42 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 42 aC (xlii aC) |
| Islàmic | 684 aH – 683 aH |
| Xinès | 2655 – 2656 |
| Hebreu | 3719 – 3720 |
| Calendaris hindús | 14 – 15 (Vikram Samvat) 3060 – 3061 (Kali Yuga) |
| Persa | 663 BP – 662 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 209 |
| Ab urbe condita | 712 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 45 aC 44 aC 43 aC - 42 aC - 41 aC 40 aC 39 aC | |
Esdeveniments
[modifica]Imperi Romà
[modifica]- 1 de gener: inici a Roma del consolat de Marcus Aemilius Lepidus (per segona vegada) i de Luci Munaci Planc; el Senat reconeix la divinitat de Cèsar i jura respectar les seves lleis. Els triumvirs entren successivament a Roma en els dies següents i desfilen amb les seves tropes. Imposen impostos especials per finançar la guerra.[1] Institueixen una taxa especial que afecta les mil quatre-centes matrones romanes més riques. Hortènsia, filla de l'orador Quintus Hortensius, defensa amb èxit la causa de les matrones davant els triumvirs.[2]
- Juli Cèsar, mort dos anys abans, és deïficat pel senat romà
- Gener: nova entrevista entre Brutus i Gai Cassi Longi (Cassius) a Sardes. Brutus retreu a Cassius que faci odiar la seva causa per les seves exaccions, però finalment tots dos es reconcilien. Brutus fa executar el pretor Lucius Pella, acusat de concussió, com a exemple de les seves bones intencions.[1]
- Mitjan juliol:[3] Brutus i Cassius preparen el seu retorn a Grècia i reuneixen 19 legions. El rei dels parts Orodes II promet la seva ajuda, però triga a actuar.[1]
- Cleòpatra VII envia socors a Grècia per donar suport a Antoni i Octavià, però una tempesta dispersa la seva flota, que ha de tornar a Egipte.[1]
- Estiu: després del final de les proscripcions, que han eliminat definitivament el partit republicà, Antoni i Octavià abandonen Roma i marxen cap al sud amb 40 legions, deixant Lèpid i el llegat d'Antoni Calenus encarregats de la custòdia d'Itàlia amb dues legions.[1] Octavià envia Quint Salvidiè Rufus al capdavant d'una flota per combatre Sext Pompeu, que ha pres el control de Sicília i assetja les costes d'Itàlia.[4] Octavià fa creuar les seves tropes des de Brundisium cap a Dyrrhachium amb pèrdues considerables.[1]
- Agost: Saxa i Norbanus arriben a Tràcia amb l'avantguarda d'Antoni.[3]
- Setembre:
- Cassius i Brutus creuen l'Hel·lespont amb 80.000 homes i travessen la Tràcia; esquiven les 8 legions de Gai Norbà Flac davant de Tasos amb l'ajuda del príncep traci Rascuporis II.[1]
- Salvidiè és derrotat al cap Scyllaeum, prop de Rhegium, a l'estret de Messina, i no aconsegueix recuperar la Sicília.[3] · .[4]
- 3 d'octubre: primera Batalla de Filipos, de resultat indecís. Cassius mor en el combat.[3] El mateix dia, la flota republicana de Murcus i Ahenobarbus destrueix al mar Jònic els reforços de dues legions que Domici Calví havia de portar a Octavià.[1]
- 23 d'octubre: Octavià i Marc Antoni derroten Brutus en la segona Batalla de Filipos.[1]
- Naturalització de la Gàl·lia Cisalpina.[5]
- Ariobarzanes III de Capadòcia és assassinat per ordre de Cassius. Inici del regnat d'Ariarates X, rei de Capadòcia (fins al 36 aC).[6]
- La marxa de Cassius de la província de Síria provoca disturbis a Judea. Antígon, fill d'Aristòbul II, intenta en và d'intervenir, mentre que el tirà de Tir, Marió, s'apodera d'una part de la Galilea. Després de la victòria d'Antoni i Octavià a Filipos, diverses delegacions jueves es queixen a Antoni dels fills d'Antípatre d'Idumea, Fasael i Herodes. Com a resposta, Antoni nomena Fasael i Herodes tetrarques encarregats de l'administració de la Judea.[7]
- La crescuda del Nil és insuficient (anys 42 i 41 aC).[8]
Naixements
[modifica]- 16 de novembre: el cèsar Tiberi.[1]
Necrològiques
[modifica]- 3 de novembre: Gai Cassi Longí, assassí de Juli Cèsar (suïcidi).
- 23 d'octubre: Brutus, protector i assassí de Cèsar (suïcidi).[9]
- Posterior al 23 d'octubre: Pòrcia Cató, esposa de Brutus. (suïcidi) (data aproximada).
- Gai Antoni el Jove, germà de Marc Antoni.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
- ↑ Les Éditions de la MSH. Femmes plurielles : les représentations des femmes, discours, normes et conduites, 1999, p. 300. ISBN 978-2-7351-0845-9.
- 1 2 3 4 Osprey Publishing. Philippi 42 BC, 2008, p. 96. ISBN 978-1-84603-265-3.
- 1 2 Presses Paris Sorbonne. Aere perennius, 2006, p. 702. ISBN 978-2-84050-430-6.
- ↑ Éditions du Seuil. Le Haut-Empire romain en Occident, d'Auguste aux Sévères, 1998, p. 499. ISBN 978-2-02-025932-3.
- ↑ Cambridge University Press. Early Hellenistic Coinage from the Accession of Alexander to the Peace of Apamaea (336-188 BC), 1991, p. 273. ISBN 978-0-521-39504-5.
- ↑ Moreau. L'Art de vérifier les dates. 5, 1820.
- ↑ Société d'éditions scientifiques. Les collections de L'histoire, Numéros 34 à 37, 2007.
- ↑ Badian, E. «Marcus Junius Brutus», 19-02-2024. [Consulta: 23 febrer 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 42 aC