Atamant
 |
Per a altres significats, vegeu «Atamant (desambiguació)». |
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Nèfele, Ino, Temisto i Gorgopis |
| Mare | Enàrete i Zeuxipe (mare d'Atamant) |
| Pare | Èol i Mínias |
| Fills | Frixos, Hel·le, Learc, Melicertes, Ptoos, Macist (mitologia), Esqueneu (fill d'Atamant), Leucó, Eritri, Euriclea (filla d'Atamant) i Erítria |
| Altres | |
| Càrrec | Rei d'Orcomen |
Segons la mitologia grega, Atamant (en grec antic: Ἀθάμας) va ser un rei d'Orcomen, fill d'Èol i d'Enàrete.[1] Va regnar, segons algunes versions, al país de Coronea, i també a la mateixa Tebes.
Atamant va tenir tres esposes, i les històries dels seus casaments pertanyen a diverses interpretacions novel·lesques d'uns mites anteriors. La versió més coneguda, que es fonamenta en la tragèdia Frixos, d'Eurípides, (avui perduda), diu que Atamant es va casar en primeres núpcies amb la nimfa Nèfele. D'aquest matrimoni en va tenir dos fills, Frixos i Hel·le.[2] Després va repudiar Nèfele i es va casar amb Ino, filla de Cadme. D'aquest segon matrimoni van néixer dos fills, Learc i Melicertes. Ino es mostrava gelosa dels fills de la primera dona i va voler matar-los. Va convèncer les dones del país que torressin el gra de blat disposat per sembrar perquè així no germinaria i la gent es moriria de fam. Els homes el van sembrar, però no en va sortir cap fruit. Atamant va fer consultar l'oracle de Delfos, però Ino va subornar els missatgers, que van donar una resposta falsa: s'havia de sacrificar a Zeus, Frixos, el fill d'Atamant. Frixos va prometre que ell sol alliberaria al poble de la desgràcia.[2] Quan ja era al davant de l'altar (junt amb la seva germana Hel·le segons algunes tradicions), a punt de ser sacrificat, Nèfele va donar un moltó amb el velló d'or a Atamant, un regal d'Hermes. Aquest déu va endur-se els dos joves per l'aire i els va salvar. Frixos va arribar a la Còlquida, però la seva germana es va ofegar pel camí.[2]
Una altra versió explicada per Eurípides a Ino, una altra tragèdia perduda, diu que Atamant, pensant que Ino era morta, es va casar amb Temisto, filla d'Hipseu, amb la que va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi. En aquesta obra, Ino havia marxat a la muntanya, quan va fracassar el sacrifici que havia previst per matar Frixos. Allà va trobar les bacants que estaven al servei de Dionís, amb les que es va ajuntar. Ino va tornar en secret i es va presentar davant d'Atamant, que la va introduir al palau com a serventa. Temisto va conèixer que la seva rival no era morta, però no va saber-la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de l'anterior muller d'Atamant i de blanc els seus dos fills, Orcomen i Esfingi, per poder-los distingir a la nit. La falsa esclava va canviar els vestits, i Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar. Temisto, davant d'aquest fet, es va suïcidar.[2] Una altra versió diu que Atamant i Temisto van tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.[3]
Una variant diu que el missatger subornat per Ino va tenir compassió i va revelar la conspiració a Atamant. Aquest, indignat, va fer sacrificar Ino junt amb el seu fill Melicertes, en lloc de Frixos. Però quan eren conduïts a l'altar, Dionís va tenir compassió d'aquella que havia estat la seva dida, la va envoltar amb un núvol que la va fer invisible i li va permetre d'escapar-se amb Melicertes. Després va fer embogir Atamant, que va matar el seu fill Learc posant-lo en una caldera d'aigua bullent. De vegades es diu que va ser Hera qui va fer embogir Atamant, per haver acollit Dionís de petit. La deessa va fer que confongués el seu fill Learc amb un cérvol i el matés. Llavors Ino, també embogida, va matar Melicertes i es llençà al mar des d'una roca.[1]
Per aquest crim Atamant va ser desterrat de Beòcia i va portar una vida errant. Va demanar a l'oracle on s'havia d'establir, i li havia dit que s'instal·lés on les feres li donessin menjar. En arribar a la Tessàlia va trobar uns llops devorant un moltó, però quan ell s'hi va acostar van fugir, abandonant la presa, i així es va complir l'oracle. Es va instal·lar en aquella terra, en un indret que anomenà «Athamantion» i on va fundar la ciutat d'Halos. Allí va ser on es va casar amb Temisto, filla d'Hipseu, i on va tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.[1] Al cap d'un temps, Atamant va estar a punt de ser sacrificat pels seus súbdits per haver infringit un precepte religiós. Però el seu net, Citissor, el va salvar. Aquest episodi de la llegenda d'Atamant la va portar Sòfocles al teatre, en una tragèdia també perduda, Atamant coronat. El sacrifici de l'heroi, segons sembla, hauria estat maquinat per Nèfele com a venjança, i Atamant seria salvat no per Citissor, sinó per Hèracles.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 1
- 1 2 3 4 Gai Juli Higí. Faules, 1; 2; 3; 4
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 61-62. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 31. (El Cangur / Diccionaris; 209). ISBN 84-297-4146-1