Charles Graves

Charles Graves

Biografia
Naixement	6 desembre 1812 Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort	17 juliol 1899 (86 anys) Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Sepultura	Catedral de Santa Maria 52° 40′ 06″ N, 8° 37′ 23″ O
Bisbe de Limerick, Ardfert i Aghadoe
1866 – 1899 ← Henry Griffin – Thomas Bunbury →
Ardiaca de Killaloe i Clonfert
1864 – 1866 – James Byrne →
President Reial Acadèmia d'Irlanda
1861 – 1866 ← James Henthorn Todd – James Talbot →
Ardiaca de la Capella Reial de Dublin
1860 – 1864 ← Usher Tighe – William Connor Magee →
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Westbury-On-Trym Academy (–1829) Trinity College, Dublin (1829–1835)
Activitat
Ocupació	filòsof, bisbe, sacerdot anglicà, matemàtic, professor
Ocupador	Trinity College, Dublin (1836–1862)
Membre de	Royal Society (1880–) Reial Acadèmia d'Irlanda
Família
Cònjuge	Selina Cheyne (1840–)
Fills	Augusta Caroline Graves, John Cheyne Graves, Helena Cecilia Graves, Alfred Perceval Graves, Arnold Felix Graves, Rosamund Selina Graves, Charles Larcom Graves, Robert Graves, Ida Margaret Poore
Pares	John Crosbie Graves   i Helena Perceval
Germans	John Thomas Graves Clarissa Graves Robert Perceval Graves James Perceval Graves Caroline Graves
Premis
(1881)  Doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford (1880)  Membre de la Royal Society

Charles Graves (Dublín, 6 de desembre de 1812 - Dublín, 17 de juliol de 1899) va ser un bisbe anglicà i notable matemàtic irlandès.

Vida i obra

Graves era membre d'una reputada família que es remuntava al coronel Graves en el segle XVII i en la que es comptaven diferents clergues, alts funcionaris, científics i escriptors. Sis anys més jove que el seu germà John Thomas Graves, també va estudiar al Trinity College a Dublín. El seu professor de matemàtiques va ser James MacCullagh i es va graduar el 1835 en l'especialitat de matemàtiques i física matemàtica. El 1843 va ser nomenat professor de matemàtiques del Trinity, substituint MacCullagh que havia passat a ser catedràtic de física. El 1862 abandona la docència quan ja havia iniciat la seva carrera religiosa essent nomenat, el 1860, degà de la Capella Reial del Castell de Dublín. El 1866 va ser nomenat bisbe de Limerick, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.

Com a matemàtic, el seu interès va centrar-se en la geometria i va publicar diversos articles sobre les propietats dels cons, a més de diverses teories relacionades amb els triplets en àlgebra.

També és conegut perquè, influenciat pel seu mestre MacCullagh, ve dedicar-se a buscar i desxifrar escriptures ogàmiques per tota Irlanda. També va tenir una participació important en la comissió que va redactar les compilacions de dret gaèlic (Brehon Laws).

Bibliografia

• Cooke, Jim «The Graves family in Ireland» (en anglès). Dublin Historical Record, Vol. 50, Num. 1, 1997, p. 25-39. ISSN: 0012-6861.
• Corfield, Justin. «The Ogham Celtic script is derived from the Norse Rune script». A: Steven L. Danver (ed.). Popular Controversies in World History (en anglès). Volume 2. ABC-CLIO, 2011, p. 43-62. ISBN 978-1-59884-077-3. 
• Dibble, Jeremy. Charles Villiers Stanford, Man and Musician (en anglès). Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-816383-5. 
• Keenan, Desmond. Post-Famine Ireland: Social Structure: Ireland as it really was (en anglès). Xlibris Co., 2006. ISBN 978-1-4257-1602-8. 
• McConnell, A.J. «The Dublin Mathematical School in the First Half of the Nineteenth Century» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section A, Vol. 50, 1944-45, p. 75-88. ISSN: 0035-8975.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Graves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Williamson, Benjamin; Huddleston, David. «Graves, Charles» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 26 juliol 2025].