Vés al contingut

A Charm of Lullabies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula obra musicalA Charm of Lullabies
Forma musicalcicle de cançons Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten Modifica el valor a Wikidata
Creació1947
Publicació1949 Modifica el valor a Wikidata
Opus41 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 gener 1948 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLa Haia (Països Baixos)
IntèrpretFelix de Nobel
Musicbrainz (obra): 1c7b2583-ada9-45e0-b4b5-0b6ddff47290 Modifica el valor a Wikidata

A Charm of Lullabies (Encís de cançons de bressol), op. 41, és un cicle de cançons per a mezzosoprano i piano, és una composició del 1947 de Benjamin Britten. Consta de cinc cançons compostes a partir de poemes de William Blake, Robert Burns, Robert Greene, Thomas Randolph i John Phillip. Va ser escrit el 1947 per a Nancy Evans, que va fer la primera actuació amb Felix de Nobel (piano) en un festival a La Haia el 3 de gener de 1948. La partitura va ser publicada per primera vegada l'any 1949 per Boosey i Hawkes a Londres.

L'execució del cicle dura uns 12 minuts. La varietat de textos es presta a varietat de música, i qüestiona el concepte de "cançó de bressol"; sobretot la quarta cançó, "A Charm", que amb humor amenaça el nen amb tota mena de turments si no s'adorm.

Britten va concebre A charm of Lullabies per a la mezzosoprano Nancy Evans, que aleshores era mare d’una nena petita i havia estat una de les seves principals intèrprets en diverses òperes. El cicle, construït sobre poemes de cinc autors anglesos, explora un ampli ventall d’escenes vinculades al món infantil: des de la serenor gairebé hipnòtica de A cradle song fins al to ombrívol de Sephestia's lullab, que evoca la vulnerabilitat d’un infant desates. A A charm, Britten retrata la frustració d’una mare incapaç d’adormir el seu fill. El compositor, així, evita una lectura unívoca i edulcorada de la cançó de bressol i n’ofereix una mirada més complexa i ambigua.[1]

Les cançons

[modifica]
  1. William Blake  "A Cradle Song" (Poemes del quadern, c. 1794, només versos 1   2 i 4   5)[2][3]
  2. Robert Burns   "A Highland Balou" (Últimes cançons per al Museu musical escocès, c. 1792. Publicat al volum 5, 1839)[4]
  3. Robert Greene  "Sephestia's Lullaby" (del poema en prosa Menaphon, 1589, només versos 1 i 3)[5]
  4. Thomas Randolph  "A Charm" (de Els amants gelosos, 1632, les dues estrofes que comencen "Somn tranquil")[6]
  5. John Phillip  "The Nurse's Song" (de The Commodye of Pacient i Meeke Grissill, c. 1559, "Lullaby baby, thy nurse will tend thee")

Referències

[modifica]
  1. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 8 novembre 2018].
  2. «A Cradle Song (Blake, 1794)». wikisource.org. [Consulta: 30 desembre 2014].
  3. This version of the poem differs from the one of the same name in Blake's Songs of Innocence and of Experience.
  4. Johnson, James. «The Scotish [sic Musical Museum]» p. 486. Edimburg: William Blackwood & Sons, 1839. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2014. [Consulta: 30 desembre 2014].
  5. Greene, Robert. «Sephestia's Lullaby». poetry-archive.com. [Consulta: 30 desembre 2014].
  6. Hazlitt, W. Carey. «Poetical and Dramatic Works of Thomas Randolph of Trinity College, Cambridge». Londres: Reeves and Turner, 1875. [Consulta: 30 desembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Britten, Benjamin. Donald Mitchell. Letters from a Life: The Selected Letters of Benjamin Britten, Volume III, 1946–1951. Londres: Faber and Faber, 2004. ISBN 057122282X.