Constel·lació del Burí

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Burí
Nom en llatí	Caelum
Abreviatura	Cae
Genitiu	Caeli
Simbologia	el cisell
Ascensió recta	5
Declinació	−40
Àrea	125 graus quadrats; Posició 81a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α Cae (4,45m)
Meteors	cap
Limita amb	Columba; Lepus; Eridanus; Horologium; Dorado; Pictor;
	Visible a latituds entre +40° i −90°.; Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille. És una constel·lació sense estels brillants, car el de major magnitud és de la 4,45.

Història

Caelum va ser introduïda per primera vegada al segle xviii per Lacaille, astrònom francès creador d'altres tretze constel·lacions del cel meridionals.^[1] El nom en francès que li va donar Lacaille va ser Burin, llatinitzat com Caelum Scalptorium. Francis Baily va escurçar aquest nom a Caelum seguint un suggeriment de John Herschel. A la carta original, la constel·lació es mostra com un burí o un estilet, encara que ha arribat a reconèixer-se simplement com un cisell. ^[2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), però aquesta forma no va prosperar.^[3]^[4]

Vegeu també

Referències

↑ Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.
↑ Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.
↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.
↑ Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.

[1] Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.

[ridpathantlia-2] Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.

[3] Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.

[4] Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.

[1]

[2]

[3]

[4]