Vés al contingut

Bisbat de Chur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Chur
Dioecesis Curiensis
Imatge
La catedral de Chur
Tipusbisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 46° 50′ 54″ N, 9° 32′ 06″ E / 46.84822°N,9.535°E / 46.84822; 9.535
Estat federatSuïssa
CantóGrisons Modifica el valor a Wikidata
Parròquies312
Població humana
Població2.041.680 (2019) Modifica el valor a Wikidata (166,37 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície12.272 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Lugano, sud-oest
arquebisbat de Vaduz, nord
bisbat d'Innsbruck, est
bisbat de Bozen-Brixen, sud-est
bisbat de Como, sud
bisbat de Sankt Gallen, nord
bisbat de Basilea, oest
arquebisbat de Friburg, nord-oest
bisbat de Sion, oest
abadia territorial d'Einsiedeln Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle v
PatrociniSant Luci
CatedralAssumpció de Maria
Organització política
• BisbeVitus Huonder
Lloc webbistum-chur.ch
El palau episcopal de Coira.
L'Hof Chur, a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la Martinskirche, església protestant de Coira.
El seminari San Lucio de Coira.
Frontal d'altar de la catedral de Coira.
L'abadia benedictina de Disentis, fundada al segle viii.
L'abadia benedictina de Pfäfers, també del segle viii.

El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa. A l'edat mitjana el bisbe va exercir sobirania temporal sobre una part dels territoris de la diòcesi formant el principat-bisbat de Chur, feu immediat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 2013 tenia 650.660 batejats d'un total d'1.859.376 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitus Huonder.

Amb la diòcesi de Basilea i de San Gallo, la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el capítol de la catedral i la Santa Seu, privilegi confirmat pel papa Pius XI el 1926.[1]

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn els cantons suïssos de Grisons, Schwyz, Glarus, Zuric, Obwalden, Nidwalden i Uri.

La seu episcopal és la ciutat de Coira, on es troba la catedral d'Assumpció de Maria.

El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 parròquies.

Història

[modifica]

Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de Milà.[2] però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant Luci de Britànnia, un suposat rei a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle vii el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi sufragània de l'arquebisbe de Milà, però després del tractat de Verdun el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. Otó I el Gran va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels Alps centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

A l'època dels emperadors Hohenstaufen (segles xii i xiii), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al segle xiv Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

El 1803 la seu es convertia en immediatament subjecta a la Santa Seu. Fins a 1997, l'arxidiòcesi catòlica de Vaduz va ser part de la diòcesi de Chur.

Llista de Bisbes de Chur

[modifica]
AnysNomNotes
452-455Asini
vers 460Pruritius
vers 470Claudià
vers 485Ursicí I
vers 495Sidonius
vers 520Eddo
530-546Valentinianus
548-?Paulinus
vers 590Teodor
vers 614Víctor I
?Verendarius ?
?-681Ruthard
681-696Paschal
696?-712Víctor II
712-735Vigilius
vers 740Adalbert
754-760Ursicinus II
759-765Tello
773-800?Constantius
800-820Remigius
820-833Víctor III
833-844Verendarius
844-849Gerbrach
849-879Hesso
879-887Rothar
887-914Dietholf
914-949Waldo I
949-968Hartbert
969-995Hiltibold
995-1002Waldo II
1002–1026Ulrich I
1026–1039Hartmann I
1039–1070Dietmar
1070–1078Heinrich I
1079–1088Norbert
1089–1095Ulrich II von Tarasp
1095–1122Guido
1122–1142Konrad I von Biberegg
1142–1150Konrad II von Tegerfelden
1150–1160Adalgod
1160–1170Egino von Ehrenfels
1170–1179Ulrich III von Tegerfelden
1179–1180Bruno von Ehrenfels
1180–1193Heinrich II von Arbon
1194?-1200Arnold I von Matsch
1200–1209Rainier
1209Walter von Tegerfelden
1209–1221Arnold II von Matsch
1221–1222Heinrich III von Realta i/o

Albrecht von Güttingen, abat de Sankt Gall ||

1222–1226Rudolf I von Güttingen
1226–1233Berthold von Helfenstein
1233–1237Ulrich IV von Kyburg
1237–1251Volkhard von Neuenburg
1251–1272Heinrich IV von Montfort
1272–1282Konrad III von Belmont
1282–1290Friedrich I von Montfort
1290–1298 Berthold II von Heiligenber
1298Hugo von Montfort
1298–1321Siegfried von Geilnhausen
1321–1324Rudolf II von Montfort
1324–1325Hermann von Eichenbach
1325–1331Johann I von Pfefferhart
1331–1355Ulrich V von Lenzburg
1355–1368Peter Gelyto
1368–1376Friedrich II von Erdingen
1376–1388Johann II von Ehingen
1388–1390Bartholomew
1390–1416 Hartmann II von Werdenberg-Sargans
1416–1417 Johann III Ambundi
1417–1440Johann IV Naso
1440–1441Konrad IV von Rechberg
1441–1453Heinrich V von Höwenbisbe de Constança
1453–1458Leonhard Wyssmayer
1458–1491Ortlieb von Brandis
1491–1503Heinrich VI von Höwen
1503–1541Paul Ziegler von Ziegelberg
1541–1548Licius Iter
1548–1565Thomas Planta
1565–1581Beatus à Porta
1581–1601Peter II von Rascher
1601–1627Giovanni V
1627–1635Joseph Mohr, von Zernez
1636–1661Giovanni VI
1661–1692Ulrich VI di Monte-Villa
1692–1728Ulrich VII von Federspiel
1728–1754Joseph Benedict von Rost
1755–1777Johann Anton von Federspiel
1777–1794Franz Dionysius von Rost
1794–1833Karl Rudolf Graf von Buol-Schauensteindarrer príncep-bisbe (fins a 1803)
1834–1844Johann Georg Bossi
1844–1859Kaspar I de Carl ab Hohenbalken
1859–1876Nikolaus Franz Florentini
1877–1879Kaspar II Willi
1879–1888Franz Konstantin Rampa
1888–1908Johannes Fidelis Battaglia
1908–1932Georg Schmid von Grüneck
1932–1941Laurenz Matthias Vincenz
1941–1962Cristiano Caminada
1962–1990Johannes Vonderach
1990–1997Wolfgang Haas
1997–2007Amédée Grab
From 2007Vitus Huonder

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 650.660 batejats sobre una població d'1.859.376 persones, equivalent al 35,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular		 clergat
regular		 batejats por
sacerdot		 homes dones
1948?980.162?960545415?4973.160264
1970555.3601.311.93042,39745744005704002.565259
1980790.0001.690.00046,79735714028114771.935340
1990726.0001.631.00044,578748030792223651.883341
1999684.9301.649.00041,56594222371.039173051.116305
2000655.5001.582.10041,46333932401.035183081.942309
2001631.0201.593.55539,66163882281.024283341.100309
2002610.0301.530.45039,9665387278917313751.075309
2003658.7701.706.29038,6673377296978284051.065309
2004777.2801.642.57547,36853853001.13433366977309
2006686.4461.655.70841,56613812801.03836395965308
2013650.6601.859.37635,05773512261.12751340917312

Fonts

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Chur

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vicaire, op. cit., col. 216.
  2. ↑ . Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Chur&oldid=37189395»