Vés al contingut

Adam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Adam (desambiguació)».
Infotaula personatgeAdam

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge bíblic humà
primer ésser humà
personatge mitològic Modifica el valor a Wikidata
Creat perDéu en l'islam, Déu en el cristianisme, Jahvè, Elohim i Jahvè Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraPentateuc, El paradís perdut, Gènesi 4, Gènesi 5 i Principi diví Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí i androgynos Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióagricultor, caçador, jardiner, profeta de l'islam i namer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaJardí de l'Edèn i Terra Modifica el valor a Wikidata
Naixementvalor desconegut i 4004 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut i 3074 aC Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEva i Lilit Modifica el valor a Wikidata
Marecap valor Modifica el valor a Wikidata
Parecap valor Modifica el valor a Wikidata
FillsCaïm, Abel, Set, Azura, Awan, Luluva i Cain's wife (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deAdam i Eva Modifica el valor a Wikidata
SímbolAdam (en) Tradueix i Adam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentAdam a l'islam, Adam a la literatura rabínica, Adam a la càbala, ésser humà i Adam cromosomal-Y Modifica el valor a Wikidata

Adam (hebreu: אָדָם, Adam‎, ‘tel·lúric’;[1] àrab: آدم, Ādam) fou el primer home, segons el Gènesi,[2] i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam[3] i altres religions menors.

Alguns investigadors veuen en el mite mesopotàmic d'Adapa un antecedent al mite d'Adam. Adapa priva la humanitat i a si mateix de la immortalitat.[4]

Etimologia

[modifica]

El nom d'Adam prové de l'hebreu adamah, que significa ‘terra’, ‘sòl'.[1] El derivat «Adam», però, va agafar el significat d'‘humanitat’.

Narració bíblica

[modifica]

D'acord amb la narració bíblica, fou creat per Déu a la seva imatge i semblança, de la pols de la terra i de l'alè de Déu, i posat al jardí de l'Edèn com a amo absolut, amb l'única condició de no menjar el fruit de l'arbre del coneixement. Adam vivia feliç al paradís, on era dominador de tots els animals (als qui posà un nom) i no li faltava el menjar. Però aviat es va adonar que tots els animals tenien parella i se sentí sol. Déu va adormir-lo, li va treure una costella i en feu una femella, qui Adam batejà amb el nom d'Eva. La serp[a] va enganyar Eva qui va convèncer Adam per menjar de l'arbre prohibit. Aleshores van ser expulsats del jardí de l'Edèn i condemnats a sofrir malalties, dolors, patiments per guanyar-se l'aliment i a envellir i morir.

Fills i filles

[modifica]

Segons el Gènesi, amb Eva van ser pares de Caín, Abel i Set,[5][3] fet a la seva imatge, de qui provindria tota la humanitat, ja que és l'avantpassat de Noè.

El Llibre dels Jubileus (segle ii aC) anomena els noms de dues filles d'Adam i Eva: Azura, qui seria esposa de Set, i Avan, qui acompanyaria Caín i li donaria fills.

Adam va tenir el seu fill Set a l'edat de cent trenta anys i després encara va viure vuit-cents anys més, en què va engendrar fills i filles, i va morir a nou-cents trenta anys.[6]

Adam en el judaisme

[modifica]

Segons la tradició jueva, la primera esposa d'Adam s'anomenava Lilit i Eva fou en realitat la segona dona. En tota la Bíblia només és citada en un passatge: Els animals feréstecs es trobaran amb les hienes, i el sàtir cridarà el seu company. També hi descansarà el dimoni Lilit, serà el seu lloc de repòs. (Isaïes, 34:14)

Cova dels Patriarques a Hebron, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als jueus.
Kaba de la Meca, lloc tradicional d'enterrament d'Adam per als musulmans sunnites.
Santuari de la mesquita de l'Imam Alí (Najaf), amb la tomba d'Adam segons els xiites.

Aquesta creença jueva tan antiga es deu al fet que el Gènesi explica dues vegades la creació de l'home i la dona. La primera: I Déu va crear l'home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l'home i la dona. (Gen, 1:27) La segona: I de la costella que havia tret de l'home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l'home. (Gen, 2:22)

Segons el Gènesi Rabba, midràs del segle v sobre el llibre del Gènesi, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahvè va demanar a l'home que posés nom a totes les bèsties, aus i altres éssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sentí gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trobà satisfacció en l'acte. Per això va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i pregà a Jahvè que remeiés aquesta injustícia.

Així, Déu va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure feliços i abonats al plaer que es donaven mútuament. Al cap d'un temps, però, Jahvè va adormir Adam i de la seva costella en va crear una altra dona, Eva, que era molt més assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandonà l'Edèn. Amb tot, però, una serp (representació del dimoni) es va aparèixer a Eva i la va convèncer per menjar de l'arbre prohibit. Així fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edèn.

Després d'instal·lar-se a la Terra, Adam repudià Eva pel pecat comès i durant cent trenta anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest període, Lilit s'apropava periòdicament a Adam qui, captivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van néixer els dimonis i esperits coneguts com a plagues de la humanitat o lilim.

Finalment, Adam s'apropà a Eva, es perdonaren i construïren una família molt nombrosa. Al cap de molts anys, una jove descendent de Caín, primogènit d'Adam, anomenada Naamà va tornar a la casa d'Adam i va mantenir relacions luxurioses amb ell. De resultes en va néixer Asmodeu i altres dimonis.

Segons l'historiador jueu del segle i Flavi Josep, quan ja era molt vell, Adam va predir uns cataclismes mundials a base de foc i aigua. Aleshores, uns descendents seus va començar la construcció de dues columnes gegants -una de maó i una de pedra- amb l'objectiu d'anotar-hi tota la saviesa (ciència i invents) adquirida per tal que, després dels cataclismes, les futures generacions poguessin aprendre ràpidament els coneixements ja adquirits. Aquestes columnes eren anomenades Pilars dels fills de Set.

Adam en el cristianisme

[modifica]

En el cristianisme primitiu i al Nou Testament se'l vincula amb Jesucrist, donant-li el significat a aquest últim d'un segon Adam que dona la vida i resurrecció en contrast al primer Adam que portà la mortalitat.[7][8]

La teologia cristiana interpreta la caiguda d'Adam com la causa del pecat original.[8]

Adam en l'islam

[modifica]

Segons l'islam, Adam va construir el primer altar a Déu. Uns dos mil anys després, el seu descendent Abraham, ajudat pel seu fill Ismael, van reconstruir aquest temple, que avui dia es coneix com la Kaba, situada a la Meca, la mesquita més important de l'islam. Les escriptures islàmiques no detallen el paper d'Eva com a temptadora, sinó que el diable apareix com a instigador de la parella per desobeir Déu.

Adam és considerat el primer dels set grans profetes.[8]

En l'Alcorà es diu que fou creat de la pols,[9] fou col·locat al paradís, fou expulsat per haver pecat i demanà perdó a Déu rebent misericòrdia d'ell.[10][8]

La història confrontada amb la ciència

[modifica]

Narrativa etiològica

[modifica]

Confrontar la ciència i la narrativa adàmica no té sentit si l'objectiu de l'autor bíblic era donar una dimensió simbòlica i etiològica a aquest text del Gènesi, volent convertir-lo en una narrativa d'orígens (l'origen de l'home i del mal amb el pecat original). Adam és esmentat 44 vegades a la Bíblia hebrea (Antic Testament), compareu això amb les 296 mencions d'Abraham i les 808 de Moisès: El personatge d'Adam compleix les funcions principals de qualsevol mite: descriure, explicar[11] i justificar la dura condició de l'home per alguna falla prèvia. Mikhaïl Bakunin va veure en això, a Déu i l'Estat, una notable al·legoria de la pèrdua de la innocència que la raó li infligeix a l'home.[12] La idea sovint és represa, sense donar-ne crèdit a l'autor, per Erich Fromm a les seves obres.

Aspecte científic

[modifica]
Sobre la gènesi de les espècies, St. George Jackson Mivart, 1871.

La història d'Adam, sigui quin sigui el seu origen, implica un primer home i, per tant, si es pren literalment, contradiu l'aparició molt més gradual descrita per la teoria de l'evolució. L'Església Catòlica considera que l'evolució humana és progressiva — i estudiat per alguns dels seus membres (Abat Breuil, Reinhard de Chardi) - com a hipòtesi. S'acceptarà a partir de Joan Pau II, i per recomanació de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, com a «més que una hipòtesi», un eufemisme per a una teoria científica. El concepte d'Adam en aquest cas té un significat al·legòric, reconeixent l'enorme diferència de comprensió entre l'home i la resta del món vivent. Al Gènesi, l'Etern confia a Adam una prerrogativa important: donar noms a tots els animals (no troba, entre ells, un ajudant adequat). Aquesta delegació de poder desapareix a l'Alcorà, on al contrari és Al·là, Déu en àrab, qui se suposa que ha d'ensenyar a Adam el nom de tot.

L'espècie Homo sapiens (l'única espècie humana supervivent) descendia d'espècies anteriors encara no identificades definitivament (potser Homo rhodesiensis), fa almenys 300.000 ans, en algun lloc de l'Àfrica. Va evolucionar gradualment a l'Àfrica abans d'estendre's per la Terra a partir de fa uns 55.000 ans, on es va encreuar amb Homo neanderthalensis i Homo denisovensis.[13][14]

Els termes Adam cromosòmic (o Adam-Y) i Eva mitocondrial es van introduir a la literatura científica a partir del 1986, basant-se en l'anàlisi dels cromosomes sexuals dels humans actuals. Es creu que l'Eva mitocondrial va viure a l'Àfrica fa aproximadament 150.000 anys, i Adam-Y també a l'Àfrica, però en una data més debatuda.[15] Malgrat els seus noms bíblics, l'Eva mitocondrial i l'Adam-Y no són els únics avantpassats de la humanitat en l'època en què van viure. A més, no hi ha cap raó per creure que fossin contemporanis. Finalment, aquests dos títols canvien de mans regularment, reflectint l'extinció dels llinatges agnàtics (patrilineals) i cognàtics (matrilineals) humans.

Representacions

[modifica]

Pintura

[modifica]

Moltíssimes obres pictòriques han representat la figura d'Adam (sol o amb Eva). La creació d'Adam (Miquel Àngel, c. 1511) és un fresc de la volta de la Capella Sixtina, universalment conegut, que representa el moment en què Déu li transmet la vida.[16] Adam i Eva (Albrecht Dürer, 1507) és un dels exemples més coneguts del renaixement alemany.[17] Uns pocs anys després, l'Adam i Eva de Jan Gossaert (c. 1520) va ser una de les interpretacions flamenques del relat bíblic.[18]

Dintre del romànic català, hi ha nombrosos casos, com ara les pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull o les de Sant Martí Sescorts, dedicades al Gènesi i que es conserven al Museu d'Art Medieval de Vic.[19][20]

Escultura

[modifica]
L'Adam de Tullio Lombardo

Els escultors també van dedicar incomptables obres a la parella d'Eva. Potser les més conegudes siguin l'Adam de Tullio Lombardo (1490-1495), obra mestra del renaixement venecià, conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York;[21] i la d'Auguste Rodin (c. 1880), que va ser modelada mentre desenvolupava La Porta de l'Infern —inspirada en La Divina Comèdia— i que finalment es va presentar com una obra independent.[22]

Literatura

[modifica]

El paradís perdut és un poema èpic en vers lliure escrit el segle xvii per John Milton. És considerat un dels grans clàssics de la literatura anglesa. És una epopeia sobre la caiguda de l'ésser humà d'acord amb la tradició judeocristiana, relatant la temptació de Satanàs a Adam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l'Edèn.[23] Extracts from Adam's Diary és un conte còmic de l'escriptor estatunidenc Mark Twain, publicat per primer cop el 1893. L'obra és humorística i irònica, il·lustra a Adam descobrint tot de nou, inclús una dona, per la que sent un profund enuig inicial, però de la que s'acaba enamorant.[24]

El best-seller català Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo, 1974) és una narració distòpica de ciència-ficció sobre una parella de joves, potser els dos darrers humans sobre la Terra. El personatge femení n'és protagonista, i en Dídac —el nou primer home— exerceix diversos rols segons avança la novel·la: fill adoptiu, alumne, guardià i company.[25]

Cinema

[modifica]

Mother! (Darren Aronofsky, 2017) és una pel·lícula estatunidenc de terror psicològic. Sense indicar-ho explícitament, els personatges i l'escenari formen una al·legoria del Gènesi, grotesc i violent.[26] Jo, Frankenstein (Stuart Beattie, 2014), el Monstre s'anomena Adam, i simbolitza la creació d'un primer home artificial.[27]

Alguns crítics han catalogat el protagonista de The Truman Show (Peter Weir, 1998) com una figura adamítica: viu sota el designi d'un ens omniscient i omnipotent en un paradís (artificial), que haurà d'abandonar per entrar al món real.[28]

Sèries de televisió

[modifica]

Bons averanys, basada en la novel·la homònima de 1990 de Terry Pratchett, inclou Adam i Eva al pròleg, i el protagonista és Adam Young, una reinterpretació moderna del nom bíblic.[29] A una altra sèrie fantàstica, Supernatural, hi apareix Adam Milligan, que pren el nom del primer home i esdevé un personatge rellevant en la mitologia de la sèrie, encara que no representa directament al personatge de la Bíblia.[30]

Adam apareix a l'anime Shūmatsu no Valkyrie com a representant de la humanitat. S'enfronta a Zeus.[31] També apareix a la sèrie d'animació Hazbin Hotel, on és l'antagonista principal de la primera temporada. Cruel, immadur, maleducat i sàdic, lidera les legions d'exorcistes del Cel, la missió dels quals és viatjar a l'infern un cop l'any per exterminar ànimes pecadores.[32]

Música

[modifica]
L'oratori de Hayden dedicat a la creació de l'home (en anglès).

Com en la pintura o l'escultura, la figura d'Adam va ser amplament coberta pels autors clàssic. Adam Und Eva (Johann Theile, 1678)[33] o La creació (Joseph Haydn, 1798)[34] en són alguns exemples. També en la música popular, a partir del segle xx, Adam ha tingut presència: des del rock dels anys cinquanta de Paul Anka ("Adam and Eve", 1959),[35] al blues rock de Bruce Springsteen ("Adam Raised a Cain", 1978)[36] o el rap de Nas ("Adam and Eve", 2018).[37]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Per a la majoria de creients la serp seria Satanàs, un àngel expulsat del cel per Déu.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Bringas, Antonio et al. «Vocabulario de la Biblia. Adán». A: La Biblia didáctica (en castellà). 16a ed. Madrid: PPC, 2007. ISBN 978-84-348-2554-3.
  2. ↑ Ge 2
  3. 1 2 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 14.
  4. ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adapa, Mito de». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 15. ISBN 84-7838-400-6.
  5. ↑ Ge 4
  6. ↑ Rodríguez Santidrián, 1994, p. 14-15.
  7. ↑ Rm 5,12-21; 1 Cor 15,20-22
  8. 1 2 3 4 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 15.
  9. ↑ Alcorà 3:52
  10. ↑ Alcorà 2:35 i 20:120
  11. ↑ Baudry, Gérard-Henry. Le péché dit originel (en francès). Editions Beauchesne, 2000, p. 304. ISBN 978-2-7010-1409-8.
  12. ↑ Reclus, Élisée. Dieu et l'État (Wikisource). París: impr. Gilbert Pessaux, 1892, p. ii–100. OCLC 915205492. Arxivat 2025-12-19 a Wayback Machine.
  13. ↑ Hublin, Jean-Jacques. Quand d'autres hommes peuplaient la Terre: Nouveaux regards sur nos origines (en francès). Flammarion, 2011-02-05, p. 268 (Champs Sciences). ISBN 978-2-08-125242-4..
  14. ↑ Condemi, Silvana; Savatier, François. L'Enigme Denisova: Après Néandertal et Sapiens, la découverte d’une nouvelle humanité (en francès). Éditions Albin Michel, 2024-04-10. ISBN 978-2-226-49401-6.
  15. ↑ Cruciani, Fulvio «A Revised Root for the Human Y Chromosomal Phylogenetic Tree: The Origin of Patrilineal Diversity in Africa» (en anglès). The American Journal of Human Genetics, 88, 6, 19-05-2011. Arxivat de l'original el 2018-05-24. DOI: 10.1016/j.ajhg.2011.05.002. ISSN: 0002-9297 [Consulta: 30 juny 2026].
  16. ↑ «20 of the World's Most Famous Art Pieces». HistoryLists.org, 14-10-2023. Arxivat de l'original el 3 December 2023. [Consulta: 23 juliol 2018].
  17. ↑ Strieder, Peter. Sixteenth century German artists. (en anglès). Nova York: Abaris Books, 1981, p. 168–173. ISBN 978-0-89835-042-5.
  18. ↑ «Mabuse, Jan» (Wikisource) (en anglès). 1911 Encyclopædia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-13. [Consulta: 27 juliol 2026].
  19. ↑ «Pintures murals de l'absis de Sant Martí del Brull». MEV, Museu d'Art Medieval. Arxivat de l'original el 2026-03-14. [Consulta: 27 juliol 2026].
  20. ↑ «Pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts». MEV, Museu d'Art Medieval. Arxivat de l'original el 2026-02-13. [Consulta: 27 juliol 2026].
  21. ↑ «Tullio Lombardo - Adam - Italian, Venice» (en anglès). The Metropolitan Museum of Art. Arxivat de l'original el 2026-03-02. [Consulta: 27 juliol 2026].
  22. ↑ «Adán» (en castellà). Musée Rodin. Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 27 juliol 2026].
  23. ↑ Labriola, Albert. «Paradise Lost» (en anglès). Literary Encyclopedia. Arxivat de l'original el 2025-07-17. [Consulta: 27 juliol 2026].
  24. ↑ Brodwin, Stanley «The Humor of the Absurd: Mark Twain's Adamic Diaries». Criticism, 14, 1, 1972, p. 49–64. Arxivat de l'original el 2020-11-11. ISSN: 0011-1589 [Consulta: 27 juliol 2026].
  25. ↑ Gregori i Gomis, Alfons «Sara Martín Alegre (ed.): Explorant Mecanoscrit del segon origen: Noves lectures». Els Marges: revista de llengua i literatura, 120, 2020, p. 114–117. Arxivat de l'original el 2026-07-27. ISSN: 0210-0452 [Consulta: 27 juliol 2026].
  26. ↑ Bradshaw, Peter «Mother! review – no gob left unsmacked in Jennifer Lawrence's anxiety dream of horror and dismay» (en anglès). The Guardian, 05-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-03. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 27 juliol 2026].
  27. ↑ McCahill, Mike «I, Frankenstein – review» (en anglès). The Guardian, 30-01-2014. Arxivat de l'original el 2017-12-24. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 27 juliol 2026].
  28. ↑ Keefover, Jake. «Sympathy for the Devil in The Truman Show» (en anglès), 21-03-2020. Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 27 juliol 2026].
  29. ↑ Zimmerman, Jess. «Reading "Good Omens" at the End of the World» (en anglès americà), 17-06-2019. Arxivat de l'original el 2026-07-27. [Consulta: 27 juliol 2026].
  30. ↑ Adams, Tim. «Supernatural: (SPOILER) Returns in Mid-Season Finale» (en anglès). CBR, 11-12-2019. Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 27 juliol 2026].
  31. ↑ «Valkyrie Apocaypse | tome 2» (en francès). Shoshosein, 28-11-2019. [Consulta: 26 juliol 2026].
  32. ↑ Medina, Joel. «'Hazbin Hotel' Season 1 Ending Explained: Do Hell's Favorite Sinners Get Their Redemption?» (en anglès), 02-02-2024. Arxivat de l'original el 2025-04-03. [Consulta: 26 juliol 2026].
  33. ↑ «Johann Theile | German composer» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2022-07-30. [Consulta: 27 juliol 2026].
  34. ↑ «The Creation | Oratorio by Joseph Haydn» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2025-12-26. [Consulta: 27 juliol 2026].
  35. ↑ Ray. «Adam And Eve by Paul Anka - 1960 Hit Song» (en anglès). Vancouver Signature Sounds, 07-03-2025. Arxivat de l'original el 2026-07-28. [Consulta: 27 juliol 2026].
  36. ↑ Margotin, Philippe; Guesdon, Jean-Michel. Bruce Springsteen: All the Songs: The Story Behind Every Track (en anglès). Octopus Publishing Group, 2020, p. 112-ss. ISBN 978-1-78472-649-2.
  37. ↑ Bromwich, Jonah. «Nas: “Adam and Eve” [ft. The-Dream]» (en anglès americà). Pitchfork, 18-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-24. [Consulta: 27 juliol 2026].

Bibliografia

[modifica]
  • Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adán». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 14-15. ISBN 84-7838-400-6. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adam&oldid=38047109»