COVID-19
La COVID-19 (o covid-19),[2][3] també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2,[4][a] és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV[6][7] però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.[8] El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020.[9][10]
Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes,[11] o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament.[12][13] També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea.[14][15] Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori,[16] una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.[9][17][18] A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats[19] (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis). Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19[20] s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.
S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent.[21][22][23]
El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades).[24][25] La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent,[26] però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant prou temps, cosa que es coneix com a "contacte estret".[b] Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics.[30] Els resultats d'una revisió sistemàtica i metaanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables.[31]
La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació).[32] L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant a un metge en lloc de visitar directament a una clínica.[33] S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva.[34] No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19.[35][36] Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals[37] i cures pal·liatives en els pacients terminals.[38]
L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020.[39][40] A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS.[41] L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.[42] A Espanya, el Consell de Ministres del dia 14 de març aprova l'estat d'alarma i decreta mesures per frenar el contagi, previstes inicialment per a una durada de dues setmanes, que es perllongarien. I totes les competències de les comunitats autònomes queden supeditades als ministeris de l'Interior, Defensa, Sanitat i Transports.[43]
Terminologia
[modifica]L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom Ghebreyesus[44] va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019.[45] Tedros va dir que s'havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d'animals o grup de persones d'acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir l'estigmatització.[46][47]
Signes i símptomes
[modifica]| Símptoma | %[48] | %[49] |
|---|---|---|
| Febre | 87,9 | 78 |
| Tos seca | 67,7 | 58 |
| Fatiga | 38,1 | 31 |
| Producció d'esput | 33.4 | 25 |
| Hipoòsmia/anòsmia | 15[50]-30[13][51] | 25 |
| Dificultat per respirar | 18,6 | 23 |
| Miàlgia o artràlgia | 14,8 | 17, 11 |
| Mal de gola | 13,9 | 12 |
| Mal de cap[52] | 13,6 | 13 |
| Calfreds | 11,4 | 18 |
| Nàusees o vòmits | 5,0 | 6, 4 |
| Congestió nasal | 4,8 | 5 |
| Diarrea | 3,7-31[53] | 10 |
| Hemoptisi | 0,9 | 2 |
| Congestió conjuntival | 0,8 | 2 |
| Confusió | 11 | |
| Sibilàncies | 17 | |
| Hipogèusia | 4 |


Els infectats poden ser asimptomàtics[54] o desenvolupar símptomes.
La febre és el símptoma més comú, però és molt variable en intensitat i presentació, amb algunes persones grans, immunocompromeses o amb malalties crítiques poden no tenir gens de febre.[48][55][56] En un estudi, només el 44% de les persones tenien febre quan van presentar-se a l'hospital, mentre que el 89% va passar a presentar febre en algun moment de la seva hospitalització.[48][57] Així, la manca de febre no vol dir que algú no estigui malalt. Una temperatura corporal molt alta (pirèxia) durant el curs de la infecció és un indicador pronòstic de la gravetat del procés.[58]
Altres símptomes inclouen la tos, la fatiga, les cefalees,[59] els dolors musculars i articulars o la sensació de falta d'aire.[60][61][12] Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents.[62] La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties.[48] La sensació de falta d'aire sol desenvolupar-se diversos dies després dels símptomes inicials, així la sensació de falta d'aire que comença immediatament i juntament amb febre i tos és més probable que sigui deguda a l'ansietat que a COVID.[63]
S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges,[53][64] i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris.[12] Molt rarament pot aparèixer hematoquèzia[65] o la intussuscepció en certs casos infantils.[66][67]
Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions.[68]
La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, l'alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que presenten un quadre lleu de la malaltia;[13][51][69] tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment.[50] A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori.[70][71] Segons un estudi de la Universitat Harvard, la causa de l'anòsmia en els malalts de COVID-19 no és l'afectació directa de les neurones sensorials olfactòries pel virus -ja que no expressen la proteïna ECA2-, sinó el dany que provoca en les seves cèl·lules glials de suport.[72] Tres de cada quatre pacients amb COVID-19 presenten una millora del dèficit olfactiu al mes del diagnòstic. Aquest fet suggereix que l'existència de fenòmens inflamatoris locals provocats pel SARS-CoV-2 és la responsable de la pèrdua de funció dels receptors cel·lulars perifèrics de l'olfacte i del gust, en comptes d'una lesió permanent del neuroepiteli olfactiu.[73] També s'han descrit diversos tipus de lesions a la pell: exantemes pruriginosos[74] i petequials,[75] urticariformes,[76] maculopapuloses o amb vesícules, purpúriques,[77] acrals (com pseudopenellons,[78] encara que l'aparició d'aquests peculiars canvis inflamatoris en el context de la COVID-19 podria no estar produïda pel virus i ser simplement un epifenomen)[79][80] i livedo reticular.[81] Les lesions amb aspecte de penelló s'observaren sobretot en les primeres fases de la pandèmia i menys quan la variant delta va substituir a les inicials com a font principal de la infecció. Es creu que formen part dels efectes secundaris produïts en la microvasculatura superficial de la pell per l'activació del sistema immunitari contra el virus.[82] Una característica particular que s'ha observat en molts pacients ingressats per la malaltia és el desenvolupament d'alopècia androgènica,[83] la qual és considerada un indicador de la seva gravetat.[84]
Molt rarament, una conjuntivitis o una queratoconjuntivitis és la primera manifestació de la COVID-19.[85][86] Escasses vegades, en el decurs de la malaltia pot aparèixer una uveïtis anterior secundària a una síndrome inflamatòria multisistèmica no pediàtrica.[87] Tot i que el SARS-CoV-2 està present en les llàgrimes, les probabilitats de transmissió del virus per aquesta via són baixes.[88]
Sembla que en els nens la malaltia evoluciona millor que en els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient.[89][90]
Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu,[91] basat en les dades sobre complicacions obstètriques de gestants amb processos virals similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades concloents sobre com afecta la COVID-19 el curs de l'embaràs.[92][93] Se sap, però, que pot produir polihidràmnios i edema cutani transitoris en el fetus[94] i que les gestants greument afectades tenen un especial risc de preeclàmpsia i part preterme.[95] Amb el propòsit de millorar la seva taxa de supervivència i la dels nadons durant aquesta pandèmia, l'Associació Internacional de Malalties Infeccioses en Obstetrícia i Ginecologia recomana fer un seguiment estricte del curs de l'embaràs i que tant les pacients com els treballadors de la salut observin en tot moment les oportunes mesures de precaució.[96] Els resultats de l'anàlisi de les placentes d'una petita cohort de mares infectades pel virus varen indicar més prevalença d'arteriopatia decidual i altres característiques pròpies de la malperfusió vascular materna que l'existent en les placentes de control d'una sèrie anterior a la pandèmia, un patró de lesió placentària demostratiu d'anomalies en l'oxigenació de l'espai intervellositari coriònic associades generalment a problemes perinatals.[97] (Vegeu també COVID-19 a l'embaràs). La malaltia causa alteracions menstruals significatives, tot i que reversibles, juntament amb lleus canvis en l'equilibri hormonal i una discreta reducció dels oòcits ovàrics.[98]
Tal com passa amb les infeccions, hi ha un retard entre el moment en què una persona es contagia per primera vegada i el moment en què desenvolupa símptomes, és el que s'anomena període d'incubació. Aquest període oscil·la, habitualment, entre 1 i 14 dies[99] amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut.[100][101] És similar al de la SARS.[102] Hi ha casos, especialment els infantils,[103][104] que poden tenir un període d'incubació més llarg. El 90-95% de les persones, però, presenten un període d'incubació de menys de dues setmanes.[105][106][107][108]
Algunes persones infectades pel virus no refereixen presentar cap símptoma,[109] i podrien representar un volum important dels infectats (40-45%).[110] Aquests portadors asimptomàtics no solen fer-se proves i poden propagar la malaltia.[109][111] Altres persones infectades desenvoluparan símptomes més tard (individus anomenats presimptomàtics) o presentaran símptomes molt lleus i també poden propagar el virus.[112]
Complicacions
[modifica]En alguns pacients, es poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica que cursa amb dificultat per respirar, i com tota pneumònia vírica, pot presentar una sobreinfecció bacteriana[12] o, ocasionalment, fúngica.[113][114] En casos d'especial gravetat, el dany pulmonar pot avançar ràpidament cap a una síndrome del destret respiratori agut (SDRA), possiblement precipitada per una síndrome d'alliberament de citocines,[115] que causa a través de la via del sistema renina-angiotensina[116] una insuficiència respiratòria, xoc sèptic, un patró procoagulatiu singular que difereix analíticament del produït per la sèpsia[117] i una disfunció multiorgànica.[118][119]
Poden produir-se trastorns de coagulació,[120] que comporten un augment del temps de protrombina, de la concentració de fibrinogen i dímer-D i trombocitopènia.[121] S'han descrit en un 20–55% dels ingressats a l'hospital amb la COVID-19 i són un signe de mal pronòstic.[122] Es creu que aquests trastorns estan produïts per fenòmens de reactivitat creuada, relacionats amb l'empremta immunològica individual preexistent a la malaltia a conseqüència d'infeccions anteriors d'una altra etiologia microbiana.[123]
Inusualment, tant en adults[124] com en nens,[125] apareix una púrpura de Schönlein-Henoch (vasculitis per IgA) desencadenada per la malaltia.
Les complicacions cardiovasculars poden incloure insuficiència cardíaca, arrítmies,[126] miocardiopaties (entre aquestes la síndrome de takotsubo[127][128][129] (desenvolupada de vegades en el context d'un tamponament),[130] o formació de coàguls.[131] S'han observat en un grup de pacients de mitjana edat, convalescents de COVID-19 i sense afeccions del cor prèvies, anomalies morfològiques i funcionals del ventricle esquerre independents de la gravetat de la infecció. Ara per ara, es desconeix si són transitòries o si poden evolucionar cap a una insuficiència cardíaca permanent.[132] Segons indica un estudi retrospectiu de cardiòlegs de l'Estat espanyol, la fibril·lació auricular es presenta en el 10% dels malalts hospitalitzats per COVID-19, els quals tenen més comorbiditats i el doble de possibilitats de morir que els qui no la sofreixen.[133]
La funció renal anormal es va veure en el 50% dels ingressats a Wuhan, mentre que només un 4% tenia antecedents de problemes renals, segons la informació aportada pels especialistes xinesos.[134] Rarament pot presentar-se una rabdomiòlisi (dany generalitzat de les fibres musculars)[135] De vegades, la rabdomiòlisi forma part de les manifestacions inicials de la COVID-19,[136][137] si bé també apareix com a complicació tardana en malalts hospitalitzats.[138] En alguns casos és simplement l'expressió d'una miositis vírica induïda pel SARS-Cov-2 i no genera alteracions renals d'importància.[139] Un 36,6% dels malalts ingressats amb COVID-19 en diversos hospitals novaiorquesos entre l'u de març i el cinc d'abril de 2020 presentà algun grau d'insuficiència renal aguda i més d'una tercera part d'ells va morir.[140] Segons les evidències, el virus danya directament els podòcits i les cèl·lules epitelials dels túbuls proximals dels ronyons.[141][142] S'ha descrit el desenvolupament de necrosi papil·lar aguda relacionat amb la infecció.[143] En algun pacient amb la malaltia ha estat registrada l'aparició conjunta d'una glomerulonefritis ràpidament progressiva associada a ANCA i d'una síndrome antifosfolipídica, desencadenades per les anomalies de l'estat immunitari que provoca el virus.[144]
Les lesions hepàtiques se solen veure en casos greus,[145][146] tant a conseqüència del dany en els hepatòcits provocat directament pel SARS-CoV-2[147] com per l'hepatotoxicitat d'alguns dels fàrmacs emprats per tractar la malaltia.[148] Entre el 14 i el 53% de les persones infectades pel SARS-CoV-2 presenten algun tipus de disfunció hepàtica de major o menor intensitat, amb un patró histològic molt divers. Alguns autors relacionen, almenys en part, l'afectació del fetge en la COVID-19 amb el considerable nivell d'expressió en els colangiòcits (les cèl·lules epitelials que recobreixen l'interior de les vies biliars) dels receptors ECA-2.[149]
Les complicacions neurològiques que apareixen en el curs de la malaltia són molt diverses (des de la cefalea fins a més greus).[150][151] Un alt percentatge de les persones hospitalitzades a conseqüència de la COVID-19 presenta simptomatologia neurològica, més o menys important,[152] i quasi una tercera part d'elles algun grau d'encefalopatia.[153] L'alliberament massiu de determinades citocines induït sovint per la malaltia pot comportar canvis desmielinitzants, tant en el sistema nerviós central com en el perifèric.[154] S'han notificat casos de convulsions, deliris,[155] crisis comicials,[156][157] ictus[158] (fins i tot en nens sense cap patologia preexistent),[159] mielitis transversa,[160] encefalitis vírica aguda,[161] encefalitis parainfecciosa (sense evidència del virus en el líquid cefalorraquidi)[162][163] i síndrome de Guillain-Barré.[164][165][166] Aquesta síndrome pot ser causa, en alguns malalts, de tetraplegia i disautonomia[167] o evolucionar eventualment de forma fatal.[168] Es creu que l'afectació del SNC pel virus a través de la làmina cribrosa de l'etmoide, que forma part del sostre de les cavitats nasals, o de qualsevol altra via d'entrada pot causar un edema cerebral capaç de provocar la mort,[169] inclús molt abans que aparegui una desregulació significativa de l'homeòstasi sistèmica.[170] Molt probablement, la disrupció de la barrera hematoencefàlica conseqüent a la resposta inflamatòria aguda originada pel SARS-CoV-2 és un factor implicat en l'accés d'aquest al SNC per via hematògena.[171] En determinats pacients l'única simptomatologia provocada per la infecció és de tipus neurològic.[172] Entre els que han sofert hemorràgies al SNC s'han observat grans diferències clíniques i patrons de presentació atípics.[173] La capacitat neuroinvasiva del SARS-CoV-2 podria ser parcialment responsable del fracàs respiratori agut que presenten alguns dels malalts amb COVID-19,[174] al causar una hipòxia d'origen central després de penetrar en el cervell mitjançant la via del nervi olfactori.[175]
Neuroradiòlegs francesos han observat en ressonàncies magnètiques de pacients crítics la presència de nòduls hiperintensos a la màcula ocular, els quals podrien comportar importants anomalies visuals.[176]
Els símptomes d'emergència en els malalts infectats inclouen dificultat per respirar, dolor o pressió persistent al tòrax, confusió, dificultat de despertar-los i cara o llavis blavosos. Si apareixen aquests símptomes i signes, es recomana atenció mèdica immediata.[12]
Un 5% dels pacients xinesos van ser ingressats en unitats de cures intensives, un 2,3% van necessitar ventilació mecànica i un 1,4% van morir.[57]
El 14 de maig de 2020, la taxa global de morts per nombre de casos diagnosticats era del 3,4%; oscil·lant entre el 0,2% i el 14,8% segons el grup d'edat i comorbiditats.[177] En comparació, la taxa de mortalitat de la pandèmia de grip de 1918 va ser d'aproximadament del 3% al 5%.[178] Fora d'això i malgrat el temps transcorregut, bona part de les situacions creades per ambdues pandèmies són molt similars.[179][180] L'1 d'octubre de 2021, els tres països amb més morts per COVID-19 eren els EUA, el Brasil i l'Índia.[181]
Després de la infecció, els nens i els adolescents poden desenvolupar infreqüentment una síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica,[182] que té símptomes similars a la malaltia de Kawasaki, i morir.[183][184] L'associació entre la malaltia de Kawasaki i infecció pediàtrica per altres tipus de coronavirus -com el HCoVNH, per exemple- ja havia estat motiu d'estudi en petits grups de pacients abans de la pandèmia de COVID-19,[185] encara que les evidències obtingudes aleshores no van ser prou concloents. Una hipòtesi que podria explicar per què la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica apareix només en determinats individus en ser infectats pel SARS-CoV-2 i en altres no, seria l'existència en els primers d'una susceptibilitat genètica ocasionada per anomalies en l'expressió dels receptors ECA2.[186]
S'han descrit diversos casos d'aparició de tiroïditis subaguda en individus amb la malaltia.[187][188]
Seqüeles
[modifica]S'ha observat un dany a més llarg termini en diversos òrgans[189] (en particular, els pulmons,[190][191][192] els ronyons[193] i el cor).[194] Un nombre significatiu de pacients recuperats de la fase aguda de la malaltia continuen patint una sèrie d'alteracions de durada variable,[195] incloent-hi fatiga greu, debilitat muscular, dolor persistent sense afectació orgànica demostrada,[196] immunodepressió i vulnerabilitat a altres infeccions,[197] problemes cognitius (com pèrdua de memòria i concentració),[198] trastorns del son,[199] fenòmens trombòtics,[200] síndrome post-cures intensives amb deteriorament del sistema osteoarticular,[201] febrícula, proteïnúria i dispnea.[202][203][204] En conjunt conformen la síndrome post-COVID,[205] una condició que disminueix molt la qualitat de vida dels pacients després de rebre l'alta hospitalària.[206] Diversos factors biològics personals influeixen en el nombre i gravetat de les seqüeles derivades de la COVID-19, com ara els òrgans que predominantment han estat afectats, la presència de reservoris del SARS-CoV-2 a determinats teixits o la reactivació de patògens neurotròpics.[207]
Segons un estudi irlandès la fatiga és la seqüela més comuna en els individus que han superat la COVID-19, amb independència de la gravetat de la infecció inicial, sent major el risc de sofrir-la si tenen antecedents de trastorns de l'estat d'ànim.[208] La fatiga postinfecciosa ja s'havia descrit en subjectes que patiren SARS[209] o MERS[210] i també és un fenomen propi de la febre Q, la mononucleosi infecciosa o diverses rickettiosis, per exemple.[211] Una explicació probable de la fatiga crònica en persones sense disfunció cardíaca, pulmonar o renal concomitant i que han patit la COVID-19 seria un estat permanent de neuroinflamació de baix grau generat pel SARS-CoV-2.[212] S'ha estimat que un 15% dels infectats presenten, mesos després de superar la malaltia, importants disfuncions audiovestibulars com ara tinnitus,[213] vertígens o problemes d'audició.[214] Per ara, s'han descrit pocs casos de sordesa neurosensorial sobtada irreversible subsegüent a la COVID-19.[215] Es creu possible el fet que, en alguns pacients, la infecció perllongada pel SARS-CoV-2 sigui un factor desencadenant de trastorns autoimmunitaris o degeneratius crònics del SNC.[216]
Molts dels que han superat la fase aguda de la malaltia refereixen experimentar de manera més o menys perllongada un conjunt d'anomalies neurocognitives causant d'un grau variable de confusió mental, que rep col·loquialment el nom de "boira cerebral".[217] També els infectats asimptomàtics o que han presentat una simptomatologia lleu sofreixen una disminució significativa de la capacitat de vigilància ràpida durant l'execució de tasques i pèrdua de la memòria episòdica, problemes que acostumen a desaparèixer després d'uns 6-9 mesos.[218]
La COVID-19 s'associa amb el desenvolupament de lesions cardíaques, tant de novo com d'agreujament de les ja existents abans de la infecció,[219] en un nombre significatiu de persones —inclús sense que aquestes hagin tingut un curs d'especial gravetat— després de recuperar-se de la malaltia.[220] En la fase inicial postinfecciosa predominen els danys miocardíacs subclínics, mentre que més tard són més freqüents les disfuncions diastòliques.[221] El tractament farmacològic varia en funció de la naturalesa i gravetat de les anomalies que la infecció produeix en el cor de cada pacient.[222]
Perfil de símptomes segons les variants
[modifica]La freqüència dels símptomes que predominen per a persones amb diferents variants pot diferir de la que es va observar en les fases anteriors de la pandèmia.
Delta
[modifica]Les persones infectades amb la variant delta poden confondre els símptomes amb un fort refredat i no adonar-se que necessiten aïllar-se. Els símptomes comuns notificats a juny de 2021 han estat mals de cap, mal de coll, secreció nasal i febre.[223][224] Al Regne Unit, quan la variant delta representava el 91 % dels casos nous en aquell moment, un estudi va trobar que els símptomes més reportats eren mal de cap, mal de coll i secreció nasal.
Òmicron
[modifica]L'epidemiòleg britànic Tim Spector va dir a mitjan desembre de 2021 que la majoria dels símptomes de la variant òmicron eren els mateixos que un refredat comú, inclosos mals de cap, mal de coll, secreció nasal, fatiga i esternuts, de manera que les persones amb símptomes de refredat haurien de fer-se una prova. "Coses com la febre, la tos i la pèrdua de l'olfacte són ara la minoria dels símptomes que veiem. La majoria de la gent no té símptomes clàssics". Les persones amb símptomes de refredat a Londres (on la Covid s'estava estenent ràpidament) tenen "molt més probabilitats" de tenir Covid que un refredat.[225]
Un símptoma únic reportat de la variant òmicron són les suors nocturnes,[226] especialment amb la subvariant BA.5.[227] A més, la pèrdua del gust i l'olfacte sembla ser poc freqüent en comparació amb altres soques.[228][229]
Causa
[modifica]Virologia
[modifica]La malaltia és causada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), anteriorment coneguda com el nou coronavirus 2019 (2019-nCoV).[230][231]
- Imatge de microscòpia electrònica (acolorida) mostrant el virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Les estructures de la part externa del virus recorden a una corona, donant nom al grup de virus als quals pertany el SARS-CoV-2, els coronavirus.
- Estructura tridimensional del virus i els seus components, format per una bicapa lipídica que conté les proteïnes estructurals S (espícula), M (proteïna de membrana), E (proteïna d'embolcall); i al seu interior el material genètic en forma d'ARN.
El coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) és un nou coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu. Es va aïllar per primera vegada de tres persones amb pneumònia connectades al cúmul de casos de malalties respiratòries agudes a Wuhan.[232] Totes les característiques del nou virus SARS-CoV-2 es produeixen en la naturalesa dels coronavirus relacionats.[233]
Fora del cos humà, el virus és destruït pel sabó domèstic, que esclata la seva bombolla protectora.[234]
SARS-CoV-2 està estretament relacionat amb el SARS-CoV original.[235] Es creu que té un origen animal (zoonòtic).[236] Les anàlisis genètiques han revelat que el coronavirus s'agrupa amb el gènere Betacoronavirus, en el subgènere Sarbecovirus (llinatge B), juntament amb dues soques derivades de ratpenats. Té un 96% del genoma idèntic a altres mostres de coronavirus de ratpenat (BatCov RaTG13).[237][238] Les proteïnes estructurals de SARS-CoV-2 inclouen glicoproteïna de membrana (M), proteïna d'embolcall (E), proteïna nucleocàpsida (N) i proteïna de l'espícula (S). La proteïna M del SARS-CoV-2 és un 98,6% similar a la proteïna M del ratolí SARS-CoV, manté el 98,2% d'homologia amb el SARS-CoV del pangolí i té un 90% d'homologia amb la proteïna M del SARS-CoV; mentre que la similitud només és del 38% amb la proteïna M de MERS-CoV.[239] Les anàlisis in silico van mostrar que la proteïna M de SARS-CoV-2 té un feix de triple hèlix, forma un domini únic de 3 transmembranes i és homòloga a la proteïna procariota de transport de sucre SemiSWEET.[240]
Variants del SARS-CoV-2
[modifica]Els molts milers de variants del SARS-CoV-2 s'agrupen en clades o llinatges.[241][242] L'OMS, en col·laboració amb socis, xarxes d'experts, autoritats nacionals, institucions i investigadors, ha establert sistemes de nomenclatura per nomenar i rastrejar els llinatges genètics del SARS-CoV-2 per GISAID, Nextstrain i Pango. Actualment, el grup d'experts convocat per l'OMS ha recomanat l'etiquetatge de variants mitjançant lletres de l'alfabet grec, per exemple, variants Alfa, Beta, Delta i Gamma, donant la justificació que "seran més fàcils i pràctics de discutir per al públic no científic".[243] S'han proposat diferents nomenclatures per als diversos clades. Nextstrain divideix les variants en cinc clades (19A, 19B, 20A, 20B i 20C), mentre que GISAID les divideix en set (L, O, V, S, G, GH i GR).[244]
Algunes variants notables de SARS-CoV-2 van sorgir a la tardor del 2020. El clúster 5 va sorgir entre visons i criadors de visons a Dinamarca.[245][246] Després d'estrictes quarantenes i una campanya de sacrifici dels visons, molt possiblement s'ha erradicat.[247] Es creu que la variant preocupant 202012/01 (VOC 202012/01) va sorgir al Regne Unit al setembre i els experts britànics estimen que és un ≥35% més transmissible que les existents abans.[248] Segons les dades recollides per la seva Oficina Nacional d'Estadístiques fins a finals de gener de 2021, aquesta variant té certes diferències respecte a les conegudes anteriorment pel que fa a la simptomatologia que presenten els individus infectats: l'anòsmia i l'agèusia són menys freqüents, mentre que la tos i el mal de gola abunden més.[249] De moment, no hi ha prou motius per a pensar que les vacunes d'ARN ja aprovades tinguin una menor eficàcia contra ella.[250]