Vés al contingut

Batarà gegant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Batara)
Infotaula d'ésser viuBatarà gegant
Batara cinerea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
GènereBatara
EspècieBatara cinerea Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1819 Batara cinerea Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El batarà gegant[1] (Batara cinerea) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). És l'única espècie del gènere Batara.[2][3] És nativa d'Amèrica del Sud.[4][5] Viu entre la malesa dels boscos incloent els de bambú, a l'est i sud-est de Bolívia, nord-oest i nord-est de l'Argentina, el Paraguai i sud-est del Brasil.[6]

Descripció

[modifica]
♂
♀

El batarà gegant és un ocell molt gros, de 27 a 35 cm de llarg i amb un pes de 100 a 155 g. L'espècie presenta un dimorfisme sexual significatiu, tot i que ambdós sexes tenen cresta, la cua molt llarga i ampla i el bec llarg i gris amb un ganxo a l'extrem com els autèntics lànids. Els mascles adults de la subespècie nominal tenen el front, la coroneta i la cresta negres. El dors, les ales i la cua tenen barres de negre i blanc. La cara, el clatell, la gola i les parts inferiors són de color gris neutre. Les femelles adultes tenen la cresta vermellosa amb algunes puntes de plomes negres. El dors, les ales i la cua tenen barres de color beix canyella i marró fosc. La cara, el clatell, la gola i les parts inferiors són majoritàriament d'un color oliva que es torna groguenc al crissum (zona del cos d'un ocell que envolta la cloaca). La subespècie B. c. argentina és més petita que la nominal. En comparació amb ella, els mascles tenen menys barres a les ales i la cua; les femelles tenen menys negre a la cresta, les parts superiors lleugerament més pàl·lides i les parts inferiors més càlides. B. c. excubitor és més pàl·lid en general que argentina, i la diferència podria ser clinal.[7][8][9]

Distribució i hàbitat

[modifica]
Batara cinerea, mascle, il·lustració per a Voyage autour du monde sur lescorvettes de S. M. l'Uranie et la Physicienne, 1824-1839.

El batarà gegant té una distribució disjunta. La subespècie nominal és independent de les altres. Es troba des del sud dels estats d'Espírito Santo i el sud-oest de São Paulo, al sud-est del Brasil, fins al centre de Rio Grande do Sul i fins a la província de Misiones, al nord-est de l'Argentina. La subespècie B. c. excubitor només es troba a l'oest del departament de Santa Cruz, al centre de Bolívia. B. c. argentina es troba als departaments de Santa Cruz, Chuquisaca i Tarija, al sud de Bolívia, a les províncies de Jujuy, Salta i Tucumán, al nord-oest de l'Argentina, i als departaments de Boquerón i Presidente Hayes, a l'oest del Paraguai.[7][8][9]

Batara cinerea, femella, il·lustració per a Voyage autour du monde sur lescorvettes de S. M. l'Uranie et la Physicienne, 1824-1839.

El batarà gegant habita paisatges que varien geogràficament, tot i que en tots els casos prefereix el sotabosc fins a la meitat del bosc. A la Mata Atlàntica es troba des del bosc humit de fulla perenne prop del nivell del mar fins al bosc nan a uns 2.200 m. Gairebé sempre es troba en o prop de grans boscos de bambú. A l'oest, als Andes, es troba en boscos montans de fins a 2.600 m d'altitud, principalment en vegetació densa al llarg de barrancs i rierols. A altituds més baixes a l'Argentina, Bolívia i Paraguai, es troba en boscos nans del Gran Chaco semiàrid, on prefereix matolls espinosos densos.[7][8][9]

Comportament

[modifica]

Desplaçaments

[modifica]

Es presumeix que el batarà gegant és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució, tot i que és probable que es produeixin moviments locals en resposta a la mort del bambú.[7]

Alimentació

[modifica]

S'alimenta d'una varietat d'insectes grossos i altres artròpodes; la dieta també inclou mol·luscs, petits vertebrats com granotes, llangardaixos i serps, i possiblement ratolins, ocells nidificants i ous d'ocell. Normalment busca aliment sol o en parelles, principalment per sota d'uns 5 m sobre el terra, tot i que fins a 15 m d'alçada. No s'uneix a estols d'espècies mixtes. Salta i fa vols curts per trobar preses, que recull arribant des d'una perxa fins a fulles, tiges i branques.[7]

Reproducció

[modifica]

La temporada de reproducció del batarà gegant sembla variar geogràficament, però generalment és entre octubre i desembre. Fa un niu gran i desordenat en forma de copa amb fibres vegetals i fulles, normalment en una forquilla de branques entre una vegetació densa a uns 1,5 a 3 m del terra. La posta habitual és de dos ous, que són blanquinosos amb marques fosques i vermelloses. No es coneix el període d'incubació, el temps fins l'envolament ni els detalls de les cures parentals.[7]

Vocalització

[modifica]

El cant és una "sèrie que comença amb un trinat curt i continua amb una sèrie ràpida de notes que augmenten en força i to, anivellant-se i desaccelerant-se al final".[8] Els crits inclouen un "grunyit llarg, aspre i amb flexió cap avall, sovint repetit ràpidament, i una sèrie curta i uniforme de notes fortes i sobtades".[7]

Estat de conservació

[modifica]

La UICN ha qualificat el batarà gegant com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució; la mida de la població es desconeix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[10] Es troba en diverses grans àrees protegides. Tanmateix, "requereix territoris relativament grans i no sobreviu en petites zones forestals residuals de la Mata Atlàntica".[7]

Taxonomia i sistemàtica

[modifica]

El batarà gegant va ser descrit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1819 amb el nom binomial Thamnphilus cinerea (mal escrit com a Tamnphilus) i la localitat tipus "Brasil" que s'atribueix a Rio de Janeiro.[11][2]

El gènere actual Batara va ser introduït pel naturalista francès René Lesson el 1831[12] i és l'únic membre del gènere.[13]

Les poblacions de Bolívia, oest del Paraguai i nord-oest d'Argentina requereixen més estudis; espècimens recents capturats a la suposada zona de distribució de la subespècie argentina (a terres baixes de l'orient bolivià) s'aproximen d'excubitor a la seva pal·lidesa, i les diferències de plomatge entre ambdues pot ser a penes clinal; addicionalment, es podrien trobar diferències diagnosticables entre les poblacions de terres baixes i les de contraforts muntanyencs.[6]

Etimologia

[modifica]

El nom genèric Batara deriva del castellà “los Batarás” donat a un grup divers d'ocells per de Azara (1805) ("trobarem en aquests amagatalls coneguts dels guaranís amb el nom de Bataràs, encara que especialment anomenen així a la segona espècie, no sé si per estar vestida a llistons blancs i negres, o perquè troben alguna semblança entre el nom i el seu cant". Els guaranís anomenen Batará i Mbatará barrat i tacat a diversos ocells blancs i negres (el poble tupí anomena Mbaratá els formiguers).[14]

L'epítet específic cinerea deriva del llatí «cinereus» que significa “gris cendra”, “de color cendra” derivat de «cinis» o «cineris», “cendres”.[15]

Subespècies

[modifica]

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Batarà gegant». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 octubre 2026].(català)
  2. 1 2 «Giant Antshrike- Batara cinerea». Avibase. [Consulta: 21 octubre 2026].
  3. ↑ «Batara cinerea». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 21 octubre 2026].
  4. ↑ IUCN «Batara cinerea:» (en anglès). BirdLife International: The IUCN Red List of Threatened Species, 06-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22701232a130210296.en.
  5. ↑ National Museum of Natural History. «Giant Antshrike». Encyclopedia of Life. [Consulta: 17 setembre 2023].
  6. 1 2 Zimmer, Kevin; Isler, Morton L. «Giant Antshrike (Batara cinerea), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.giaant2.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
  7. 1 2 3 4 5 6 7 8 Zimmer, Kevin; Isler, Morton L. Giant Antshrike (Batara cinerea) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.giaant2.01.
  8. 1 2 3 4 Perlo, Ber van. A field guide to the birds of Brazil. Oxford ; Nova York: Oxford University Press, 2009, p. 230-231. ISBN 978-0-19-530154-0 [Consulta: 21 octubre 2026].
  9. 1 2 3 Peña, Martín Rodolfo de la; Rumboll, Maurice. Birds of southern South America and Antarctica. Princeton, N.J: Princeton University Press, 2001, p. làmina 66, mapa 66.1. ISBN 978-0-691-09035-1.
  10. ↑ «Batara cinerea: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2018, 06-08-2018. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22701232A130210296.en.
  11. ↑ Vieillot, Louis Pierre. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc. Paris: Chez Deterville, 1816, p. 200. DOI 10.5962/bhl.title.20211.
  12. ↑ Lesson, René. Traité d'ornithologie (en francès). Brussel·les: F.G. Levrault, 1831, p. 347.
  13. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13-04-2026. [Consulta: 20 octubre 2026].
  14. ↑ «The Key to Scientific Names: Batara» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 octubre 2026].
  15. ↑ «The Key to Scientific Names: cinerea» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 21 octubre 2026].