Bandera de les Illes Balears
 de les Illes Balears | |
|---|---|
 | |
| Detalls | |
| Tipus | bandera d'una subdivisió de país  |
| Ús |  |
| Subjectes representats | camper, quarter i castell |
| Adoptat per | Illes Balears |
| Adoptat | 1 de març de 1983 |
| Colors | Ref.: PANTONE |
La bandera de les Illes Balears és la bandera oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears segons l'estatut d'autonomia de 1983. Està basada en la bandera de l'antic Regne de Mallorca, que al seu torn prové de la tradicional senyera, bandera de la Corona d'Aragó. Actualment és, juntament amb l'escut, un dels símbols oficials de la comunitat autònoma.
La formen quatre barres vermelles sobre fons groc, a la part superior esquerra un quarter amb fons morat i un castell blanc de cinc torres al mig. Es considera un penó derivat de la bandera de Mallorca. El disseny definitiu fou adoptat el 1989 després que ho decidís una comissió d'experts formada pels mallorquins Maria Barceló Crespí i Gabriel Llompart Moragues, l'eivissenc Joan Marí Cardona i el menorquí Joan Hernández Móra.
Legislació i disseny
[modifica]L'oficialitat de la bandera està inclosa en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears aprovat el 1983 per la llei orgànica 2/1983 i reformat per les lleis orgàniques 9/1994 i 3/1999, encara que sense alterar l'articulat que definia la bandera de la comunitat:
| « | 1. La bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, estarà constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres al mig. 2. Cada illa podrà tenir la seva bandera i símbols distintius propis, per acord del consell insular respectiu. |
» |
| — Article 4 de l'Estatut d'Autonomia | ||
L'últim Estatut d'Autonomia, del 2007, va mantenir la mateixa redacció de l'article per a definir la bandera, tot i que aquest passava a ser el 6è article.
El govern autònom no especifica tints precisos per a les tonalitats de la bandera, de manera que els tons de groc, vermell i morat solen variar, si bé aquest últim es mostra habitualment en tonalitat fosca. De la mateixa manera, el disseny del castell no està definit de forma estricta, per la qual cosa prevalen algunes variants amb lleus diferències entre si, com la seva mida respecte al quarter o els detalls del seu maçonat. Generalment es representa el castell com un mur sobre el qual se superposen les cinc torres, de les quals la torre central sol ser més alta.
L'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, formulat durant els anys de la Segona República Espanyola encara que finalment no aprovat, només va arribar a establir en el seu article 3r que «la bandera de la regió és la de l'antic Regne de Mallorca». Això no obstant, l'antiga bandera del Regne de Mallorca era la corresponent a la ciutat de Palma, amb dos castells sobre fons blau. Les actuals banderes oficials de les Balears i Mallorca són creacions modernes basades en l'esmentada bandera de Palma i no segueixen les regles de l'heràldica (ús del color morat i castell girat en el cas de Mallorca).[1]
Història
[modifica]
Poc se sap de les ensenyes de les illes durant la seva època de les taifes. Fonts antigues que descriuen la conquesta del posterior regne relaten en el bàndol musulmà una ensenya partida vermella i blanca. La conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229 i els textos que van relatar la gesta sostenen diversos signes (escuts o estendards) d'entre els quals es van apropiar de l'illa: el rei en si, amb les seves habituals barres vermelles sobre groc, així com els contingents pisans i genovesos i possiblement altres ensenyes religioses i nobiliàries. Es diu també que l'autorització papal de la conquesta va imposar una ensenya vermella sobre el conjunt.
De la dècada de 1380 data l'anomenat Libro del conoscimiento que dóna notícia d'una ensenya que mostra bastons alternats verds i negres, tot i que feia aproximadament cent cinquanta anys que el territori insular havia passat a formar part de la Corona d'Aragó. És probable que la confusió es degui a un error d'identificació dels colors originals de la bandera. L'autor va dibuixar i descriure l'ensenya:
| « | Sallí d'esta Brischan e pasé a la isla de Mayorcas en la cual es una noble cibdat e rica, e abondada. El rey d'ella á por señales bastones verdes e prietos. | » |
| — Libro del conocimiento[2] | ||
La conseqüència immediata de la conquesta de l'illa, i posteriorment de la resta de l'arxipèlag, fou la instauració d'institucions peninsulars, sobretot catalanes, i la definició del nou territori com a regne, adoptant així l'ensenya del rei, Jaume el Conqueridor. El nombre de barres de la senyera (o pals als escuts) roman encara variable.
.png)
De 1269 data la concessió de Jaume I del primer segell als Jurats de la Ciutat i Regne:[3]
| « | convinent cosa sia e acordable a rahó quascuna Ciutat segel propri de comunitat aver. Un segell que dela una part sia lo senyal nostre e en l'altre part lo senyal del Castel nostre dela Almudayna de Malorques | » |
| — Jaume I d'Aragó | ||
És a dir, el segell havia d'estar format amb les armes del rei d'Aragó en una cara i en l'altra amb la representació del castell de l'Almudaina (Palau de l'Almudaina) esquitxat per les onades del mar.
Posteriorment, el 1312, el rei Sanç I de Mallorca, segon rei privatiu de Mallorca, atorga una ensenya segurament igual o similar a l'anterior, mitjançant un text que concedeix més detalls:
| « | Sanç, per la gràcia de Déu rei de Mallorca, comte del Rosselló. Als seus fidels Jurats de Mallorca. Els vostres ambaixadors han comparegut a la nostra presència i ens han demanat que ens dignéssim a concedir a la Universitat, Ciutat i Regne de Mallorca una ensenya per ostentar-la en els penons i altres banderes. Concedim una ensenya, això és que a la part inferior tingui el nostre blasó reial dels pals signum nostrum regale bastonatum, i a la superior la figura del Castell en blanc sobre morat signum castri albi positi in livido, la qual els vostres ambaixadors van fer pintar sobre paper i us la transmeten: volent i establint que tal sigui la vostra ensenya i la de tot el Regne de Mallorca. Donat a Montpeller a 19 dies abans de les calendes de gener de l'any del Senyor 1312. | » |
| — Sanç I de Mallorca | ||
A principis del segle XX, el color livido va conduir a la discussió sobre a quin color es referia el document. Alguns estudiosos de l'època van considerar que es tractava de morat —origen del color de la bandera actual— si bé la tradició heràldica i les mostres del senyal en escuts llaurats o pintats afavoreixen la interpretació d'aquest color com a blau (atzur).
Aquesta bandera va ser àmpliament usada per identificar les embarcacions del regne, per diferenciar-se de les naus catalanes. Després de reintegrar-se el regne a la Corona d'Aragó (invasió definitiva per part de Pere IV d'Aragó el 1343), és molt probable que disminuís l'ús de la bandera, si bé va continuar reproduint-se en mapes i portolans.
Quan el 1907 l'Ajuntament de Palma va voler recuperar la bandera de Mallorca, ho va fer a partir de la descripció de la carta reial del rei Sanç I, encara que, en lloc de col·locar els tres pals de la Casa de Mallorca, va col·locar els quatre pals dels reis d'Aragó.
Banderes històriques
[modifica]
Bandera del Regne de Mallorca entre els segles XIII i XIV
Bandera del Regne de Mallorca des del segle XV
Banderes dels governs insulars
[modifica]
Referències
[modifica]
- ↑ Gabriel Bibiloni. «Història de les banderes amb morat i castell».
- ↑ «Libro del conoscimiento de todos los regnos...» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Arxivat de l'original el 13 d'octubre de 2007.
- ↑ «Origen de la bandera de Mallorca» (en castellà). Diario de Mallorca, 17-09-2006.