Akdamar Adası
| ||||
| Tipus | illa lacustre i illa deshabitada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província de Van | |||
| Vila | Ostan | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 0,7 km² | |||
| Mesura | 0,4 ( ) × 0,5 ( ) km | |||
| Banyat per | llac Van | |||
| Altitud | 1.912 m | |||
Akdamar, Akdamar Adası, també coneguda com a Aghtamar[1][2] o Akhtamar[3][4] és la segona illa més gran de les quatre illes principals del llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia. Amb uns 0,7 km2 de superfície, està situada aproximadament a 3 km de la costa. A l'extrem occidental de l'illa, un penya-segat de pedra calcària s'eleva 80 metres per sobre del nivell del llac.
Història
[modifica]El rei Gagik I Artsruni (r. 908-943/944), del Regne de Baspracània, va escollir l'illa com una de les seves residències durant el seu regant. Va fundar un assentament i va erigir un gran palau quadrat ricament decorat amb frescos, va construir un moll conegut per la seva complexa enginyeria hidrotècnica, va dissenyar carrers, jardins i horts, i va plantar arbres i va dissenyar zones d'esbarjo per a ell i la seva cort.[5] L'única estructura supervivent d'aquell període és la Catedral Palatina de la Santa Creu. Va ser construïda amb toba volcànica rosa per l'arquitecte-monjo Manuel durant els anys 915-921, amb un interior que feia 14,80 m × 11,5 m i la cúpula que s'alçava fins als 20,40 m sobre el terra. En segles posteriors, i fins al 1915, va formar part d'un complex monàstic, les ruïnes del qual encara es poden veure al sud de l'església.
Entre 1116 i 1895 l'illa va ser la seu del Catolicosat d'Aghtamar de l'Església Apostòlica Armènia. Khachatur III, que va morir el 1895, va ser l'últim Catolicosat d'Aghtamar.[6] L'abril de 1915, durant el genocidi armeni, els monjos d'Aghtamar van ser massacrats, la catedral saquejada i els edificis monàstics destruïts.[7]
El 28 d'agost de 2010 es va inaugurar una petita planta d'energia solar a l'illa per subministrar electricitat a les instal·lacions locals.[8]
Referències
[modifica]- ↑ de Waal, Thomas. Great Catastrophe: Armenians and Turks in the Shadow of Genocide. Oxford University Press, 2015, p. 7. ISBN 978-0-19-935069-8. «The island of Aghtamar on the inland sea of Lake Van is home to one of the most famous of all Armenian churches, a tenth-century cathedral...»
- ↑ Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 74. ISBN 978-0-8108-7450-3. «AGHTAMAR. Island in Lake Van and location of one of the most important architectural monuments of medieval Armenia.»
- ↑ «Apricot and almond trees blossomed on Akhtamar Island of Lake Van». Armenpress, 12-04-2013.
- ↑ «Lake Van». A: Knight, Charles. Geography: Or, First Division of "The English Encyclopædia". Londres: Bradbury, Evans & Co., 1866, p. 519. «There are some small islands in the lake, the principal of which is Akhtamar...»
- ↑ (armeni) Harutyunyan, Varazdat. "Ճարտարապետություն" [Architecture]. History of the Armenian People. vol. iii. Yerevan: Armenian Academy of Sciences, 1976, p. 381-384.
- ↑ Hewsen, 2001, p. 208.
- ↑ Hewsen, 2001, p. 232: map 224
- ↑ «Akdamar Island gets luminous twist». Today's Zaman, 15-09-2010. Arxivat 10 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Sirarpie Der Nersessian, Aght'amar, Church of the Holy Cross (Cambridge, Mass., 1964).
- Sirarpie Der Nersessian and H. Vahramian, Documents of Armenian Architecture, Vol. 8: Aght'amar (Milan, 1974).
- J. G. DavieMedieval Armenian Art and Architecture: The Church of the Holy Cross, Aght'amarmar (London, 1991).
- Mnatsakanian, Stepan. Varteres Karagozian. Aghtamar. Finland: Editions Erebouni, 1986.
- Lynn Jones, Between Islam and Byzantium: Aght'amar and the Visual Construction of Medieval Armenian Rulership (Aldershot, Ashgate, 2007).
- Hewsen, Robert H. Armenia: A Historical Atlas. Chicago: University of Chicago Press, 2001. ISBN 0-226-33228-4.
