Vés al contingut

Carbine Williams

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCarbine Williams
Fitxa
DireccióRichard Thorpe Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArmand Deutsch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióArt Cohn Modifica el valor a Wikidata
MúsicaConrad Salinger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam C. Mellor Modifica el valor a Wikidata
VestuariWalter Plunkett Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1952 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, cinema de presons i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCarolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1920 i segle XX Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0044480 TMDB: 43961 FilmAffinity: 678763 Rottentomatoes: m/carbine-williams Allmovie: v86673 AFI: 50447 Modifica el valor a Wikidata

Carbine Williams és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Thorpe el 1952.

Argument

[modifica]

És la història autèntica de David Marshall Williams, anomenat "Carbine Williams" qui, al començament dels anys 1920, mata accidentalment un policia que l'anava a detenir perquè destil·lava clandestinament alcohol. Empresonat, aconsegueix crear, al taller on és destinat, un prototip de carrabina revolucionària. La seva família (especialment la seva dona Maggie) obté de les autoritats una reducció de pena i finalment un alliberament anticipat. La firma Winchester contracta llavors Williams i comercialitza la invenció sota el nom de Carrabina M1. Un dia, quan el seu jove fill li planteja preguntes sobre el seu passat, Williams li presenta l'antic director de la seva presó, el capità Peoples, que conta al nen la història del seu pare (la pel·lícula comença allà i prossegueix amb un llarg flashback).[1]

Repartiment

[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Referències

[modifica]
  1. «Carbine williams» (en anglès). The New York Times.