Vés al contingut

Crani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaCrani
Crani d'un ximpanzé
Detalls
Llatígr. kraníon
Part deesquelet axial Modifica el valor a Wikidata
artèria caròtide interna, artèria caròtide externa i artèria caròtide comuna dreta Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD012886 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 54964 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.128
EB Onlinescience/skull Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels ossos

El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal. Es poden distingir dues parts diferenciades: el neurocrani, que és el crani pròpiament dit, i recobreix l'encèfal de l'exterior; i l'esplencnocrani, d'on sorgeixen les mandíbules. El crani, juntament amb els ossos de la cara, forma la calavera o cap ossi. Una calavera sense l'esplencnocrani és simplement un crani; aquesta és la font d'un error molt freqüent en l'ús de la terminologia.

Modificacions al llarg del temps

[modifica]

Amb el pas dels milers d'anys, el crani ha anat patint diverses modificacions. A causa de la mida del cervell, que ha anat augmentant d'espècie en espècie, ha provocat que tots els humans tinguem un vestigi al nostre cos: el queixal del seny. Fa milions d'anys, el nostre crani era similar al d'espècies anteriors a nosaltres, però, la capacitat del cervell no. Ha anat augmentant el seu volum, a conseqüència d'anar evolucionant, i això ha proporcionat alteracions. Tot i això, és un detall mínim que no és perjudicial per a la salut. Senzillament, la idea és que en modificar-se aquesta estructura òssia hi ha hagut també una variació a l'estructura bucal, deixant lloc a una nova dent, encara que actualment la considerem innecessària.[1]

Crani humà

[modifica]

Conté els següents ossos:

Al temporal podem trobar 6 ossicles de l'orella.

Parts de la calavera humana, vista frontal Parts de la calavera humana, vista frontal
Parts de la calavera humana, vista frontal
Parts de la calavera humana, vista lateral


Regions cranials

[modifica]
Crani de mico verd (Chlorocebus sabaeus) des de diferents posicions

El crani es pot dividir mitjançant una secció horitzontal que passi per l'eminència frontal mitjana i per la protuberància occipital externa, en dues porcions:

La base del crani és el pis de la cavitat cranial i anatòmicament és una regió molt complexa i de gran importància, està formada per cinc ossos: frontal, etmoides, esfenoides, temporals i occipital. Nombroses estructures vitals ho travessen a través de múltiples canals, entre ells el foramen magne pel qual transcorre la medul·la espinal, els conductes carotidis pels quals passen les artèries caròtides internes i els conductes òptics per al pas dels nervis òptics. La base del crani pot dividir-se en dues cares, una externa que es relaciona amb la regió cervical (exocrani) i una interna en contacte amb l'encèfal (endocrani). La cara interna es divideix al seu torn en tres regions: fossa cranial anterior, fossa cranial mitjana i fossa cranial posterior.[3]

La volta del crani està limitada per davant pels arcs superciliars de l'os frontal i lateralment pels arcs zigomàtics. L'os frontal es connecta amb els parietals per la sutura frontoparietal, els dos parietals s'uneixen entre si per la sutura interparietal situada en la línia mitjana i amb l'os occipital per la sutura parietooccipital. La regió més alta de la volta rep el nom de vèrtex.

Cara anterior del crani. Correspon a la regió facial i inclou la porció anterior de la volta cranial i l'esquelet de la cara. Per al seu estudi es divideix en regió frontal que inclou el front format per l'os frontal, les òrbites que allotgen els globus oculars, les galtes formades pels ossos zigomàtics, el maxil·lar i la mandíbula que allotgen les dents.[3]

Característiques

[modifica]

En els ossos del crani existeixen diferents característiques específiques que el fan diferent d'altres ossos de l'esquelet, entre elles l'existència de sutures del crani, la presència de fontanelles i els sins paranasals.[4]

Les sutures són sinartrosis, articulacions immòbils que fixen les peces òssies entre si per mitjà de cartílag (sincondrosis) o de teixit connectiu fibrós (sinfibrosis). Les principals sutures són la sutura coronal que uneix l'os frontal amb els ossos parietals, la sutura sagital que uneix els dos ossos parietals en la línia mitjana, la sutura lambdoidal que uneix l'os parietal amb l'os occipital i la sutura escatosa que uneix l'os temporal amb l'os parietal.[4]

Les fontanelles són espais situats entre diversos ossos del crani que estan ocupats per teixit fibrós i són per tant de consistència tova quan es palpen. Són normals en el nounat i desapareixen progressivament a mesura que s'ossifica el teixit que les cobreix.[5]

Vista lateral del crani d'un humà nounat, en el qual són visibles sutures i fontanelles

Existeixen sis fontanelles:

  • dos imparells i mitjanes: fontanelles anterior i posterior;
  • dos laterals i parells: posterolateral (mastoidal) i anterolateral (esfenoidal).

Les sutures i fontanelles triguen anys a ossificar-se completament i aconseguir la unió total entre les peces del crani, la qual cosa permet durant la infància el creixement de l'encèfal i el desenvolupament del massís facial. Durant el part fan possible el pas del cap fetal a través del canal de part sense danys per a l'encèfal.[6] La fontanela anterior es tanca al voltant dels 12 mesos i la posterior als dos mesos d'edat.[7]

Els sins paranasals són cavitats plenes d'aire situades a l'interior d'alguns ossos del crani que estan comunicades amb les fosses nasals, entre ells els sins frontals situats en l'os frontal, els sins maxil·lars en els ossos maxil·lars i el si esfenoidal en l'os esfenoide. La funció dels sins paranasals no es coneix amb exactitud, es creu que serveixen per a alleugerir l'estructura del crani, millorar la resistència als traumatismes facials en actuar com a contraforts i actuar com a caixa de ressonància en la fonació.[8][4]

Embriologia

[modifica]

Les estructures cefàliques cranials s'originen a partir del mesènquima provinent de les cèl·lules de la cresta neural i la mesoderma paraxial. Els ossos que formen el crani no tenen un mateix origen, per això es fa la diferència entre les regions de la volta i la base cranial.[6]

  • Neurocrani membranós (dermatocrani) - volta cranial. Els ossos de la volta cranial són ossos plans de revestiment. Es generen pel procés d'ossificació intramembranosa a partir de plaques de teixit conjuntiu fibrós (mesènquima) que envolten l'encèfal i originen ossos membranosos plans. Al moment del naixement, els ossos de la volta cranial no estan fusionats ni totalment ossificats, deixant espais entre ells coberts per teixit fibrós (sutures i fontanelles).

Neurocrani cartilaginós (condrocrani) - base del crani. Els ossos de la base cranial es desenvolupen pel procés d'ossificació endocondral a partir del condrocrani, una estructura formada per diversos nuclis cartilaginosos osteogènics separats i estesos per tota la regió.

Dimorfisme sexual en el crani humà

[modifica]

El dimorfisme sexual pot definir-se com el conjunt de caràcters que fan possible diferenciar a nivell morfològic, mètric o fisiològic individus masculins i femenins.[9] No sempre és possible davant un crani aïllat determinar amb seguretat per la morfologia el sexe. Això es deu al fet que el dimorfisme sexual constitueix un fenomen molt complex i la variabilitat entre individus és alta. El crani és, després de la pelvis, una de les estructures òssia més de confiança per a estimar el sexe d'un individu, aconseguint-se diferenciar el sexe de manera correcta, quan no es disposa d'altres ossos, entre el 80% i el 92% dels casos. No obstant això, per a aconseguir-ho cal conèixer per endavant els paràmetres morfològics de la població a què pertany l'individu.[10]

Encara que en els primers anys de vida hi ha poca diferència entre els cranis masculins i femenins, en l'edat adulta els cranis masculins tendeixen a ser més grans i robustos que els femenins, que són més lleugers i petits, amb una capacitat cranial aproximadament un 10 per cent menor que la de l'home.[11][12][13][14] Les principals diferències entre sexes són les següents:[9]

  • Crani. És de major grandària en homes i més petit i gràcil en dones.
  • Os occipital. Insercions musculars ben marcades en homes i forma més arrodonida sense rugositats en dones.
  • Os frontal. Més inclinat en homes, bombat i alt en dones.
  • Òrbites. Baixes i quadrades en homes, altes i arrodonides en dones.
  • Arcades zigomàtiques. Més robustes en homes, menys robustes en dones.
  • Mastoide. Molt desenvolupada en homes, menys desenvolupada i més petita en dones.
  • Mandíbula. Alta i robusta en homes. Menys robusta en dones i amb un angle mandibular més obtús.

Capacitat encefàlica

[modifica]

La capacitat encefàlica o capacitat cranial és la mesura del volum interior del crani dels vertebrats que posseeixen, tant, crani com a cervell. La unitat de mesura més usada és el centímetre cúbic (cm³). El volum del crani és usat com un indicador aproximat de la mida del cervell, i aquest al seu torn és usat com un indicador per estimar la intel·ligència potencial d'un organisme. No obstant això, les capacitats cranials més grans, no són sempre indicatives d'un organisme més intel·ligent, a causa que un volum més gran és requerit per gestionar un cos més gran, o en alguns casos és una característica adaptativa per a la vida en un medi més fred.[cal citació]

Exemples de capacitat cranial:[cal citació] Orangutans: 275-500 cm³ Ximpanzés: 275-500 cm³ Goril·les: 340-752 cm³ Humans: 1200-1850 cm³ Neandertals: 1100-1900 cm³

Cranis animals

[modifica]

Fenestra

[modifica]

Les fenestres són trets anatòmics dels cranis de diversos tipus d'amniotes, caracteritzats per forats simètrics bilaterals (fenestres) en l'os temporal. Depenent del llinatge d'un determinat animal, pot haver-hi dos, un o cap parell de fenestres temporals, per damunt o per sota dels ossos postorbital i escatós. Les fenestres temporals superiors també es coneixen com fenestres supratemporals, i les fenestres temporals inferiors també es coneixen com fenestres infratemporals. La presència i la morfologia de la fenestra temporal són fonamentals per a la classificació taxonòmica dels sinàpsids, dels quals formen part els mamífers.

Les fenestres (del llatí fenestrae, que significa finestres) són obertures en el crani. Hi ha quatre grans tipus:

  • Fenestra antorbital
  • Fenestra mandibular
  • Fenestra quadrajugal
  • Fenestra subescamosa, una obertura entre dues parts de l'os escatós en alguns rosegadors
  • Fenestra temporal

Les especulacions fisiològiques l'associen a un augment de les taxes metabòliques i a un increment de la musculatura mandibular. Els primers amniotes del Carbonífer no tenien fenestres temporals, però dues línies més avançades sí que les tenien: els sinàpsids (rèptils semblants als mamífers) i els diàpsids (la majoria dels rèptils i, posteriorment, els ocells). Amb el pas del temps, les fenestres temporals dels diàpsids i els sinàpsids es van modificar i van augmentar de grandària per a poder realitzar mossegades més fortes i amb més músculs en la mandíbula. Els dinosaures, que són diàpsids, tenen grans obertures avançades, i els seus descendents, els ocells, tenen fenestres temporals modificades. Els sinàpsids, posseeixen una obertura fenestral en el crani, situada en la part posterior de l'òrbita. En els seus descendents, els cinodonts, l'òrbita es va fusionar amb l'obertura fenestral després que aquesta comencés a expandir-se en els teràpsids. Així, la majoria dels mamífers també la tenen. Més tard, els primats van separar la seva òrbita de la finestra temporal per la barra postorbital amb haplorhins evolucionant posteriorment l'envà postorbital.[15]

Classificació

[modifica]

Existeixen quatre tipus de cranis de amniotes, classificats pel número i la ubicació de les seves fenestres temporals. Aquests són:

  • Anapsida - sense obertures
  • Synapsida - una obertura baixa (sota els ossos postorbital i escatós)
  • Euryapsida - una obertura alta (per sobre dels ossos postorbital i escatós); els euriàpsids en realitat van evolucionar a partir d'una configuració diàpsida, perdent la seva fenestra temporal inferior.
  • Diapsida - dues obertures

Evolutivament, estan relacionats de la manera següent:

Referències

[modifica]
  1. ↑ CORBELLA, J., CARBONELL, E., MOYÀ, S., SALA, R., Sapiens, Espanya, Edicions 62 s. a., labutxaca, 2010.
  2. ↑ Kozerska, M; Skrzat, J; et al «Imaging of the Wormian bones using microcomputed tomography» (en anglès). Folia Med Cracov, 2013; 53 (4), p. 21-28. PMID: 25556508 [Consulta: 15 març 2016].
  3. 1 2 Anatomia Humana. Autors: Michel Latarjet, Alfredo Ruiz Liard, 2004.
  4. 1 2 3 Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
  5. ↑ José Ruiz Vargas. Anatomía topográfica. Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, Instituto de Ciencias Biomédicas, Academia de Anatomía, 2002.
  6. 1 2 Langman: Embriología médica con orientación clínica.
  7. ↑ Ginecología y obstetricia. Emily S. Miller , Catherine J. Lee. Editorial El Manual Moderno, 1 de gener de 2013.
  8. ↑ Llibre virtual de formació en ORL. Fisiologia del nas i dels sins paranasals. Mecanisme de l'olfacció. Autors: Antonio Martínez Ruiz-Coello, Andrés Ibáñez Mayayo, María Teresa Pinilla Garsa.
  9. 1 2 Técnicas de determinación del sexo a partir del cráneo en una población mediterránea actual. Anabel Amores Ampuero. Tesis doctoral. Universitat de Granada, 2013.
  10. ↑ El Dimorfismo Sexual en Distintas Relaciones Cráneo-Mandibulares, marzo 2016. International Journal of Morphology 34(1):365-370.
  11. ↑ «5d. El interior del cráneo» (en anglès). Anatomía de Gray. Arxivat de l'original el 31 de març de 2014. [Consulta: 22 octubre 2014].
  12. ↑ «Grosor del cráneo normal en negros y blancos americanos» (en anglès). ResearchGate. [Consulta: 18 febrer 2021].
  13. ↑ «International Journal of Research in Medical Sciences». www. msjonline.org. [Consulta: 18 febrer 2021].
  14. ↑ Ekşi, Murat Şakir; Güdük, Mustafa; Usseli, Murat Imre «El hueso frontal es más grueso en las mujeres y el seno frontal es más grande en los hombres: A Morphometric Analysis». The Journal of Craniofacial Surgery, vol. 32, 5, 19-11-2020, p. 1683–1684. DOI: 10.1097/SCS.0000000000007256. ISSN: 1536-3732. PMID: 33229988.
  15. ↑ , 2000. ISBN 0-673-52364-0.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]