàs, 6%) i Boag Valores (família Agenjo, 5%).[20]

Participacions a Percentatge
Ebro Foods 9,651%
Pescanova 5,000%
Grup Cacaolat 100%
Grup Rodilla 100%
Accionistes Percentatge
Disa Corporación Petrolífera 33,55%
Dr. Oetker 25,34%
Seegrund B.V. 16,03%
La Moravia d'Inversions, SA 6,056%
Boag Valores, SL 5,126%

Durant els primers anys de la dècada del 2020, Damm va reforçar la seva expansió internacional amb nous actius productius fora de la península Ibèrica. El 2022 va adquirir la fàbrica Eagle Brewery de Bedford, Regne Unit, que va inaugurar oficialment l’octubre de 2025 com la seva primera planta fora de la península Ibèrica, amb capacitat per produir cervesa i noves categories de begudes sense alcohol.[21][22] El 2025 la companyia també va posar en marxa la seva primera fàbrica a l’Àfrica, a Dakar, Senegal, orientada a la producció de refrescos per al mercat senegalès i països veïns.[23]

En l'àmbit estrictament de la distribució, el 2024 Damm i Nestlé van acordar que la primera s'encarregaria, a partir de 2025, de la distribució de Nestea per a tota la península Ibèrica (Andorra, Espanya, Gibraltar i Portugal).[24]

El 2025 Grupo Rodilla, integrat a Damm, va comprar A Padaria Portuguesa, fet que li va permetre ampliar també la presència del grup a Portugal fora del negoci estrictament cerveser.[25] El juliol de 2026, Damm UK va entrar en el capital de la britànica Dalston’s Soda Co per reforçar la seva presència en el segment de refrescos naturals sense alcohol, que li aportava suport en producció, distribució i infraestructura comercial.[26][27]

Marques

[modifica]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Cerveses

[modifica]
  • Estrella Damm: Cervesa lager (5,4°). Venuda en ampolles de 33 cl (mitjanes) i 25 cl (quintos) i llaunes de ⅓ i ½ litre
  • Estrella Damm Daura: Cervesa de baix nivell de gluten, apta per a celíacs. Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl.
  • Voll-Damm Doble Malta: Cervesa tipus Märzenbier (7,2°). Venuda en ampolles de 33 cl i llaunes
  • Xibeca: Cervesa Pilsen (4,6°). Venuda en ampolla d'1 l, llaunes de 33 cl i quintos.
  • Bock-Damm: Cervesa tipus Bockbier, negra d'estil Múnic (5,4°), de gust torrat, suau i lleugerament dolç. Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl.
  • Weiss Damm: Cervesa de blat (4,8°). Venuda en ampolles de 33 cl.
  • AK Damm: Cervesa rossa estil alsacià (4,8°), elaborada a partir del mètode original d'August Kuentzmann Damm. Venuda en ampolles de 33 cl.
  • Saaz Damm: Cervesa amb llúpol de Saaz (3,5°). Venuda en ampolles de 33 cl.
  • Free Damm: Cervesa sense alcohol (0,0°). Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl.
  • Free Damm Lemon: Cervesa clara amb llimona feta amb cervesa sense alcohol
  • Free Damm Torrada: Cervesa torrada sense alcohol- 0,0º
  • Damm Lemon: Cervesa clara amb llimona (3,2°). Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl.
  • Inedit: creada per Ferran Adriá i l'equip d'El Bulli
  • Complot IPA: Cervesa d'estil india pale ale (IPA), llupolada i lleugerament amarga (6,6°)
  • Keler: Cervesa basada en la recepta de Juan i Teodoro Kutz
  • Malquerida Damm: Cervesa vermella fresca d'inspiració mexicana
  • Victoria: Originària de Màlaga.
  • Turia Märzen: Originària del País Valencià
  • Estrella de Levante: Originària de Múrcia. Varietats pilsen (4,8º)
  • Cerveza Oro: Originària de Bilbao.
  • Estrella del Sur: Cervesa pilsen originària de Sevilla (1959)- 4,6º

Làctics

[modifica]
  • Letona: Llet.
  • Cacaolat (des del 2011): Batuts de xocolata i brioixeria industrial.
  • Llet AGAMA i Laccao (des del 2017): Productes làctics i batuts de cacao.
Aigües i altres begudes
[modifica]
  • Aigua Veri: Aigua embotellada.
  • Fuente Liviana: Aigua embotellada.
  • Font Salem (accionista al 70%): Propietària de 12 marques de begudes.

Restauració i cafès

[modifica]
  • Rodilla: franquícia de menjar ràpid d'origen madrileny.
  • Cafès Garriga 1850 (des del 2012)
  • Jamaica Coffee: cadena de cafeteries
  • Hamburguesa nostra: cadena de restaurants
  • Café de Indias: cadena de cafeteries

Publicitat

[modifica]

El 1970 va fer la primera campanya de televisió amb un espot que es va emetre a la primera cadena de Televisió Espanyola. La seva presència en els mitjans, especialment en premsa i televisió, va ser prodigant més a mesura que creixia la seva distribució no només en tota la península Ibèrica sinó a l'estranger.[cal citació]

El 2009, Damm va donar un canvi a la seva estratègia publicitària. Va concentrar la major part de la seva inversió publicitària en la campanya d'estiu, per la qual no va idear un espot tradicional, sinó una estratègia global de màrqueting de continguts, utilitzant tots els mitjans, incloses les xarxes socials. Per a això, en comptes de produir el clàssic espot televisiu de 20 segons, va idear un espot en format videoclip, que tenia la durada de la cançó escollida. La idea era convertir la cançó de l'espot, una peça que transmetés els valors mediterranis (amistat, alegria, diversió, l'amor i la naturalitat) en la cançó de l'estiu. Aquest format d'anunci-videoclip s'ha mantingut fins al 2014.[cal citació]

L'espot del 2011 va ser dirigit per Isabel Coixet, i rodat al restaurant El Bulli,[28] aleshores considerat el millor del món, i protagonitzat per Ferran Adrià.[29]

El 2015 va convertir l'esport en un curtmetratge, titulat D'acord, de 10 minuts de durada, dirigit per Alejandro Amenábar a Eivissa i protagonitzat per Dakota Johnson, Natalia Tena i Quim Gutiérrez.[30] En els cinc primers dies ja havia superat el milió de visualitzacions a YouTube, convertint-se en un fenomen viral a les xarxes socials.[cal citació] El 2016, aparegueren seqüències rodades a l'illa de Mallorca pels actors Laia Costa, Jean Reno i John le Carré. La direcció del curtmetratge (Les petites coses) ve de la mà d'Alberto Rodríguez.[31] El 2017, el curtmetratge La Vida Nostra va ser rodat entre Sitges, Amsterdam i Lloret de Mar, dirigit per Raúl Arévalo i protagonitzat per Peter Dinklage, Álvaro Cervantes, Ingrid García-Jonsson i Marcel Borràs.[32] El 2018, per a commemorar els 10è spot de la campanya d'estiu, el curtmetratge Àlex i Júlia va ser rodat un altre cop a Formentera. Dirigit per Dani de la Torre, va estar protagonitzat pels actors catalans Oriol Pla i Michelle Jenner.[33]

El 9 de juny del 2023, en el marc de les seves campanyes publicitàries d'estiu, Estrella Damm va causar una forta polèmica en vandalitzar l'article «Estiu» de la Viquipèdia i difondre-ho a les seves xarxes. A la resposta posterior, la disculpa es va limitar a adduir que era en to d'humor.[34][35]

Spots Mediterràniament

[modifica]
Any TítolLloc de rodatgeCançó
2009 FormenteraFormenteraSummercat, de Billie the vision and the dancers
2010 Sant JoanMenorcaApplejack, de The Triangles
2011 el BulliCosta BravaI wish that I could see you son, de Herman Düne
2012 Serra de TramuntanaSerra de Tramuntana, MallorcaYou can't say no forever, de Lacrosse
2013 Love of LesbianCosta BravaFantastic shine, de Love of Lesbian
2014 Entrena l'ànimaCala Pola (Costa Brava)If you wanna, de The Vaccines
2015 D'acordEivissaOur place, de Maïa Vidal
2016 Les petites coses Mallorca Those little things, de Ramon Mirabet
2017 La Vida Nostra Sitges, Amsterdam, Lloret (Don't fight it) Feel it, d'AronChupa
2018 Àlex i Júlia Formentera The Place to Stay, de Toni M. Mir, interpretada per Oriol Pla i Michelle Jenner

Patrocinis

[modifica]
Castellers
Jugador del FC Barcelona

Durant l'època de màxima esplendor del beisbol a Espanya a les dècades del 1950 i 1960, Damm va patrocinar un equip de beisbol local, Picadero Damm. També va ser patrocinador de l'equip de bàsquet del Picadero JC des de la temporada 1965-1965 fins a la 1971-1972, quan militava a la primera divisió espanyola de basquet i va aconseguir diversos subcampionats. També va patrocinar a la secció de ciclisme del mateix club durant l'any 1965.[36] El 1982 va ser un dels patrocinadors oficials del Campionat del Món de futbol celebrat a Espanya, i el 1992 un dels patrocinadors dels Jocs Olímpics de Barcelona.[6]

Des del 2001, Estrella Damm és patrocinador oficial del Futbol Club Barcelona,[37] club en el qual ha centrat també diverses de les seves campanyes de publicitat més importants. A més, Estrella té també convenis de patrocini amb el RCD Espanyol,[38] el València CF, el Vila-real CF o l'Almeria CF.[cal citació]

Damm té també una forta presència al món de la vela, i el 1998, una embarcació pròpia es va alçar amb el títol de la Copa del Rei de Vela. En aquest esport destaca el Patrocini de la Copa Amèrica de Vela, celebrada a València el 2007. A més, a partir d'aquest any, va ser patrocinador principal de la Barcelona World Race,[39] esdeveniment en què, a més, competeix amb un equip propi, l'Estrella Sailing Team.[cal citació]

Des del 2008, Estrella Damm és patrocinador del Màster Sèries de tennis de Madrid, el World Padel Tour, o el Circuit de Pàdel Estrella Damm.[40] També va ser el primer patrocinador dels Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona.[41]

Des del 1997, és el patrocinador principal de tota mena de concursos i activitats de Castellers, una tradició cultural molt arrelada a Catalunya.[42]

El 2004, Damm va ser patrocinador oficial del Fòrum Universal de les Cultures celebrat a Barcelona.[cal citació] El 2008, va ser un dels patrocinadors de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, protagonitzada a Barcelona per Scarlett Johansson, Penélope Cruz i Javier Bardem, i en la qual marca de cervesa apareixia en diverses escenes.[cal citació]

El 2005 va iniciar una aposta pels grans festivals de música, assumint el patrocini principal del Primavera Sound, el festival que se celebra a Barcelona. Actualment destaca el seu paper com a patrocinador del festival Sónar de música electrònica i experimental de Barcelona i del Festival Cruïlla. Així mateix, patrocina diferents esdeveniments i concerts durant les Festes de la Mercè de Barcelona, durant les qual l'antiga fàbrica Damm al carrer de Rosselló és un dels escenaris habituals on es programen concerts.[cal citació]

Fent referència a l'art, Estrella Damm promociona les noves tendències mediterrànies a través de la col·laboració amb galeries, centres d'art, esdeveniments de moda, i sobretot comptant amb la feina d'artistes nacionals i internacionals per les seves campanyes publicitàries, calendaris o ampolles d'edició especial. Entre els artistes que han col·laborat amb Estrella Damm es troben les multidisciplinàries Chicks on Speed, el dissenyador de roba Custo Dalmau, els il·lustradors Alex Trochut, Drasik i Silja Göetz, o el DJ i fotògraf Gee.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Obiols, Isabel «125 años de cerveza Damm». El País, 19-07-2001. Arxivat de l'original el 06-02-2022.
  2. 1 2 3 4 5 Escur, Nùria «La última señora Damm. La nieta del fundador de la cervecera rememora los 125 años de historia de la empresa». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 10-09-2001, p. 1, 3.
  3. ↑ Xavier García Barber. La cerveza en España: Orígenes e implantación de la industria cervecera. LID Editorial, 24-11-2014, p. 82–. ISBN 978-84-8356-957-3.
  4. ↑ Edel, Philippe. «Ces Alsaciens qui firent le Monde» p. 39. Union Internationale des Alsaciens, 2012.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Cabana, 1992.
  6. 1 2 3 4 5 García, Noelia «Damm, la estrella de las cervezas con más de 140 años». El Economista, 31-03-2017.
  7. ↑ «DAMM ADQUIERE EL 98,1% DE CERVEZAS TURIA». Servimedia, 03-07-1995.
  8. ↑ Saborit, Sergi. «Damm compra una fábrica de cerveza en Portugal» (en castellà). Expansión, 16-12-2009. [Consulta: 30 juliol 2026].
  9. ↑ «Grupo espanhol Damm compra Tagus e seus ativos à Sumol+Compal por 2,6 ME» (en portuguès). SIC Notícias, 24-04-2012. [Consulta: 30 juliol 2026].
  10. ↑ «Cacaolat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ «Damm i la distribuïdora de Coca-cola fan la millor oferta per quedar-se Cacaolat». VilaWeb, 20-10-2011.
  12. ↑ «Cacaolat, vendida por 75 millones». Cinco Días, 23-02-2012.
  13. ↑ Salvador, Rosa «Damm y Cobega cierran la fábrica aragonesa de Cacaolat». La Vanguardia, 28-09-2013.
  14. ↑ García Ropero, Javier «Damm compra a Cobega su 50% en los batidos Cacaolat». Cinco Días, 18-05-2001.
  15. ↑ Font Manté, Àlex «Cobega va retallar un 77% el valor de Cacaolat abans de vendre-la a Damm». Diari Ara, 25-08-2022.
  16. ↑ Pujol, Ignasi «La cervesera Damm reordena la seva estructura societària». Diari Ara, 16-01-2011.
  17. ↑ «Proyecto común de fusión». Damm, 31-03-2021.
  18. ↑ Huguet, Carles «Carceller y dr. Oetker ganan peso en el capital de Damm - Economía Digital». Economía Digital, 21-05-2021.
  19. ↑ Saborit, Sergi «Damm: centrados en la marca y el crecimiento internacional». Expansion, 13-07-2018.
  20. ↑ Lamelas, Marcos «Damm se despide de la bolsa ayudada por las ventajas fiscales». El Confidencial, 29-11-2014.
  21. ↑ «Damm compra a Carlsberg la firma británica de cervezas Eagle Brewery» (en castellà). elEconomista.es, 07-11-2022. Arxivat de l'original el 2023-10-17 [Consulta: 30 juliol 2026].
  22. ↑ «Damm inaugura su primera fábrica en Reino Unido tras invertir más de 80 millones de euros» (en castellà). Cinco Días, 09-10-2025. [Consulta: 30 juliol 2026].
  23. ↑ «Senegal: Spanish Brewer Damm Opens First African Production Facility» (en anglès). Inside Beer, 26-06-2026. [Consulta: 30 juliol 2026].
  24. ↑ «Damm augmenta un 35% els beneficis fins als 175 milions i factura 2.025 milions el 2024». Via Empresa, 18-06-2025. [Consulta: 30 juliol 2026].
  25. ↑ «Rodilla entra en Portugal con la compra de la cadena de restauración A Padaria» (en castellà). Cinco Días, 07-05-2025. [Consulta: 30 juliol 2026].
  26. ↑ «Damm entra en el capital de la británica Dalston's Soda para impulsar su estrategia de bebidas no alcohólicas» (en castellà). Europa Press, 29-07-2026. [Consulta: 30 juliol 2026].
  27. ↑ Ali, Nisa. «Brewer Damm buys minority take in Dalston’s Soda» (en anglès). The Canmaker, 29-07-2026. [Consulta: 30 juliol 2026].
  28. ↑ «Anuncios Estrella Damm». Arxivat de l'original el 2011-09-02.
  29. ↑ «El anuncio veraniego de Damm se rodará en El Bulli y en Roses». Expansión, 14-03-2011.
  30. ↑ «S'estrena 'D'acord', el curt d'Amenábar per a Estrella Damm». Diari Ara, 15-06-2016.
  31. ↑ «Damm estrena 'Les petites coses', el seu espot d'aquest estiu». Diari Ara, 07-06-2016.
  32. ↑ «S'estrena 'La vida nostra', el curt amb Peter Dinklage per a Estrella Damm». Diari Ara, 12-06-2017.
  33. ↑ García Galisteo, Alexander «Estrella Damm estrena su 10º anuncio 'Mediterráneamente'». El Periódico, 11-06-2018.
  34. ↑ «Estrella Damm es disculpa per haver manipulat la Viquipèdia per fer publicitat». Vilaweb, 09-06-2023.
  35. ↑ «Damm vandalitza la viquipèdia per fer promoció». Racó Català, 09-06-2023.
  36. ↑ «Picadero Jockey Club 1963». el sitio de Ciclismo.
  37. ↑ «Renovació patrocini FC Barcelona». FC Barcelona, 09-11-2011. Arxivat de l'original el 11-02-2012.
  38. ↑ «Renovació patrocini RDC Espanyol». Arxivat de l'original el 2015-09-24.
  39. ↑ «Barcelona World Race». Arxivat de l'original el 2011-09-03.
  40. ↑ «Circuit de Pàdel Estrella Damm». Arxivat de l'original el 2011-07-13.
  41. ↑ «Estrella Damm patrocinarà els Jocs Mediterranis». NacióDigital, 03-06-2014.
  42. ↑ Pinzolas, Marta «Estrella Damm patrocinarà cinc anys més l'activitat castellera a Catalunya». Diari Ara, 10-07-2012. «L'empresa de cervesa Estrella Damm ha renovat per cinc anys més el conveni de patrocini de l'activitat castellera a Catalunya que va firmar per primer cop el 1997.»

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damm
  • Damm - Lloc web oficial (català)
  • «FÀBRICA DE CERVESA DAMM. Urgell / Diputació (1881-1900's)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 17-11-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Damm&oldid=38064481»