Andre Agassi

Andre Agassi

Biografia
Naixement	(en) Andre Kirk Agassi 29 abril 1970 (56 anys) Las Vegas (Nevada)
Residència	Las Vegas
Formació	American School of Correspondence
Alçada	180 cm
Pes	74 quilograms
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	tennista (1986–2006), empresari, autobiògraf, esportista
Activitat	1986 - 2006
Partit	Partit Demòcrata dels Estats Units
Membre de	International Tennis Hall of Fame (2011–)
Patrimoni net estimat	31.152.975 $
Esport	tennis
Mà de joc	dretà  i revés a dues mans
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 870–274   Tennis dobles 40–42 Hall of fame Info HOF (2011) ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició - equip de Copa Davis dels Estats Units
Participà en
2005	Copa Davis 2005
2000	2000 Davis Cup (en)
1998	1998 Davis Cup (en)
1997	1997 Davis Cup (en)
1996	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 - Individual masculí  (medalla d'or olímpica)
1995	1995 Davis Cup (en)
1993	1993 Davis Cup (en)
1992	1992 Davis Cup (en)
1991	1991 Davis Cup (en)
1990	1990 Davis Cup (en)
1989	1989 Davis Cup (en)
1988	1988 Davis Cup (en)
Família
Cònjuge	Steffi Graf (2001–) Brooke Shields (1997–1999), divorci
Fills	Jaden Agassi  () Steffi Graf Jaz Elle Agassi  () Steffi Graf
Pares	Emmanuel Agassi   i Elizabeth Agassi
Premis
(2011)  International Tennis Hall of Fame (1999)  Campió dels Campions a l'Équipe  British Sports Book Awards
Signatura

Andre Agassi (anglès: Andre Kirk Agassi) (Las Vegas, 29 d'abril de 1970) és un jugador retirat de tennis estatunidenc. Fou número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història; de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També es recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.

En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el "Career Golden Slam", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.

Després de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda infantil. Actualment està casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar "Golden Slam" en un mateix any.

El 9 de juliol de 2011 fou admès en el International Tennis Hall of Fame en una cerimònia celebrada a Newport.

Biografia

Agassi va néixer i créixer a Las Vegas, Nevada, fill d'Emmanuel "Mike" Aghassian i Elizabeth "Betty" Agassi (de soltera Dudley). El seu pare, natural de l'Iran i amb ascendència síria i armènia, fou boxejador i va representar el seu país en els Jocs Olímpics de 1948 i 1952. Va emigrar als Estats Units i va canviar el seu cognom per Agassi. Andre té tres germans més grans, Rita, Philip i Tami.

De ben petit va destacar en el tennis i amb 13 anys es va traslladar a Florida per entrar a l'acadèmia de tennis de Nick Bollettieri, però el seu pare només podia pagar l'estada de tres mesos. Això no obstant, quan el mateix Bollettieri el va veure jugar, va parlar a la família per comunicar-li que Andre es podia quedar a l'acadèmia de forma totalment gratuïta, ja que era el jugador amb més talent natural que havia vist.

Agassi es va casar l'any 1997 amb la seva xicota, la famosa model i actriu Brooke Shields, però dos anys després es van separar. El 22 d'octubre de 2001 es va casar per segona ocasió amb la tennista alemanya Steffi Graf. Només quatre dies després va néixer el seu primer fill, Jaden Gil, i l'octubre de 2003 la filla Jaz Elle.

L'any 1994 va fundar una organització benèfica anomenada "Andre Agassi Charitable Association" amb la intenció d'ajudar a la gent jove de Las Vegas. L'any següent fou guardonat amb el premi ATP Arthur Ashe Humanitarian Award per ajudar els joves amb dificultats econòmiques. El 2001 va obrir una acadèmia anomenada "Andre Agassi College Preparatory Academy" a Las Vegas per escolaritzar als infants amb risc d'exclusió i aconseguir que es poguessin graduar. Paral·lelament també ha donat suport a diferents programes d'ajuda i educació de la mainada. Junts amb els famosos esportistes Muhammad Ali, Lance Armstrong, Warrick Dunn, Jeff Gordon, Mia Hamm, Tony Hawk, Andrea Jaeger, Jackie Joyner-Kersee, Mario Lemieux, Alonzo Mourning i Cal Ripken Jr., van crear l'organització benèfica anomenada "Athletes for Hope" amb l'objectiu d'ajudar els atletes professionals involucrats en causes caritatives i també servir d'inspiració a altres persones per fer-se voluntaris i donar suport a les seves comunitats.

El novembre de 2009 va publicar la seva autobiografia titulada Open, realitzada conjuntament amb J. R. Moehringer. En aquesta publicació va admetre que la seva espessa cabellera, un dels seus símbols distintius, era realment una perruca, i també que l'any 1997 va donar positiu de metamfetamina en un control antidopatge. En una entrevista posterior es va justificar declarant que va prendre aquesta substància perquè es trobava en un període molt complicat de la seva vida, i que a causa de la constant pressió que patia, va arribar a odiar el tennis durant molts anys. El llibre fou número 1 de vendes i va rebre crítiques molt favorables.

Degut a ser una figura molt mediàtica, ha protagonitzat diversos videojocs relacionats amb el món del tennis com Andre Agassi Tennis (SNES, Sega Mega Drive, Sega Game Gear, Sega Master System i mòbils), Agassi Tennis Generation (PS2 i GBA) i Smash Court Pro Tournament (PS2), i també va donar la seva imatge per la portada de Top Spin 4 per (Xbox 360, PlayStation 3 i Wii).

Torneigs de Grand Slam

Individual: 15 (8−7)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1990	Roland Garros	Andrés Gómez	3−6, 6−2, 4−6, 4−6
Finalista	2.	1990	US Open	Pete Sampras	4−6, 3−6, 2−6
Finalista	3.	1991	Roland Garros (2)	Jim Courier	6−3, 4−6, 6−2, 1−6, 4−6
Guanyador	1.	1992	Wimbledon	Goran Ivanišević	6−7(8), 6−4, 6−4, 1−6, 6−4
Guanyador	2.	1994	US Open	Michael Stich	6−1, 7−6(5), 7−5
Guanyador	3.	1995	Open d'Austràlia	Pete Sampras	4−6, 6−1, 7−6(6), 6−4
Finalista	4.	1995	US Open (2)	Pete Sampras	4−6, 3−6, 6−4, 5−7
Guanyador	4.	1999	Roland Garros	Andrí Medvèdev	1−6, 2−6, 6−4, 6−3, 6−4
Finalista	5.	1999	Wimbledon	Pete Sampras	3−6, 4−6, 5−7
Guanyador	5.	1999	US Open (2)	Todd Martin	6−4, 6−7(5), 6−7(2), 6−3, 6−2
Guanyador	6.	2000	Open d'Austràlia (2)	Ievgueni Kàfelnikov	3−6, 6−3, 6−2, 6−4
Guanyador	7.	2001	Open d'Austràlia (3)	Arnaud Clément	6−4, 6−2, 6−2
Finalista	6.	2002	US Open (3)	Pete Sampras	3−6, 4−6, 7−5, 4−6
Guanyador	8.	2003	Open d'Austràlia (4)	Rainer Schüttler	2−6, 2−6, 1−6
Finalista	7.	2005	US Open (4)	Roger Federer	3−6, 6−2, 6−7(1), 1−6

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1996	Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units	Sergi Bruguera	6−2, 6−3, 6−1

Carrera esportiva

Inici

Va esdevenir professional el 1986 amb 16 anys i el primer torneig que va disputar fou a La Quinta, Califòrnia. Va guanyar el primer partit contra John Austin però va perdre el segon contra Mats Wilander. Al final del primer any va acabar en la posició 91 del rànquing individual. Ja l'any següent va guanyar el primer títol a Itaparica i va pujar a la posició 25. El 1988 es va endur sis títols més i va trencar el rècord de més victòries consecutives per un tennista jove fins que el va superar Rafael Nadal el 2005. Va acabar la temporada en el podi del rànquing, darrere d'Ivan Lendl i Mats Wilander, i fou distingit com a tennista revelació de l'any.

Des del 1988 fins al 1990 no va voler disputar el Grand Slam de Wimbledon perquè estava en contra de les normes tan tradicionalistes que tenia el torneig, particularment el fet de vestir bàsicament de color blanc. El 1990 va arribar a la primera final de Grand Slam al Roland Garros però fou superat per Andrés Gómez. També va perdre la final del US Open contra Pete Sampras, en el que fou l'inici de la seva famosa rivalitat, que es va mantenir durant tota aquesta dècada. Finalment va formar part de l'equip estatunidenc de la Copa Davis que va guanyar el títol i també va guanyar el seu únic títol de Copa Masters superant a Stefan Edberg en la final. El 1991 va disputar la segona final consecutiva de Roland Garros, però també va caure davant Jim Courier. Aquest any va decidir disputar el Wimbledon i durant setmanes hi va haver molta especulació dels mitjans de comunicació sobre la roba que utilitzaria, que finalment fou totalment de blanc. Malgrat que els seus millors resultats s'havien produït el Roland Garros o el US Open, el seu primer títol de Grand Slam fou a Wimbledon l'any 1992 derrotant Goran Ivanišević. També va guanyar la Copa Davis amb el seu país per segona ocasió en tres anys. Es va perdre la primera meitat de la temporada 1993 a causa de les lesions però també va guanyar el seu únic títol de dobles a Cincinnati junt a Petr Korda.

1994−1997

Amb Brad Gilbert com a nou entrenador, Agassi es va tornar més tàctic i va fer més consistent el seu joc a la xarxa. La temporada 1994 no va començar gairebé amb derrotes prematures a Roland Garros i Wimbledon, però en començar la part de pista dura van arribar els bons resultats. Va guanyar a Cincinnati i es va endur el US Open superant a Michael Stich en la final i aconseguint el segon Grand Slam. Es va convertir en el primer tennista a guanyar aquest Grand Slam sense ser cap de sèrie. Es va presentar en la nova temporada 1995 amb un canvi d'imatge radical, es va tallar la cabellera anant amb el cap rapat. Va disputar l'Open d'Austràlia per primera vegada i es va coronar superant a Pete Sampras en la final. Durant l'any també va guanyar els torneigs importants de Cincinnati, Miami i el Canadà, aconseguint entremig una marca de 26 victòries consecutives que va acabar en la final del US Open davant Sampras. A l'abril va arribar al capdamunt del rànquing individual per primera ocasió, però no va poder mantenir el lloc fins a final de temporada, ja que fou superat al novembre. En termes de partits disputats, l'any 1995 fou el millor de la seva trajectòria amb 73 victòries i només 9 derrotes. Al final de la temporada també va guanyar la seva tercera i última Copa Davis.

El 1996 no fou tan reeixit i no va arribar a cap final de Grand Slam, perdent ràpidament a Roland Garros i Wimbledon, i arribant a semifinals a Austràlia i als Estats Units. L'èxit més important de l'any fou la medalla d'or individual als Jocs Olímpics celebrats a Atlanta, superant fàcilment al català Sergi Bruguera en la final. Durant la temporada 1997 va ressorgir la seva antiga lesió de canell i només va poder disputar 24 partits. Fou la seva pitjor temporada a nivell tennístic, i en les seves memòries va confessar que va prendre metamfetamina per superar els mals moments psicològics. En un dels controls antidopatge va donar positiu però va escriure una carta a l'ATP indicant que un amic li havia introduït aquesta substància en una beguda sense assabentar-se'n. L'ATP va acceptar la declaració i va arxivar el positiu com una advertència. En les seves memòria va assenyalar que aquesta declaració era mentida i prenia aquesta substància expressament. Va caure més enllà dels cent primers en el rànquing i molts mitjans ja el donaven per cas perdut.

1998−2003

L'any 1998, Agassi va iniciar un rigorós programa de preparació per recuperar el seu lloc en el rànquing mundial però va haver de jugar alguns torneigs menors de categoria Challenger. Va passar de la posició 110 al número 6 després de guanyar cinc torneigs i ser finalista en cinc més.

La seva consagració en la història del tennis es va produir la temporada 1999, quan es va imposar en la final del Roland Garros davant Andrí Medvèdev remuntant dos sets en contra. Amb aquesta victòria va esdevenir el cinquè tennista masculí en completar el Grand Slam durant la carrera després de Fred Perry, Don Budge, Rod Laver i Roy Emerson, i el segon després de la instauració de l'Era Open. Si que fou el primer a aconseguir-ho en diferents superfícies (terra batuda, gespa, dura), ja que els aconseguits anteriorment només s'havien jugat sobre terra batuda i gespa, fet que demostra la seva adaptabilitat a les diferents superfícies. També fou el primer home a completar l'anomenat "Golden Slam" en la carrera, que consisteix a guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en els Jocs Olímpics. Aquesta mateixa temporada fou finalista en a Wimbledon en ser superat per Sampras en tres sets i s'imposà en la final del US Open després de derrotar a Todd Martin en cinc sets. Aquests èxits li van permetre finalitzar la temporada en el número 1 del rànquing individual per primera vegada, acabant així amb el rècord que portava Sampras finalitzant la temporada com a número 1 durant sis anys consecutius (1993-1998).

La temporada 2000 va començar amb un nou títol de l'Open d'Austràlia derrotant Sampras a semifinals i Ievgueni Kàfelnikov en al final. Des de Rod Laver quan va aconseguir el Grand Slam pur l'any 1969, que cap tennista disputava quatre finals de Grand Slam consecutives. A Wimbledon fou semifinalista en ser derrotat per Patrick Rafter en cinc sets. En la Copa Masters va vèncer en semifinals a Marat Safin, acabant així amb la seva esperança de convertir-se en el número 1 més jove de la història, però fou superat per Gustavo Kuerten en la final, que va esdevenir el nou número 1 del rànquing individual.

L'any següent va defensar amb èxit el títol de l'Open d'Austràlia en vèncer a Arnaud Clément en la final. A Wimbledon va coincidir novament amb Rafter que el va tornar a derrotar en cinc sets. En el US Open va perdre a quarts de final contra Sampras en un partit de quatre sets decidits tots al tie-break, ja que cap dels dos va perdre el seu servei en 48 jocs disputats. Va acabar la temporada en la tercera posició del rànquing, el primer tennista que acabava l'any dins els millors tres tennistes en tres dècades diferents (tercer el 1988, primer el 1999 i tercer el 2001).

Els problemes físics van tornar el 2002, que va començar renunciant a participar en l'Open d'Austràlia on defensava dos títols consecutius. L'últim duel contra Sampras es va produir en la final del US Open, on Agassi va perdre en quatre sets deixant la rivalitat entre els dos amb 20 victòries a favor de Sampras per 14 victòries d'Agassi. Després d'aquest partit, Sampras es va retirar professionalment. Va acabar l'any en segon lloc del rànquing, el tennista més vell en aconseguir-ho amb 32 anys i 8 mesos.

Durant el 2003 va guanyar el seu vuitè i últim títol de Grand Slam a l'Open d'Austràlia superant a Rainer Schüttler en la final. Posteriorment també es va endur el sisè Masters de Miami, superant paral·lelament a la seva dona, Steffi Graf, que n'havia guanyat cinc. Curiosament va esdevenir el tennista més jove i més vell en guanyar aquest torneig amb 19 i 32 anys. A l'abril va recuperar el número 1 del rànquing mundial esdevenint el tennista més vell en aconseguir-ho amb 33 anys i 13 dies. Només el va poder mantenir durant dues setmanes amb l'arribada de Lleyton Hewitt. Al juny el va tornar a capturar però després de caure en semifinals del US Open davant Juan Carlos Ferrero, el va perdre definitivament pel mateix Ferrero. Durant la seva carrera estigué 101 setmanes en el lloc més alt del rànquing individual. Finalment disputà la final de la Copa Masters però fou superat per Roger Federer i acabà l'any en el quart lloc del rànquing.

2004−2006

Després de 26 victòries consecutives a l'Open d'Austràlia, fou vençut a semifinals per Marat Safin, marca que encara segueix vigent. Posteriorment es va imposar al Masters de Cincinnati aconseguint el seu dissetè títol Masters. Va acabar la temporada en el vuitè lloc del rànquing, el segon tennista més vell en acabar dins el Top 10, només superat per Jimmy Connors quan fou setè l'any 1988. Durant l'any 2005 va patir diversos problemes de lesions i no estigué en plena forma fins a la meitat d'any. Després d'aconseguir la 800 victòria de la seva carrera, va guanyar el seu darrer torneig a Los Angeles. En el US Open va sorprendre a tothom novament quan després de superar diversos partits a cinc sets, es va plantar a semifinals on fou derrotat per Federer, defensor del títol i recent número 1 del rànquing mundial. Jugant a raquetbol es va torçar greument un turmell i durant unes setmanes no va poder caminar, això no obstant, es va presentar igualment al Tennis Masters Cup de Xangai. Va perdre ràpidament en el primer partit contra Nikolai Davidenko i llavors va renunciar a continuar. Va acabar la temporada en el setè lloc del rànquing empatant amb Connors com el tennista que més anys va acabar en el Top 10 a final d'any amb 16 ocasions. Després de 17 anys amb Nike va signar un contracte de publicitat amb Adidas.

Convalescent encara de la lesió en el turmell i diversos dolors, es va perdre tota la primera meitat de la temporada afectant el seu rànquing, abandonant el Top 10 definitivament. Va tornar just per disputar el Wimbledon però fou superat a tercera ronda per Rafael Nadal. En la roda de premsa posterior va anunciar la seva retirada per a després del US Open. A causa dels mals resultats de l'any, no aconseguí ser cap de sèrie al US Open. Patint greus dolors a l'esquena i infiltrant-se antiinflamatoris després de cada partit, Agassi va avançar fins a tercera ronda en ser superat per Benjamin Becker. En acabar el partit, el públic el va ovacionar durant més de quatre minuts i Agassi es va acomiadar amb un discurs de retirada després de 21 anys d'activitat professional.

Palmarès

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
	Atlanta 1996	Individual masculí

Individual: 90 (60−30)

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (8−7) Jocs Olímpics Or (1) Tennis Masters Cup / ATP Finals (1−3) Grand Slam Cup (0−1) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (17−5) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (6−3) ATP International Series / ATP World Tour 250 (27−11)

Títols per superfície Dura (46−24) Gespa (1−1) Terra batuda (7−5) Moqueta (6−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	27 d'abril de 1987	Seül, Corea del Sud	Dura	Jim Grabb	6−1, 4−6, 2−6
Guanyador	1.	23 de novembre de 1987	Itaparica, Brasil	Dura	Luiz Mattar	7−6(6), 6−2
Guanyador	2.	15 de febrer de 1988	Memphis, Estats Units	Dura	Mikael Pernfors	6−4, 6−4, 7−5
Guanyador	3.	25 d'abril de 1988	Charleston, Estats Units	Terra batuda	Jimmy Arias	6−2, 6−2
Guanyador	4.	2 de maig de 1988	Forest Hills, Estats Units	Terra batuda	Slobodan Živojinović	7−5, 7−6(2), 7−5
Guanyador	5.	11 de juliol de 1988	Stuttgart, Alemanya Occidental	Terra batuda	Andrés Gómez	6−4, 6−2
Guanyador	6.	25 de juliol de 1988	Stratton Mountain, Estats Units	Dura	Paul Annacone	6−2, 6−4
Guanyador	7.	15 d'agost de 1988	Livingston, Estats Units	Dura	Jeff Tarango	6−2, 6−4
Finalista	2.	25 de setembre de 1988	Los Angeles, Estats Units	Dura	Mikael Pernfors	2−6, 5−7
Finalista	3.	21 de maig de 1989	Roma, Itàlia	Terra batuda	Alberto Mancini	3−6, 6−4, 6−2, 6−7(2), 1−6
Guanyador	8.	2 d'octubre de 1989	Orlando, Estats Units	Dura	Brad Gilbert	6−2, 6−1
Guanyador	9.	5 de febrer de 1990	San Francisco, Estats Units	Moqueta (i)	Todd Witsken	6−1, 6−3
Finalista	4.	20 de març de 1990	Indian Wells, Estats Units	Dura	Stefan Edberg	4−6, 7−5, 6−7(1), 6−7(6)
Guanyador	10.	26 de març de 1990	Miami, Estats Units	Dura	Stefan Edberg	6−1, 6−4, 0−6, 6−2
Finalista	5.	10 de juny de 1990	Roland Garros, França	Terra batuda	Andrés Gómez	3−6, 6−2, 4−6, 4−6
Guanyador	11.	16 de juliol de 1990	Washington DC, Estats Units	Dura	Jim Grabb	6−1, 6−4
Finalista	6.	9 de setembre de 1990	US Open, Estats Units	Dura	Pete Sampras	4−6, 3−6, 2−6
Guanyador	12.	12 de novembre de 1990	ATP Tour World Championships, Frankfurt, Alemanya	Moqueta (i)	Stefan Edberg	5−7, 7−6(5), 7−5, 6-2
Guanyador	13.	1 d'abril de 1991	Orlando (2)	Dura	Derrick Rostagno	6−2, 1−6, 6−3
Finalista	7.	9 de juny de 1991	Roland Garros (2)	Terra batuda	Jim Courier	6−3, 4−6, 6−2, 1−6, 4−6
Guanyador	14.	15 de juliol de 1991	Washington DC (2)	Dura	Petr Korda	6−3, 6−4
Guanyador	15.	27 d'abril de 1992	Atlanta, Estats Units	Terra batuda	Pete Sampras	7−5, 6−4
Guanyador	16.	22 de juny de 1992	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Goran Ivanišević	6−7(8), 6−4, 6−4, 1−6, 6−4
Guanyador	17.	20 de juliol de 1992	Toronto, Canadà	Dura	Ivan Lendl	3−6, 6−2, 6−0
Guanyador	18.	1 de febrer de 1993	San Francisco (2)	Dura	Brad Gilbert	6−2, 6−7(4), 6−2
Guanyador	19.	22 de febrer de 1993	Scottsdale, Estats Units	Dura	Marcos Ondruska	6−2, 3−6, 6−3
Guanyador	20.	21 de febrer de 1994	Scottsdale (2)	Dura	Luiz Mattar	6−4, 6−3
Finalista	8.	21 de març de 1994	Miami	Dura	Pete Sampras	7−5, 3−6, 3−6
Guanyador	21.	25 de juliol de 1994	Toronto (2)	Dura	Jason Stoltenberg	6−4, 6−4
Guanyador	22.	29 d'agost de 1994	US Open	Dura	Michael Stich	6−1, 7−6(5), 7−5
Guanyador	23.	17 d'octubre de 1994	Viena, Àustria	Moqueta (i)	Michael Stich	7−6(4), 4−6, 6−2, 6−3
Guanyador	24.	31 d'octubre de 1994	París, França	Moqueta (i)	Marc Rosset	6−3, 6−3, 4−6, 7−5
Guanyador	25.	16 de gener de 1995	Australian Open, Austràlia	Dura	Pete Sampras	4−6, 6−1, 7−6(6), 6−4
Guanyador	26.	6 de febrer de 1995	San Jose (3)	Dura (i)	Michael Chang	6−2, 1−6, 6−3
Finalista	9.	13 de març de 1995	Indian Wells (2)	Dura	Pete Sampras	5−7, 3−6, 5−7
Guanyador	27.	13 de març de 1995	Miami (2)	Dura	Pete Sampras	3−6, 6−2, 7−6(4)
Finalista	10.	16 d'abril de 1995	Tòquio, Japó	Dura	Jim Courier	4−6, 3−6
Finalista	11.	7 de maig de 1995	Atlanta	Terra batuda	Michael Chang	2−6, 7−6(6), 4−6
Guanyador	28.	17 de juliol de 1995	Washington DC (3)	Dura	Stefan Edberg	6−4, 2−6, 7−5
Guanyador	29.	24 de juliol de 1995	Mont-real (3)	Dura	Pete Sampras	3−6, 6−2, 6−3
Guanyador	30.	7 d'agost de 1995	Cincinnati, Estats Units	Dura	Michael Chang	7−5, 6−2
Guanyador	31.	14 d'agost de 1995	New Haven, Estats Units	Dura	Richard Krajicek	3−6, 7−6(2), 6−3
Finalista	12.	10 de setembre de 1995	US Open (2)	Dura	Pete Sampras	4−6, 3−6, 6−4, 5−7
Finalista	13.	18 de febrer de 1996	San Jose	Dura	Pete Sampras	2−6, 3−6
Guanyador	32.	18 de març de 1996	Miami (3)	Dura	Goran Ivanišević	3−0, retirada
Guanyador	33.	22 de juliol de 1996	Jocs Olímpics, Atlanta, Estats Units	Dura	Sergi Bruguera	6−2, 6−3, 6−1
Guanyador	34.	5 d'agost de 1996	Cincinnati (2)	Dura	Michael Chang	7−6(4), 6−4
Guanyador	35.	9 de febrer de 1998	San Jose (4)	Dura	Pete Sampras	6−2, 6−4
Guanyador	36.	2 de març de 1998	Scottsdale (3)	Dura	Jason Stoltenberg	6−4, 7−6(3)
Finalista	14.	29 de març de 1998	Miami (2)	Dura	Marcelo Ríos	5−7, 3−6, 4−6
Finalista	15.	4 de maig de 1998	Múnic, Alemanya	Terra batuda	Thomas Enqvist	7−6(4), 6−7(6), 3−6
Guanyador	37.	20 de juliol de 1998	Washington DC (4)	Dura	Scott Draper	6−2, 6−0
Guanyador	38.	27 de juliol de 1998	Los Angeles	Dura	Tim Henman	6−4, 6−4
Finalista	16.	23 d'agost de 1998	Indianapolis, Estats Units	Dura	Àlex Corretja	6−2, 2−6, 3−6
Finalista	17.	4 d'octubre de 1998	Grand Slam Cup, Múnic	Dura (i)	Marcelo Ríos	4−6, 6−2, 6−7(1), 7−5, 3−6
Finalista	18.	11 d'octubre de 1998	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Tim Henman	4−6, 3−6, 6−3, 4−6
Guanyador	39.	19 d'octubre de 1998	Ostrava, Txèquia	Moqueta (i)	Jan Kroslak	6−2, 3−6, 6−3
Guanyador	40.	5 d'abril de 1999	Hong Kong, Xina	Dura	Boris Becker	6−7(4), 6−4, 6−4
Guanyador	41.	24 de maig de 1999	Roland Garros	Terra batuda	Andrí Medvèdev	1−6, 2−6, 6−4, 6−3, 6−4
Finalista	19.	4 de juliol de 1999	Wimbledon	Gespa	Goran Ivanišević	3−6, 4−6, 5−7
Finalista	20.	1 d'agost de 1999	Los Angeles (2)	Dura	Pete Sampras	6−7(3), 6−7(1)
Guanyador	42.	16 d'agost de 1999	Washington DC (5)	Dura	Ievgueni Kàfelnikov	7−6(3), 6−1
Guanyador	43.	30 d'agost de 1999	US Open (2)	Dura	Todd Martin	6−4, 6−7(5), 6−7(2), 6−3, 6−2
Guanyador	44.	1 de novembre de 1999	París (2)	Moqueta (i)	Marat Safin	7−6(1), 6−2, 4−6, 6−4
Finalista	21.	23 de novembre de 1999	ATP Tour World Championships, Hannover, Alemanya	Dura (i)	Pete Sampras	1−6, 5−7, 4−6
Guanyador	45.	17 de gener de 2000	Open d'Austràlia (2)	Dura	Ievgueni Kàfelnikov	3−6, 6−3, 6−2, 64
Finalista	22.	20 d'agost de 1999	Washington DC	Dura	Àlex Corretja	2−6, 3−6
Finalista	23.	3 de desembre de 2000	Tennis Masters Cup, Lisboa, Portugal (2)	Dura (i)	Gustavo Kuerten	4−6, 4−6, 4−6
Guanyador	46.	15 de gener de 2001	Open d'Austràlia (3)	Dura	Arnaud Clément	6−4, 6−2, 6−2
Finalista	24.	4 de març de 2001	San Jose (2)	Dura (i)	Greg Rusedski	3−6, 4−6
Guanyador	47.	12 de març de 2001	Indian Wells	Dura	Pete Sampras	7−6(5), 7−5, 6−1
Guanyador	48.	19 de març de 2001	Miami (4)	Dura	Jan-Michael Gambill	7−6(4), 6−1, 6−0
Guanyador	49.	23 de juliol de 2001	Los Angeles (2)	Dura	Pete Sampras	6−4, 6−2
Finalista	25.	3 de març de 2002	San Jose (3)	Dura (i)	Lleyton Hewitt	6−4, 6−7(6), 6−7(4)
Guanyador	50.	4 de març de 2002	Scottsdale (4)	Dura	Joan Balcells	6−2, 7−6(2)
Guanyador	51.	18 de març de 2002	Miami (5)	Dura	Roger Federer	6−3, 6−3, 3−6, 6−4
Guanyador	52.	6 de maig de 2002	Roma	Terra batuda	Tommy Haas	6−3, 6−3, 6−0
Guanyador	53.	22 de juliol de 2002	Los Angeles (3)	Dura	Jan-Michael Gambill	6−2, 6−4
Finalista	26.	8 de setembre de 2002	US Open (3)	Dura	Pete Sampras	3−6, 4−6, 7−5, 4−6
Guanyador	54.	14 d'octubre de 2002	Madrid, Espanya	Dura	Jiri Novak	Renúncia
Guanyador	55.	13 de gener de 2003	Open d'Austràlia (4)	Dura	Rainer Schüttler	6−2, 6−2, 6−1
Guanyador	56.	10 de febrer de 2003	San Jose (5)	Dura	Davide Sanguinetti	6−3, 6−1
Guanyador	57.	17 de març de 2003	Miami (6)	Dura	Carles Moyà	6−3, 6−3
Guanyador	58.	21 d'abril de 2003	Houston (2)	Terra batuda	Andy Roddick	3−6, 6−3, 6−4
Finalista	27.	16 de novembre de 2003	Tennis Masters Cup, Houston, Estats Units (3)	Dura (i)	Roger Federer	3−6, 0−6, 4−6
Guanyador	59.	2 d'agost de 2004	Cincinnati (3)	Dura	Lleyton Hewitt	6−3, 3−6, 6−2
Finalista	28.	31 d'octubre de 1988	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Thomas Johansson	6−3, 3−6, 6−7(4)
Guanyador	60.	31 de juliol de 2005	Los Angeles (4)	Dura	Gilles Muller	6−4, 7−5
Finalista	29.	14 d'agost de 1995	Mont-real	Dura	Rafael Nadal	3−6, 6−4, 2−6
Finalista	30.	11 de setembre de 2005	US Open (4)	Dura	Roger Federer	3−6, 6−2, 6−7(1), 1−6

Períodes com a número 1

Núm.	Predecessor	Dates	Successor	Setmanes	Acumulat
1.	Pete Sampras	10/04/1995 − 05/11/1995	Pete Sampras	30	30
2.	Pete Sampras	29/01/1996 − 11/02/1996	Thomas Muster	2	32
3.	Pete Sampras	05/07/1999 − 25/07/1999	Patrick Rafter	3	36
4.	Pete Sampras	13/09/1999 − 10/09/2000	Pete Sampras	52	87
5.	Lleyton Hewitt	28/04/2003 − 11/05/2003	Lleyton Hewitt	2	89
6.	Lleyton Hewitt	16/06/2003 − 07/09/2003	Juan Carlos Ferrero	12	101

Dobles masculins: 4 (1−3)

Llegenda (pre/post 2009) Grand Slams (0−0) Tennis Masters Cup / ATP Finals (0−0) ATP Masters Series / ATP World Tour Masters 1000 (1−1) ATP International Series Gold / ATP World Tour 500 (0−1) ATP International Series / ATP World Tour 250 (0−1)

Títols per superfície Dura (1−3) Gespa (0−0) Terra batuda (0−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	26 d'agost de 1992	Toronto, Canadà	Dura	John McEnroe	Patrick Galbraith Danie Visser	4−6, 4−6
Guanyador	1.	16 d'agost de 1993	Cincinnati, Estats Units	Dura	Petr Korda	Stefan Edberg Henrik Holm	7−6, 6−4
Finalista	2.	12 d'abril de 1999	Hong Kong, Hong Kong	Dura	David Wheaton	James Greenhalgh Grant Silcock	Renúncia
Finalista	3.	12 d'abril de 1999	Washington DC, Estats Units	Dura	Sargis Sargsian	Alex O'Brien Jared Palmer	5−7, 1−6

Equips: 3 (2−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	30 de novembre − 2 de desembre de 1990	Copa Davis, St. Petersburg, Estats Units	Terra batuda (i)	Michael Chang Rick Leach Jim Pugh	Darren Cahill Pat Cash John Fitzgerald Richard Fromberg	3−2
Finalista	1.	29 de novembre − 1 de desembre de 1991	Copa Davis, Lió, França	Moqueta (i)	Ken Flach Pete Sampras Robert Seguso	Arnaud Boetsch Olivier Delaitre Guy Forget Henri Leconte	1−3
Guanyador	2.	4−6 de desembre de 1992	Copa Davis, Fort Worth, Estats Units (2)	Dura (i)	Jim Courier John McEnroe Pete Sampras	Thierry Grin Jakob Hlasek Claudio Mezzadri Marc Rosset	3−1

Trajectòria

Individual

Torneig	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	Títols	V − D
Grand Slams
Open d'Austràlia	NC	A	A	A	A	A	A	A	A	G	SF	A	4R	4R	G	G	A	G	SF	QF	A	4 / 9	48 − 5
Roland Garros	A	2R	SF	3R	F	F	SF	A	2R	QF	2R	A	1R	G	1R	QF	QF	QF	1R	1R	A	1 / 17	51 − 16
Wimbledon	A	1R	A	A	A	QF	G	QF	4R	SF	1R	A	2R	F	SF	SF	2R	2R	A	A	3R	1 / 14	46 − 13
US Open	1R	1R	SF	SF	F	1R	QF	1R	G	F	SF	4R	4R	G	2R	QF	F	SF	QF	F	3R	2 / 21	79 − 19
Victòries−Derrotes	0−1	1−3	10−2	7−2	12−2	10−3	16−2	4−2	11−2	22−3	11−4	3−1	7−4	23−2	14−3	20−3	11−3	19−3	9−3	10−3	4−2	8 / 61	224−53
Altres
Tennis Masters Cup	A	A	RR	RR	G	SF	A	A	SF	A	RR	A	RR	F	F	RR	RR	F	A	RR	A	1 / 13	22 − 20
Jocs Olímpics	NC		A	No celebrat			A	No celebrat			G	No celebrat			A	No celebrat			A	NC		1 / 1	6 – 0
ATP Masters Series
Indian Wells	A	A	SF	QF	F	3R	3R	2R	2R	F	QF	1R	QF	A	1R	G	1R	A	SF	QF	3R	1 / 18	37 – 16
Miami	A	1R	3R	1R	G	4R	2R	4R	F	G	G	2R	F	2R	SF	G	G	G	4R	SF	A	6 / 19	61 – 13
Montecarlo	A	A	A	A	A	2R	A	A	1R	A	3R	A	2R	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 4	2 – 4
Roma	A	2R	QF	F	A	1R	A	A	2R	A	A	A	A	3R	3R	1R	G	1R	A	SF	A	1 / 11	24 – 10
Hamburg	A	A	A	A	3R	A	2R	A	A	QF	A	A	A	A	A	2R	A	A	A	1R	A	0 / 5	5 – 5
Canadà	A	A	A	SF	QF	2R	G	QF	G	G	A	A	SF	SF	1R	1R	A	QF	2R	F	A	3 / 14	38 – 11
Cincinnati	A	A	A	A	3R	3R	3R	SF	A	G	G	1R	2R	SF	2R	1R	QF	A	G	A	A	3 / 13	31 – 10
Estocolm / Essen / Stuttgart / Madrid	A	A	A	QF	2R	A	A	A	QF	3R	QF	1R	3R	SF	3R	2R	G	A	SF	A	A	1 / 12	21 – 11
París	A	A	A	A	A	A	2R	A	G	A	2R	A	QF	G	A	A	QF	A	A	A	A	2 / 6	14 – 4
Estadístiques
Torneigs jugats	6	18	18	19	15	20	22	14	19	16	17	13	24	19	18	18	16	13	14	13	8	320
Títols	0	1	6	1	4	2	3	2	5	7	3	0	5	5	1	4	5	4	1	1	0	60
Pista dura V−D	4−5	21−10	33−6	20−6	26−5	17−7	19−7	27−8	29−6	53−3	34−7	11−10	47−10	41−9	25−9	35−10	36−7	32−6	37−10	32−8	8−6	46 / 201	596 − 159
Terra batuda V−D	0−0	5−5	29−3	13−4	9−4	10−4	15−4	2−1	4−4	13−2	2−2·	1−1	5−3	9−2	4−3	5−4	13−2	9−2	0−2	6−4	0−0	7 / 61	152 − 57
Gespa V−D	0−0	0−1	0−0	0−0	0−0	4−1	7−0	4−2	3−1	5−1	0−1	0−0	1−1	6−1	6−2	5−1	1−1	6−2	0−1	0−0	2−2	1 / 19	50 − 18
Moqueta V−D	1−1	0−1	1−2	8−9	10−3	8−5	1−4	0−0	16−3	4−2	2−4	0−1	15−4	7−2	5−1	0−0	3−2	0−0	0−0	0−0	0−0	6 / 39	72 − 40
Total Victòries−Derrotes	5−6	26−17	63−11	41−19	45−12	39−17	42−15	33−11	52−14	73−9	38−14	12−12	68−18	63−14	40−15	46−15	53−12	47−10	37−13	38−12	10−8	870 − 274
Rànquing final d'any	91	25	3	7	4	10	9	24	2	2	8	110	6	1	6	3	2	4	8	7	150
Llegenda: (G) Guanyador; (F) Finalista; (SF) Semifinalista; (QF) Quarts de final; (Q) Qualificació; (A) Absent; (RR) Round Robin;

Enllaços externs

• Andre Agassi a l'ATP (anglès)
• Andre Agassi a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Andre Agassi a la Copa Davis (anglès)
• The Andre Agassi Charitable Foundation (anglès)