Nota prèvia
La primera versió d'aquest treball aparegué a l'obra Llibre de cavalleria de les Illes Balears (Palma: Edicions de Turisme Cultural Illes Balears, 2001), una magnífica obra coordinada per Carles Amengual que recomanam a tots els amants d'aquest noble animal i de la cultura que ha produït. Amb aquesta versió electrònica pretenem de completar i perfeccionar el nostre capítol de l'esmentada edició i posar el nostre treball a l'abast fàcil i prompte dels internautes dels Països Catalans.
Introducci�
El l�xic relacionat amb el m�n del cavall constitueix un camp immens, fins al punt que qualsevol vocabulari sobre aquest domini dif�cilment podr� arribar a ser del tot exhaustiu. Tot un seguit de ramificacions, com les corresponents a les diverses activitats eq�estres (doma, salts, curses, polo, etc.) i les que ens podrien portar al m�n dels carruatges, les antigues feines agr�coles, els arreus i estris tradicionals, les armes de l�antiga cavalleria , l�art de manescalia i un llarg etc�tera allargassen les dimensions d�aquest entramat lexical fins a fer-lo veritablement complex.
Les limitacions d�espai imposades a aquest treball ens han dut a haver de fer un considerable esfor� de selecci�, i, aix� i tot, hem sobrepassat l�espai que ten�em inicialment assignat. L�objectiu �s de proporcionar la terminologia principal de cada un dels subdominis esmentats, que pugui ajudar el lector no especialitzat en el coneixement i maneig d�aquest immens i ric vocabulari.
Essent part d�una obra destinada fonamentalment al p�blic de les Illes Balears, ens hem esfor�at a recollir acuradament els mots tradicionals d�aquestes illes, sense perdre de vista, a l�hora d�establir la necess�ria jerarquitzaci� de formes i variants, la visi� global de la llengua que ha de presidir l�activitat de tot ling�ista. Un dels criteris de selecci�, per�, ha estat de prescindir dels sin�nims o variants propis de zones geogr�fiques redu�des altres que les nostres illes.
Un altre dels criteris de selecci� ha consistit a ometre aquells mots que, tot i essent b�sics, no ofereixen dificultats de comprensi� a la majoria de lectors. Aix�, pel que fa a les parts del cos del cavall, no hem incorporat al vocabulari paraules com coll, anques o ventre, per� s�, evidentment, gropa, travador o sofraja. Ni hem introdu�t colors de pelatge com blanc o gris, per� s� roig, castany, alatz� o bai. I si per una banda hem prescindit de mots excessivament b�sics o coneguts, a fi d�estalviar espai, per l�altre extrem hem renunciat als termes excessivament especialitzats o allunyats del nostre centre d�inter�s, com termes relatius a parts del carro o de l�arada, els d�algunes activitats h�piques particulars o els de l��mbit veterinari.
Hem fet atenci� especial als castellanismes, marques de subordinaci� que embruten i embastardeixen la nostra llengua. Ja que es tracta de fer un repertori en positiu, de paraules correctes, no fem el m�nim esment a aquells hispanismes reconeguts de tothom, com rienda, espuela o estribos, que donam per suposat que el lector no cercar� aqu�. Per� sobretot mantenim una posici� cr�tica davant aquells hispanismes, tan reals com els anteriors, que el desconeixement o la deixadesa dels normativitzadors han deixat moure�s a l�ampla, com casc, tord, trot�, cabriol�, fusta o semental. Com a contrapartida, incloem sense retic�ncies algun mot excl�s sense justificaci� dels diccionaris normatius, com corbeta, gal�licisme que no ha de mer�ixer m�s rebuig que altres del mateix nivell, com gropada, elevada, cabriolet o carrussel, i que per a designar un moviment d�equitaci� superior sembla m�s adequat que el m�s indefinit encabritada.
Abreviatures
VOCABULARI
A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V X
abeurada f 1 Acci� d�abeurar. 2 Abeurador.
abeurador m Pica o recipient on el bestiar va a beure.
abeurar v tr Donar beure als animals.
aca f Vegeu haca.
acanea f Vegeu hacanea.
accions f pl Castellanisme inadmissible emprat en comptes de gambals.
aclucalls m pl Clucales.
acoblar v tr Aparellar.
adarga f Darga.
aire m Manera d�avan�ar el cavall. Els aires es diuen naturals si el cavall els realitza espont�niament (com el pas, el trot i el galop ordinari), i artificials si s�n fruit d�un ensinistrament (com el passatge, el trot de cursa, etc.).
ajuda f Ajut.
ajut m Senyal amb qu� el genet fa saber la seva voluntat al cavall. Els ajuts poden ser naturals (els que es fan amb mans, cames, cos i veu) i artificials (els que es fan amb esperons, fuet i martingala). Es parla d�ajut diagonal quan hi intervenen una m� i la cama oposada del genet i d�ajut lateral quan es fan servir una m� i la cama del mateix costat.
alatz� �na m i f Dit del cavall que t� el pelatge amb diverses tonalitats de roig amb la crina i la coa del mateix color o un color semblant, per� mai negres.
albarda f Guarniment de formes diverses que es col�loca sobre l�esquena dels �quids per a cavalcar o portar c�rregues. A Menorca �s un aparell en forma de cadira fet de fusta i tela que s�emprava per a cavalcar les dones de costat. A Mallorca i Eivissa el mot tradicional �s albard�.
albard� m Albarda. L�albard� mallorqu� �s una esp�cie de sella simple embotida de palla o llana i coberta de pell.
al�ada f Dist�ncia vertical entre el terra i la creu de l�animal. Es consideren haques o ponis els animals d�al�ada inferior a 1.48 cm; entre 1.48 cm i 1.60 cm es consideren cavalls de mida mitjana; entre vuit i nou pams s�n cavalls de mida gran; i per sobre de nou pams, cavalls fora de mida.
al��ria f Al�ada.
alforges f pl Conjunt de dos sacs formats per una sola pe�a de roba (cot�, c�nem, etc.) que es col�loca sobre l�esquena del bestiar de peu rod� per a portar objectes diversos.
alforrar v tr ant. Revestir els cavalls o els cavallers de peces de cuir per a la guerra.
alta escola f� Ensenyament de l�equitaci� en el grau m�s alt, dit tamb� equitaci� acad�mica, basat en� exercicis que exigeixen un gran entrenament i domini del cavall.
amazona f Dona que munta a cavall.
ambladura f Pas d�un animal que ambla.
amblar v intr Caminar un animal movent alhora les potes d�un mateix costat. Sin. anar a l�ambla.
anell m Tros de pelatge d�una extremitat de forma anul�lar i de color diferent del de l�extremitat.
anella portaestrep f Anella que uneix l�estrep i el gambal.
ans�. A Mallorca, ar��.
aploms m pl L�nies verticals imagin�ries que van de la part alta de les extremitats fins al terra i que indiquen la direcci� correcta d�aquestes.
aranell m Fossa nasal. Var. form. Oronell.
ar�� m Arc tradicionalment de fusta que hi ha davant i darrere de la sella i del bast que els serveix d��nima.
arec -ga adj Dit d�un animal de peu rod� ensinistrat i apte per al treball agr�cola.
aregar v tr Ensinistrar una b�stia equina� per a estirar carro, llaurar o altres feines pr�pies d�aquests animals.
arguenells m pl Conjunt de cistells tradicionalment d�espart units per unes anses del mateix material que es col�loquen damunt l�esquena dels equins i serveixen per a transportar c�rregues diverses.
�rguens o argues m pl Ormeig format per algunes barres llargues unides per barres travesseres que lligat al bast serveix per a transportar garbes, palla o coses semblants.
arlot m Trot dissociat.
armadura f Conjunt de peces de ferro adaptades al cos per a protegir el cavaller en el combat.
arn�s m 1 Conjunt de guarniments d�una b�stia de sella. 2 Conjunt d�armes d�un guerrer.
arreus m pl Guarniments del bestiar de sella o tir.
arri loc Veu emprada per a posar les b�sties equines en moviment. A Mallorca s�usa la variant erri.
arriar v tr Fer caminar les b�sties de tir o fer-los accelerar el pas, mitjan�ant la veu o amb cops.
arrier -a m i f Persona que tragina coses amb un animal equ�.
atzabeja adj Dit del color molt negre i brillant.
atzembla f ant. B�stia de c�rrega.
bacinet m Capell de ferro en un principi semiesf�ric i despr�s acabat en punta i complementat amb la bavera i altres peces defensives que portaven els cavallers en el combat.
bacineta f Bacinet.
bai -a adj Dit del pelatge del cavall de color ros amb la crina i la coa negres. �s un mot pres del castell� i usat tradicionalment amb la forma baio, que ja s�usava a l�Edat Mitjana. Vegeu tamb� alatz� i castany.
baig adj ant. De color roig clar.
ballotada f Salt del cavall consistent a aixecar les quatre extremitats i en la posici� m�s elevada fer com si volgu�s llan�ar una guitza.
barba f Part de la mand�bula dels equins situada davall el llavi inferior.
barbada f Cadeneta de ferro que passa per davall la barba del cavall i uneix els dos extrems superiors del fre. Falsa barbada: corretja que uneix les cames del fre amb la barbada que serveix per a subjectar el fre.
barriguera f Hispanisme per ventrera.
bast m Esp�cie d�albarda o sella, amb els ar�ons prominents, embotida de llana o borra per la part inferior, que serveix per a traginar c�rregues a l�esquena de l�animal.
baster -a m i f Qui fabrica o adoba basts, selles i altres guarniments per al bestiar equ�.
bastet m Bast molt petit, encoixinat a la part que toca l�esquena de l�animal, que serveix per a sostenir la sofra. Sin. sell�, sellet�.
bavera f Pe�a de ferro que s�unia a la part inferior de l�elm o el bacinet i servia per a defensar la boca, la barba i part de les galtes del cavaller combatent.
beaces f pl Conjunt de dues bosses o cistells unides per una corretja que es posa sobre l�esquena d�una b�stia per a transportar c�rregues.
b�stia f Animal en general i especialment els dedicats a les feines agr�coles. Vegeu tamb� b�stia.
bestiar m Conjunt indefinit d�animals quadr�pedes dom�stics destinats a la feina o el consum. No s�ha de confondre amb ramat, que �s un conjunt d�un nombre definit d�animals que es crien o viuen junts. Bestiar de cabestre:� bestiar format per equins. Bestiar de peu rod�: bestiar format per equins per oposici� a bestiar de peu forcat, format per bestiar bov�, ov� o cabrum. Bestiar gros: �bestiar format per equins o bovins. Bestiar grossam: variant deformada de bestiar rossam. Bestiar rossam: bestiar format per equins.
b�stia f Variant de b�stia, especialment en el sentit de b�stia destinada a feines agr�coles, usada a Mallorca i Menorca .
blanc m Agrupament de p�ls de color blanc que apareix a�lladament en algunes parts del cos dels equins.
boal f Vegeu boval.
bo� m Morral.
bocacer -a adj Dit de l�animal amb poca sensibilitat a la boca i que per aix� sent poc el fre i no l�obeeix.
bocat -da adj Dit de l�equ� que t� el morro de color diferent del de la resta del cap i el cos. Un cavall bocat de blanc.
boleiar v tr Fer caure un cavall, un genet tot fent-li fer un tomb enlaire.
bord -a m i f Mul o mula.
born m Lloc on antigament es feien les justes i els torneigs. El mot ha restat designant places o carrers amples d�algunes ciutats on en altre temps es feien festes cavalleresques.
borrena f Relleu de la sella que impedeix que el genet rellisqui endavant o endarrere.
bot m Salt (1). A les Balears les paraules bot i botar s�n m�s tradicionals i populars que els sin�nims salt i saltar. El bot en forma de corbeta �s un element caracter�stic de les festes amb cavalls de Menorca.
botar v 1 tr i intr Saltar. Cal remarcar que a les Balears, a difer�ncia del Principat, s�usa tamb� en sentit transitiu (botar un obstacle).
bot� m Testicle.
boval f Establa per a bous. A molts de llocs de Mallorca va agafar el sentit d�establa en general de dimensions grans i destinat a albergar qualsevol bestiar. Hi ha la variant boal.
box m Compartiment d�un estable on s�allotja un cavall.
bragada f Entrecuix de les b�sties equines.
bragat� -ada adj Dit de l�animal que t� la bragada de color diferent del cos. Un cavall bragat de blanc. Dit tamb� dels animals mulars que tenen el morro, la panxa i l�entrecuix blanc i la resta del cos negre o castany.
braguer m Conjunt de les mamelles dels quadr�pedes.
bram m Crit propi de l�ase. Els cavalls produeixen brams ocasionalment i excepcionalment, per exemple quan es barallen.
brida f Conjunt del fre, les corretges que el subjecten al cap i les regnes. Var. form. brilla. Brida doble: la que du mos i filet. Anar a brida abatuda: anar a tot galop sense retenir gens el cavall amb la brida.
brilla Vegeu brida.
brocar v 1 tr Ant. Esperonar (el cavall). 2 intr Ant. Llan�ar el cavall contra l�enemic o vers un indret.
buldrafa f Vegeu gualdrapa.
burell -a adj Gris.
burra Hispanisme inadmissible per somera.
burro Hispanisme inadmissible per ase.
C
cabe�ada f Conjunt de corretges que s�ajusten al cap dels animals de tir, prove�t si escau de tapalls per als ulls, al qual se subjecta el fre amb les regnes. S�usa sovint en plural.
cabe�� m 1. Cabe�ada 2. Pe�a de ferro amb forma de mitja lluna que es posa damunt el nas dels animals de tir, que permet de controlar-los tot fent pressi� amb les regnes.
cabestre m Cordes o corretges en forma de brida que es posa al cap dels animals equins per a conduir-los a peu o tenir-los fermats.
cabestrell m Cabestre.
cabriol m Vehicle molt lleuger derivat dels cabriolets anglesos i francesos. T� una caixa met�l�lica o de fusta de formes arrodonides i dues rodes actualment prove�des de pneum�tics i protegides per parafangs. Tirat per un cavall petit s�utilitza per a passejar. El cabriol de curses �s un vehicle extraordin�riament lleuger amb un sol seient per al conductor, que s�utilitza a les curses de trot.
cabriola f 1 Salt enlaire. 2 Salt d�alta escola consistent a aixecar les potes de davant en forma de corbeta i despr�s fer una en�rgica gropada o moviment de les potes posteriors cap enrere.
cabriolet m Carruatge molt lleuger de dues rodes, obert per davant i prove�t d�una capota plegable. No �s recomanable la variant acastellanada cabriol�.
cad�ncia f Successi� de moviments eq�estres ben marcats, r�tmics i harmoniosos.
caixer -a m i f A les festes amb cavalls de Menorca cavaller que t� un c�rrec a la Junta de Caixers.
caixer -a fadr� -na m i f Caixer representant dels fadrins a les festes de Sant Joan de Ciutadella. �s el que porta la bandera.
caixer -a sobreposat -da m i f Caixer fadr� fora de Ciutadella.
caixer -a pag�s -a Caixer representant dels pagesos. A la cavalcada de Sant Joan de Ciutadella n�hi ha dos.
caixer -a casat -da m i f Caixer representant de la menestralia.
caixer senyor m A Ciutadella el caixer principal, representant de la noblesa, que presideix la festa.
caixer -a batle -essa m i f Equivalent del caixer senyor fora de Ciutadella.
cal�at m Marca de color blanc que tenen alguns equins a les extremitats, que va de l�ungla fins al genoll o el garr�.
cal�at -da adj Dit de l�equ� que t� una marca blanca a la part baixa d�alguna extremitat.
calessa f Carruatge de dues rodes per a dues persones, obert per davant i amb una capota plegable.
call m Formaci� c�rnia que hi ha a les extremitats dels equins situada a la part interior de l�avantbra� i en el cas dels cavalls tamb� a la part interior de la canya. Sin. corn.
canya f Part de les extremitats que va del genoll a la garreta en les extremitats anteriors, i del garr� al garret en les posteriors.
canyella f Canya.
capa Hispanisme inadmissible. Vegeu pelatge.
cap�ana f 1 Cabe�ades. 2 Cap�ana de la cadena: corretja que puja de la cadena fins darrere les orelles de l�animal.
capcincgle m Anella o passador de l�extrem de la cingla.
capellana f Capell� que participa a les cavalcades de les festes de Menorca com a representant del bra� eclesi�stic.
capit� de casta m En el segle XVIII personatge encarregat de dirigir la cria cavallar.
carreter -a m i f 1.Persona que t� per ofici menar un carro. 2. Persona que t� per ofici fer carros.
carrera f Castellanisme gens recomanable. Vegeu cursa i correguda.
carret� m Vehicle emprat per a despla�ar-se o viatjar, de la forma d�un carro per� m�s elegant, normalment amb ballestes de ferro entre el fusell i la caixa, seients per a dues o quatre persones i un envelat per a protegir-se del sol i la pluja.
carril m Nom que rebien popularment a Palma les galeretes de lloguer.
carro m Vehicle per a transportar c�rrega consistent en una postissada, amb baranes o sense, muntada damunt un fusell o eix de ferro amb dues rodes, i prove�da de dos bra�os entre els quals va l�animal que l�estira. Carro de parell: carro gros i refor�at tirat per dos animals. Carro de trabuc: carro amb la caixa que es pot trabucar per descarregar la mercaderia sense haver de desenganxar l�animal.
carruatge m Qualsevol vehicle de tracci� animal. En alguns indrets carret�.
carrussel m Desfilada i conjunt de moviments d�un grup de genets i cavalls que constitueixen un espectacle de doma de gran bellesa.
casc m Hispanisme lamentable per a designar les ungles dels �quids.
castany adj Dit del cavall que t� el pelatge de color roig fosc, semblant al color de la castanya, amb les extremitats, la coa i la crina negres.
cavalcada f Correguda o desfilada de gent a cavall.
cavalcadura f Animal de sella.
cavalcar v tr o intr Anar damunt l�esquena d�un animal i menar-lo. Cavalcar a p�l o a l�emp�l: sense sella ni estreps; cavalcar d�amazona: amb les dues cames a un costat. Vegeu tamb� qualcar.
cavall pare m Cavall reproductor, estal�.
cavaller m 1 Home que va a cavall. 2 Qui ha rebut l�orde de cavalleria.
cavalleria f 1 Instituci� medieval pr�pia de la noblesa els membres de la qual (cavallers) es comprometien a lluitar per la just�cia i a defensar els febles. 2 Conjunt de cavallers o conjunt de combatents a cavall, especialment el cos de l�ex�rcit que fins a la Segona Guerra Mundial servia a cavall. 3 Extensi� de terra donada en feu a un cavaller.
cavall� -na adj De la natura del cavall. Bestiar cavall�, b�stia cavallina.
celada f Pe�a de l�armadura que cobria el cap i la cara, normalment amb una visera articulada.
cerra f P�l gruixat i aspre, especialment els de la coa.
certificat d�or�gens m Certificaci� de proced�ncia i d�inscripci� en el llibre geneal�gic d�una ra�a. Sin. pedrigr�.
cingla f Corretja de cuir, lona o un altre material resistent que es col�loca per davall el ventre dels animals de sella i que serveix per a subjectar aquesta.
cinglada f Cop pegat amb una cingla.
cinglador f Corretja petita que serveix per a subjectar la cingla.
clatell m Part m�s alta del coll, en la seva articulaci� amb l�occipital. Sin. nuca.
clin m Crin.
clina f Crina.
clos �a adj Dit de l�animal equ� arribat a l�edat adulta.
clucales f pl Rotllanes d�espart o de palma, unides per un cord� del mateix material amb qu� es tapen els ulls d�un animal que roda a una s�nia, a un mol� o a una era perqu� no es maregi. Vulgarment es diuen cucales.
coa o cua f Part final dels equins en forma d�ap�ndix. Les parts de la coa s�n el naixement o rabada, el mascle o tronc i el plomall.
coble m Corretja o corda que uneix dues b�sties perqu� vagin iguals.
cobrir v tr Posar-se el mascle damunt la femella per fecundar-la. Sin. acoblar-se, muntar.
coera f Corretja que subjecta la sella passant per davall la coa de l�animal. Var. form. cuera, sin. gropera.
colcar v intr Vegeu qualcar.
colcada f Vegeu qualcada.
collar m Collera.
collera f Guarniment dels animals de tir en forma de collar, fet de cuir i farcit de palla o de crin, al qual se subjecten els tirants, i que serveix tot plegat per a estirar un carruatge, arada o altra m�quina de feina.
coller� m Collera lleugera que s�empra per als carretons i carruatges lleugers.
concurs m Conjunt de proves per a avaluar les qualitats o aptituds dels cavalls participants. Hi ha el concurs morfol�gic (en qu� s�avalua la bellesa de l�animal i l�adequaci� als par�metres de la ra�a), el de doma cl�ssica, el de salt (proves de salt d�al�ada), el de salt d�obstacles, el concurs complet d�equitaci� (en qu� es combina la doma cl�ssica, la prova de fons i el salt d�obstacles), etc.
contragalop m Aire artificial en qu� el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a m� esquerra i sobre el peu dret quan gira a m� dreta.
corbells m pl Aparell consistent en dues peces fetes amb barres corbades unides per travessers, que unides amb cordes es col�loquen damunt el bast, penjant una pe�a a cada costat, i que serveixen per a traginar feixos de llenya o garbes. A Mallorca es diuen escorbells (pronunciat escorbeis) i a Menorca, escorballs.
corbeta f Salt en qu� el cavall aixeca al m�xim les potes de davant, flexionades i juntes, mentre es recolza fortament en les de darrere.
corona f Part de l�extremitat situada entre el travador i l�ungla.
correguda f Espectacle consistent en una competici� de velocitat per a disputar-se un premi (usat normalment en plural). Sin. cursa.
corretjades f pl Instrument fet d�un garrot que a un extrem du fixada una llendera o una tira de cuir i serveix per a pegar a les b�sties o estimular-les fent petar la corda o corretja. Sin. xurriaques, tralla.
corser m ant. Cavall �gil i bell que s�emprava en els torneigs i en les batalles.
c�s m 1. Lloc on es fan les corregudes 2. Correguda.
cotxe m Vehicle relativament gran i lux�s, de quatre rodes, destinat al transport de persones. Segons l�arxiduc Llu�s Salvador, el segle passat a Mallorca hom deia cotxes a uns vehicles de tipus calessa que eren posse�ts per persones opulentes.
cotxer -a m i f Qui condueix un cotxe.
creu f� Part de l�esquena dels �quids en qu� els ossos de les extremitats anteriors s�encreuen amb l�espinada. Sin. gol�s.
crin m Cada un dels p�ls aspres i forts del coll i la coa de les b�sties equines. Tamb� s�usa com a nom de mat�ria (una collera farcida de crin). Var. form. clin.
crina f Conjunt de crins del bescoll dels �quids. Sin. crinera, cabellera, renclins.
crinera f Crina, cabellera, renclins.
cros m Competici� h�pica en qu� cada participant ha de superar un conjunt d�obstacles naturals en camp obert.
cua f Coa
cucales f pl Vegeu clucales.
cuera f. Coera.
cursa f Competici� h�pica que pot ser simplement de velocitat (curses al trot i al galop), d�obstacles o combinant velocitat i diferents proves (cursa h�pica). Sin. correguda. Conv� evitar el castellanisme carrera.darga f Escut, ovalat o en forma de cor, que s�usava a l�edat mitjana per a parar cops i protegir el cos dels guerrers.
demble m Pas lleuger d�una b�stia, a manera de trot curt.
derbi m Cursa entre cavalls de pura sang de tres anys.
desbocar-se v intr Arrancar a c�rrer un animal de sella o tir sense que el genet o el conductor puguin controlar-lo.
descavalcar v intr Baixar del cavall.
desenganxar v tr Fer que un animal de tir cessi d�estar enganxat a un carruatge.
desensellar v tr Llevar la sella a un animal.
desmuntar v 1 intr Descavalcar. 2 tr Una cavalcadura, fer sortir de la sella i treure�s de damunt el genet.
dessuador m Pe�a de roba que es posa davall la sella per� protegir l�esquena de l�animal i absorbir-ne la suor.
desunit adj Dit del cavall que t� un aire irregular i sense cad�ncia.
dilig�ncia f Carruatge gran de quatre rodes, tirat per uns quants cavalls, dividit en dos o tres departaments, que antigament es destinava al transport peri�dic de passatgers.
doma f Acci� i efecte de domar. Segons l�objecte de la doma en distingim les seg�ents: doma cl�ssica, la que persegueix un desenvolupament harmoni�s del cavall en uns moviments altament elegants i una entesa perfecta amb el cavaller; doma menorquina, la que t� per objecte desenvolupar els moviments propis de les festes menorquines; doma vaquera, la que es basa en les activitats de conducci� i maneig de bestiar bov�, etc.
domar v tr Amansir un cavall o un altre animal equ�, subjectar-lo a la voluntat del domador i ensinistrar-lo en determinats exercicis o activitats.
domdar v tr Forma genu�na catalana usada antigament amb el significat de domar.
E
eguada f Guarda d�eg�es.
eguassada f Eguada. �s recomanable d�evitar el dialectalisme eugassada.
eguasser -a m i f Eg�er -a.
eg�er -ra m i f Persona que guarda l�eguada. A les Illes Balears es� pronuncia sovint vulgarment oguer.
egu� -na adj Mul fill d�egua i ase. Vegeu tamb� somer�.
eguinar v intr Llan�ar el seu crit natural el cavall o l�egua. Sin. renillar, guiscar.
elevada f Salt semblant a la corbeta, per� amb les potes de darrere flexionades i recollides davall la massa corporal.
elm m Pe�a de l�armadura que cobria el cap.
elmet m Elm de poc gruix que nom�s cobria el crani, sense gola ni visera.
embocadura f Part del fre que entra dins la boca de l�animal.
encabritada f 1 Acci� d�encabritar-se. 2 Corbeta.
encabritar-se v pron Posar-se dret un cavall aixecant les potes de davant a l�al�ada del cap.
engallador m Corretja que va de la brida a la collera que obliga l�animal a mantenir el cap alt.
enganxar v tr Unir mitjan�ant els guarniments adequats un animal de tir, o m�s d�un, a un carruatge o aparell de feina perqu� l�estiri o arrossegui.
enselladura f Part de l�esquena d�un equ� damunt la qual es posa la sella.
ensellament m 1 Acci� i efecte d�ensellar. 2 Conjunt de la sella o albarda i les corretges i altres guarniments que es posen a una b�stia per� cavalcar-la o carregar-la.
ensellar v tr Posar la sella a un animal equ�.
ensinistrar v tr Comunicar habilitat a un genet en l�art de l�equitaci� i domini del cavall. Ensenyar un equ� a ser muntat per un genet, estirar un carruatge o realitzar qualsevol activitat pr�pia d�aquests animals.
ensortilla f Anella penjada a una corda que els cavallers de les festes eq�estres de Menorca han d�enfilar amb una asta cavalcant a galop.
eq�estre adj Relatiu o pertanyent al cavall.
equ� 1 m Individu de la subfam�lia dels equins, que compr�n el cavall, l�ase i el mul. 2� adj Relatiu o pertanyent als equins.
�quid m Individu de la fam�lia dels �quids, que compr�n el cavall, l�ase i la zebra.
equitaci� f Art de muntar a cavall.
erri loc Variant de arri.
esbufec m So em�s pels cavalls, produ�t per una en�rgica exhalaci� d�aire pel nas amb la vibraci� corresponent, davant un perill o quelcom que desperta recel o per desafiar un altre cavall. Un esbufec sense vibraci� sol ser una manifestaci� de satisfacci� o benestar.
escaler -a m i f En un tir de diversos animals el darrer de la fila, que va a l�escala, �s a dir entre els bra�os del carruatge.
escorballs m pl Corbells.
escorbells m pl Corbells.
escuder m A l�Edat Mitjana jove noble que es preparava per a ser armat cavaller.
esmalucar v tr Fer mal o pegar un cop als malucs. A Mallorca vulgarment es diu esmolucar.
esper� m Instrument de metall compost d�una punxa o una rodeta amb punxes que es porta a la part posterior de la bota i serveix per a punyir el cavall i estimular-lo a augmentar la velocitat o executar un moviment o una acci� determinada. Anar a esperons batuts: anar a tot galop esperonant l�animal.
esperonar v tr Picar el cavall amb els esperons.
espiga f Conflu�ncia de p�ls amb plans de diferent direcci� i formes variades, m�s grossa que el remol�.
espig� m Barra llarga que forma la part anterior d�una arada o d�un carro tirats per un parell d�animals.
espollar v int Avortar una egua o somera.
esquella f Campana petita que porten penjada pel coll els caps de bestiar que guien un ramat.
esquilar v tr Tallar arran el p�l d�un animal, de vegades deixant-ne part amb alguna forma geom�trica. Sin. tondre.
establa f (o estable m) Local amb totes les instal�lacions necess�ries per a allotjar les b�sties equines. Sin. quadra.
estaferm m Ninot de fusta giratori que els cavallers han de ferir amb una llan�a procurant de no rebre el cop que pot produir el ninot en girar.
estal� m Animal destinat a la reproducci�.. Estal� �s paraula catalana, lamentablement oblidada de la lexicografia catalana, que no apareix ni a l�Alcover-Moll ni en el Coromines, i que caldria rehabilitar per a substituir el castellanisme semental. Vegeu semental.
estel m 1 Marca blanca que presenten alguns cavalls en el front. La distinci� entre estel (marca en general) i estrella (marca inferior als 3 cm), que es proposa sovint, ens sembla un calc de la distinci� que fa l�espanyol entre lucero i estrella respectivament. 2 Mirallet ornamental que es col�loca al frontal de la brida per a les festes eq�estres de Menorca
estelat -da adj Dit de l�animal equ� que t� un estel.
estrep m Pe�a de metall que va penjada de cada un dels gambals i que serveix per a sostenir el peu del genet.
estr�jol m Raspall de pues o serretes de ferro o altre material dur que serveix per a netejar el p�l de les b�sties equines.
estrijolar v tr Netejar amb l�estr�jol.
euga f Forma dialectal de egua.
eugassada f Forma dialectal de eguassada.
faixa f Porci� de pelatge de color diferent del del cos que envolta totalment o parcialment el tronc.
falb -a adj Dit del cavall de color lleonat segons unes fonts i gris fosc segons unes altres.
ferrador -a m i f Persona que ferra les b�sties.
ferrar v tr Clavar la ferradura a l�ungla dels cavalls, despr�s d�ajustar ambdues.
figura f Cada un dels moviments que executa un cavall en una exhibici� de doma.
filet m Fre suau, amb embocadura molt sovint articulada, als extrems de la qual hi ha les dues anelles on s�enganxen les regnes.
floc m Cada un dels adorns en forma de lla� que es col�loca a la cabe�ada o a la coa dels cavalls per a la cavalcada de les festes de Menorca.
forro -a adj Est�ril, eixorc. S�aplica principalment a les ovelles i cabres, per� tamb� a altres animals femella, com les eg�es o les someres.
fossat m Obstacle natural o artificial format per un clot excavat a terra.
fre m Pe�a de ferro a la qual se subjecten les regnes i que posada a la boca del cavall serveix per a menar-lo. Hi ha dos tipus b�sics de fre, el filet i el mos.
frontal m Frontalera.
frontalera f Corretja de la brida que passa per damunt el front de l�animal i enlla�a pels dos extrems amb la testera.
fuet m Instrument per a estimular o castigar les b�sties equines. El fuet que s�usa normalment per a muntar consisteix en una vara prima i flexible feta de diversos materials; tamb� s�utilitzen per a aquest efecte les vergues de bou. El fuet dels carruatges, en canvi, est� format per un m�nec a l�extrem del qual hi ha una corda o corretja. Vegeu tamb� corretjades. Cal evitar el barbarisme fusta.
fumat -da adj Dit de l�equ� amb el pelatge gris ennegrit. Es diu de l�ase o somera el pelatge dels quals no presenta les degradacions blanc grisoses habituals al voltant del nas, al pit, ventre, bragada i aixelles. Es diu tamb� del mul que t� els morros negres.
fusta Hispanisme inadmissible. Vegeu fuet.
galera f Carruatge de quatre rodes, gran i pesant, tirat per dos, quatre o m�s cavalls o muls, generalment cobert amb una vela sostinguda per arcs de fusta, que usaven els propietaris de terres� per a transportar productes o traslladar persones o per a viatjar ells mateixos.
galereta f Carruatge de quatre rodes, tirat normalment per un, dos o m�s cavalls o muls, de forma semblant a la galera per� m�s petit i lleuger, i tamb� m�s elegant (disposava de molles i barrerons tornejats a les bandes), destinat antigament als despla�aments de la gent rica i en alguns casos al servei de lloguer.
galop m Aire de tres temps en qu� l�animal posa a terra un peu, despr�s el parell diagonal oposat i finalment la m� restant, deixant un temps de suspensi� abans de la gambada seg�ent. Segons la llarg�ria de la gambada tenim el galop recollit (curt i elevat), de treball (una mica m�s llarg), mitj� i llarg. D�altra banda, es diferencia el galop a la dreta (o galop sobre el peu esquerre) i el galop a l�esquerra (o galop sobre el peu dret) segons que el tercer temps consisteixi a posar a terra la m� dreta o l�esquerra respectivament. Quan es galopa� en cercle es fa normalment avan�ant la m� que queda a l�interior del cercle, �s a dir s�ha de galopar a la dreta si es gira a m� dreta i a l�esquerra si es gira a m� esquerra (galop just). Fer-ho altrament es diu galop fals o contragalop. El galop desunit �s un galop defectu�s en qu� es dissocien les batudes de les extremitats del parell diagonal, amb la qual cosa esdev� un galop de quatre temps. A galop tirat: galopant a la m�xima velocitat.
galtera f Part de la brida que consisteix en la corretja que uneix el fre i la testera tot passant per damunt la galta.
gamarra f Corretja que va de la clau de la collera a la ventrera, passat entre les potes davanteres de l�animal.
gambada f Conjunt dels moviments de les extremitats d�un animal que constitueixen el moviment complet d�un aire.
gambal m Corretja que penja de la sella i que sost� l�estrep. Cal evitar el barbarisme acci�.
garra f Cama.
garreta f Part de les extremitats dels equins que �s l�articulaci� de la canya i el travador.
garr� m Articulaci� de les extremitats posteriors dels equins situada entre la cama i la canya.
garseta f Crinera. Fer la garseta a una b�stia: tallar-li la crinera a fi de deixar-la arreglada. Fer la garseta a alg�: en sentit figurat, adular-lo.
gelat -da adj Dit de l�ase o mul de color blanquin�s.
genet m Persona que va muntada a cavall, cavaller. Si �s una dona es diu amazona.
gol�s m Punt on s�ajunten les dues espatlles d�una animal equ�. El mot ha donat lloc a l�expressi� punyir el gol�s a l�ase, que significa excitar alg� retraient-li coses que el molesten molt.
gorja f Gargamella, gola.
greixet m Zona de les extremitats posteriors dels equins situada entre la cuixa i la cama.
gr�pia f Menjadora per al bestiar. M�s concretament, cavitat o compartiment de la menjadora on es posa el gra, llegum o garroves per al bestiar.
gropa f Part posterior de l�esquena d�un �quid, entre les anques i la coa.
gropada f Salt del cavall consistent a aixecar i estendre en�rgicament les potes de darrere mentre es recolza sobre les de davant.
gropera f Coera.
gualdrapa f Pe�a de tela que adorna i protegeix la gropa i les anques del cavall. A Menorca es pronuncia vulgarment buldrafa.
guar� m Ase de llavor, �o �s destinat a cobrir someres o eg�es.
guarda f Grup d�animals dom�stics de la mateixa esp�cie que es crien i pasturen junts. Sin. ramat.
guarnicions f pl Guarniments.
guarniments m pl Conjunt dels arreus i totes les peces, normalment de cuir, que es junyeixen a una b�stia equina per a muntar-la o enganxar-la a un carruatge.
guindola f Capell de dos becs que duen els caixers i la capellana� (i en alguns pobles tots els cavallers) a la cavalcada de les festes de Menorca.
guiscar v intr eguinar, renillar.
guit -a adj Dit de l�animal que acostuma a tirar guitzes.
guitar v intr Tirar guitzes.
guitza f Cop pegat tirant endarrere una o les dues potes.
haca f Cavall petit i vigor�s. En algunes contrades, mula.
hacanea f Haca gran, encara que no tant com el cavall ordinari.
h�pic -a adj Relatiu o pertanyent al cavall o a l�h�pica.
h�pica f 1 Conjunt de coneixements relatius a la cria i ensinistrament dels cavalls. 2 Conjunt de disciplines eq�estres en qu� interv� el cavall com a protagonista principal.
hipisme m H�pica.
hip�drom m Recinte on es desenvolupen curses de cavalls o espectacles eq�estres.
hipologia f Estudi o tractat dels cavalls.
I
illada f Part del cavall situada a cada costat del cos, entre les anques i les costelles, que t� com a base la cavitat abdominal. Sin. buit.
isabela adj Dit del cavall que t� el pelatge de color crem, amb les cames i la crina de color negre.
joquei m Genet especialista en curses de cavall al galop.
jou m Aparell de fusta o de ferro de forma corbada que serveix per a junyir dues b�sties de tir al carro o l�arada. Els jous tenen dos parells de forats per on passen les camelles, o vares que s�ajusten al coll dels animals.
jument m ant. B�stia de c�rrega.
junyir v tr 1 Posar el jou a un animal o parell d�animals. 2 Junyir les orelles: ajuntar-les una b�stia equina posant-les verticals en senyal d�alarma.
justa f Combat entre dos homes muntats a cavall i amb llan�a, per a diversi� i entreteniment en els torneigs.
L
llambroix m Instrument de ferro amb forma de pala amb qu� els ferradors rebaixen i aplanen les ungles dels animals equins.
llambroixar v tr Rebaixar, aplanar i igualar l�ungla dels equins abans de ferrar-los perqu� la ferradura hi quedi ben assentada.
llan�a f Barra llarga unida per un extrem al joc d�un carruatge, a cada un dels costats de la qual van els animals que l�estiren.
llavorer -a adj Dit de l�animal destinat a la reproducci�.
llibre d�explotaci� m Llibre de registre sanitari dels ramaders i dels establiments d�equitaci� on s�anoten totes les incid�ncies.
llibre de registre geneal�gic m Llibre on estan registrats els individus d�una ra�a equina amb totes les seves dades.
llimonera f 1 Guarniment per a enganxar a vares un cavall tot sol 2 pl Conjunt dels bra�os o vares del cotxe.
llista f Marca blanca, estreta i llarga, del cap dels equins que s�est�n del front o nas cap al morro.
llonga f (usat generalment en plural) Cada una de les cordes a manera de regnes llargues amb qu� es guia una b�stia que llaura o bat.
M
m� f Cada una de les extremitats anteriors d�un animal equ�.
maluc f Os prominent de les anques. A Mallorca es diu vulgarment moluc.
manescal -a m i f Professional que t� per ocupaci� curar de les malalties dels animals. Sin. veterinari.
manescalia f Art de curar de les malalties dels animals.
marca f 1 Al�ada m�nima que ha de tenir un cavall, que �s 1.48 cm. 2 Senyal que es fa a un animal que serveix per a diferenciar-lo dels altres, com el tall a les orelles, les marques amb ferro i foc o els tatuatges.
martingala f Corretja que va del pitral o la cingla fins a la brida, que impedeix que un animal ensellat aixequi massa el cap.
m�scara f Marca blanca al cap del cavall que forma una franja d�un ull a l�altre.
mascle de la coa m Part superior de la coa de forma c�nica on s�insereixen els crins.
matxo m Castellanisme per a designar el mul. En alguns llocs el mot s�aplica nom�s als muls somerins.
melat -da adj Dit de l�animal que t� el pelatge color de mel.
mercader -a m i f Qui tracta o fa comer� amb qualsevol producte, per� especialment qui compra o ven bestiar.
mitja sang m f o adj Animal equ� fill d�un sol progenitor de ra�a pura o de dos progenitors de races diferents.
mo� -na adj Dit del pelatge dels equins de color negre o castany que no t� cap p�l blanc en tot el cos. �s un probable castellanisme.
moluc Vegeu maluc.
morral m 1 Aparell fet de corretges, corda o filferro que es posa a la boca de les b�sties perqu� no mosseguin o no mengin. Sin. bo�, morri�. 2 Morri� (1).
morralla f (usat normalment en plural) Cabestrell.
morrera f Musserola.
morri� m 1 Sarr� que es penja al morro de les b�sties equines i on aquestes poden menjar gra mentre caminen o estan aturades. Sin. morral. 2 Morral (1).
mos m Fre que t� una acci� m�s en�rgica que el filet, format per una embocadura recta o amb pont i dues cames amb acci� de palanca, amb anelles als extrems per a enganxar les regnes.
mostra f Parada, reuni� o desfilada de cavallers en qu� exhibien els seus cavalls a fi de ser recomptats o examinats. Passar mostra: passar en revista.
mul -a m i f H�brid de cavall i somera (mul somer�) o d�ase i egua (mul egu�).
mulam m Conjunt de muls.
munta f Acci� de muntar, especialment cobrir el cavall l�egua.
muntar v intr i tr 1 intr Pujar a un cavall. 2 intr o tr Cavalcar, anar a cavall. 3 tr Cobrir el mascle la femella.
munteria f Cacera a cavall amb la participaci� d�una canilla.
muntura f 1 Animal de sella. 2 Sella.
musell m Morro.
muserola f Corretja de la brida que passa per damunt el nas.
N
nad�s m Fill d�una egua o d�una somera acabat de n�ixer.
natgera f Reculant.
natja f Anca.
negre -a adj �s el color dels cavalls mallorquins i menorquins. Els dos tons principals s�n el negre brut i el negre m�ra.obstacle m Accident natural o artificial situat en un curs d�una prova de salt d�obstacles que ha de ser superat pels concursants.
ofegador m Sotagola.
oguer Vegeu eg�er.
�mnibus m Carruatge p�blic destinat antigament al transport d�un nombre gran de passatgers. A Mallorca es donava el nom d��mnibus a uns vehicles d��s particular, de m�s categoria que les galeretes, amb receptacle tancat per dalt (sostre pla) i dotats de pescant independent. N�hi havia de petits, per a quatre passatgers, i de grossos, per a vuit passatgers, i eren tirats per dos o quatre cavalls o muls. Eren usats pels senyors de possessions per a anar a aquestes i per a moure�s dins la ciutat.
oronell m Aranell.
ou loc Veu emprada per a aturar un animal equ�.
palafr� m Ant. cavall noble de sella, per� no de guerra, emprat pels pr�nceps, els senyors i les dames per a passejar o viatjar. 2 Cavall en qu� cavalcava el criat quan acompanyava el seu senyor.
palafrener m 1 Criat que acompanyava el seu senyor menant-li el cavall pel fre. 2 Mosso d�estable que tenia cura dels cavalls de sella.
palomino -a adj Mot modern d�origen castell� que s�usa per a designar un cavall de color crem amb les extremitats i la crina de color blanc.
pard -a adj Castellanisme emprat per a designar el color de pelatge rogenc o roig fosc.
parell m 1 Conjunt de dos animals que estiren junts un carro o una arada. 2 Conjunt de dues extremitats d�un animal equ�. Parell lateral: les dues extremitats d�un mateix costat. Parell diagonal: conjunt format per l�anterior dreta i la posterior esquerra o l�anterior esquerra i la posterior dreta.
pareller m El qui llaura amb un parell. Pareller major: el qui mena el parell principal i dirigeix els altres parellers.
pas m Aire natural, marxat i de quatre temps, en qu� es posen les extremitats a terra una despr�s de l�altra. Si les extremitats posteriors es posen per davant les petjades que deixen les anteriors, el pas es diu llarg; si es posen nom�s lleugerament per davant, el pas es diu mitj�; i si es posen damunt o darrere aquelles petjades, el pas es diu recollit. Pas de costat: despla�ament lateral del cavall en qu� aquest avan�a lleugerament encorbat anant les potes de davant i les de darrera per dues pistes diferents.
passatge m Trot en el qual cada parell diagonal s�eleva i reposa alternativament amb un ritme molt regular i un temps de suspensi�.
pedigr� m 1 Certificat d�or�gens. 2 Genealogia d�un animal de ra�a.
pelatge m Conjunt de la pell i el p�l amb la pigmentaci� i els colors corresponents.
pessebre m Menjadora dels animals de peu rod�.
pe�lla f Formaci� c�rnia que protegeix el dit o dits dels animals de peu rod� o forcat. Sin.� ungla, unglot, pe�ngla, pot�. Rebutjam el castellanisme casc.
piaf m Trot en el qual cada parell diagonal s�eleva i reposa alternativament amb un ritme regular i un temps de suspensi� prolongat, per� sense avan�ar el cavall.
piafar v intr Executar el moviment de piaf.
picador m Castellanisme emprat per a designar un recinte on es domen i ensinistren els cavalls.
pinta f Taca o clapa petita i allargada d�un color diferent del b�sic d�un animal.
pirueta f Figura que consisteix a executar un cercle amb el cavall, amb el radi de la llargada d�aquest, tot fent girar les potes de davant al voltant de les de darrere (pirueta directa) o les de darrere al voltant de les de davant (pirueta inversa). Si en lloc d�un cercle es fa un semicercle, la figura es diu mitja pirueta.
pista� f Recinte cobert o a l�aire lliure d�unes dimensions establertes i amb una base d�arena on es realitzen diferents activitats eq�estres. La pista de doma �s un rectangle de 60 per 20 m. Tamb� hi ha les pistes de galop, de salts, d�entrenament, d�escalfament, etc.
pitral m Corretja en forma de Y que es fixa d�una banda als dos costats de la sella i de l�altra a la cingla i que serveix per a evitar que la sella vagi cap enrere. Tamb� pot ser una corretja simple que passant per davant el pit de l�animal va agafada a la sella.
plomall m Part terminal de la coa format pel conjunt de crins. Sin. ram�s.
poll� -na m i f Animal equ� jove, del naixement fins que �s desmamat.
poltre -a m i f Cavall o egua jove, d�un a dos anys.
poni m Cavall d�al�ada inferior a 1.48 m.
pota f Cada una de les extremitats del bestiar gros (equins i bovins).
pot� m Pe�lla. Rebutjam el castellanisme casc.
potollar v intr Moure un equ� les potes de davant amb nerviositat per� sense avan�ar.
potranca f Variant m�s aviat col�loquial de poltra.
producte m Resultat de la reproducci� dels equins.
puput m Serrell.
pura sang m Animal equ� fill de dos progenitors inscrits en el llibre de registre d�una ra�a amb ascend�ncia coneguda. Si nom�s un dels dos progenitors �s de pura ra�a o si els dos s�n de races diferents, el producte es diu mitja sang.
Q
quadra f Establa.
quadrar v 1 tr Fer posar un cavall quiet amb les quatre potes formant un quadrat al s�l. 2 pron Posar-se un cavall en aquesta posici�.
quadriga f 1 Carro tirat per quatre cavalls, especialment els que empraven els romans per a les curses. 2 Tir de quatre cavalls.
qualcar v intr Variant formal de cavalcar, pr�pia de les Balears, que en el parlar popular ha est�s el significat a altres maneres de despla�ar-se: qualcar en carro, en moto, en cotxe, etc. En el parlar menys acurat es pronuncia colcar.
qualcada f 1. Cavalcada 2. Conjunt de corregudes, desfilades i moviments que fan els cavallers a les festes amb cavalls de Menorca 3. Desfilada que es feia el 31 de desembre de cada any a la ciutat de Palma per commemorar l�entrada de Jaume I a la ciutat.
quarter m Cadascuna de les quatre parts en qu� es pot dividir un animal equ� pels seus eixos de simetria longitudinal i transversal.
R
rabada f Naixement de la coa. Vegeu coa.
rabasta f Tafarra.
ramal m Corda que es ferma al cap o al coll de les b�sties equines per a menar-les caminant. Sin. ronsal.
ram�s m Plomall de la coa.
ramat m Guarda, grup de caps de bestiar que es crien o pasturen junts. No s�ha de confondre amb bestiar.
ranilla f Castellanisme usat per a designar una part de l�ungla dels equins consistent en una formaci� c�rnia tova i el�stica de forma triangular situada a la part posterior de la planta.
rastell m Bastiment fet amb una tira de barres paral�leles col�locades perpendicularment damunt dues barres llargueres que es posa a la paret damunt la menjadora i serveix perqu� el bestiar mengi herba o palla sense escampar-la.
rastellera f Rastell.
r�cua f Grup de b�sties de c�rrega lligades una darrere l�altra per a traginar.
r�cula f R�cua.
recolliment m Acci� i efecte de recollir el cavall.
recollir el cavall m Fer que l�animal replegui les potes de darrere davall la massa del cos a fi de millorar la regularitat i l�equilibri.
reculant f Cadascuna de les corretges que van de la retranca als bra�os del carruatge, que serveixen perqu� l�animal pugui emp�nyer el vehicle cap enrere o frenar-lo a les baixades. Sin. natgera.
reculera f (usat normalment en plural) Reculant, a Mallorca.
regna f� Cadascuna de les dues corretges de la brida amb qu� es governen els animals de sella o de tir. Hi ha regnes de filet, regnes de mos, regnes dobles (quan s�usa filet i mos al mateix temps), regnes curtes (les de muntar), regnes llargues (les de tir o ensinistrament). Cal evitar l�hispanisme rienda.
reguitnar v intr Tirar guitzes.
remol� m Entortolligament de p�ls a causa d�un canvi de direcci� circular.
renill m Crit del cavall. Cal diferenciar el renill de salutaci� (greu i curt), que els cavalls emeten per incitar un altre cavall o una persona a apropar-s�hi, o durant l�acostament sexual,� i el renill prolongat i sonor que llancen quan resten a�llats del seu grup o albiren lluny un altre cavall.
renillar v intr Fer renills el cavall, eguinar.
retranca o retranga f Tafarra, rabasta.
roig roja adj� Dit dels cavalls que tenen el pelatge color d�argila, tirant a groc, lleonat, bru, foc, etc. Sin. vermell (Menorca).
ronsal m Ramal.
ros -ssa adj Dit dels cavalls que tenen el pelatge entre roig clar i daurat.
r�ssa f B�stia equina vella, magra o inservible.
rossam m Bestiar equ�, �o �s cavalls, ases i muls. Vegeu bestiar rossam.
ross� m Ant. Cavall de mitjana qualitat, m�s lleuger que el de tir, m�s fort que el de sella i no tan bell com el corser, que servia per a la guerra i per a la ca�a.
ru� -na adj Dit del cavall que t� el pelatge format per una mescla de p�ls de tres colors, blancs, negres i roigs, amb la crina i les cames predominantment negres.
ruc -a m i f 1 Ase o somera jove. 2 Ase o somera en general.
S
salt m 1 Moviment d�un equ� consistent a aixecar les extremitats anteriors, les posteriors o totes quatre, cas aquest darrer en qu� resta un moment sense tocar a terra. Sin. bot. Cal diferenciar el salt d�h�pica (salt d�al�ada, de llargada, d�obstacles, etc.) i el salt de doma o d�alta escola, que es pot realitzar en forma de corbeta o encabritada, elevada, gropada, ballotada o cabriola,. Salt de molt�: salt d�alegria amb forta estirada de potes posteriors cap enrera, que realitza el cavall, especialment el jove, quan surt en llibertat de l�establa. 2 Cobriment de la femella per un estal� o guar�
saltar v tr o intr Fer un salt (1). Sin. botar.
sanar v tr Amputar els testicles. Sin. castrar.
sanefa f Tros de pelatge llarg i prim que separa dos colors.
sard -a adj Dit de l�equ� de casta petita.
s�rria f Recipient d�espart o de palma en forma de senalla grossa (entre cinc i vuit pams) i llarguera, que forma bossa a cada un dels dos extrems, i que s�usava per a transportar coses diverses al llom d�un animal equ�.
sella f Seient de cuir de forma adaptada a l�esquena del cavall, del qual pengen els gambals i els estreps. Les selles m�s emprades al nostre pa�s actualment s�n� l�anglesa, l�espanyola, la menorquina i l�americana vaquera.
sellar m Esquena, part de l�animal en qu� es posa la sella.
seller -a m i f Selleter.
selleter -a m i f Persona que fa selles i altres guarniments de cuiro per a les b�sties. Sin. selleter, baster.
sellet� m Bastet.
sell� m 1 Bastet. 2 A Menorca, sella anglesa. 3 En alguns indrets, sella prove�da de respatller, bra�os i reposapeus que serveix per a cavalcar les senyores.
semental m Castellanisme immens que en catal� no apareix documentat fins al 1839 i que vergonyosament cap lexic�graf no ha denunciat fins avui. Les paraules catalanes s�n estal� (vegeu l�entrada corresponent), reproductor, cavall pare, cavall o ase de llavor, guar�, etc.
sencer adj Dit de l�animal equ� mascle que no ha estat castrat.
senya f Tret, natural o adquirit, d�un animal equ� que serveix per a diferenciar-lo dels altres. S�n senyes naturals l�estel, la m�scara, la llista, el cal�at, l�anell, la faixa, etc. Les adquirides s�n l�amputaci�, el tatuatge i el tall entre d�altres.
senyal m Testicle.
serrell m Floc de crins de damunt el front del cavall. Sin. puput.
serreta f Pe�a de ferro semicircular, amb la vora de dins dentada, que es posa damunt el morro d�un animal de tir a fi de poder frenar-lo o governar-lo amb l�acci� de les regnes.
sobranques f pl 1 Corretges que per una banda se subjecten a la sella i per l�altra aguanten per cada costat la rabasta. 2 Pe�a de roba que cobreix les anques d�una b�stia b� com a ornament b� per a protegir-la de les mosques.
sobrany -a m i f Animal equ� que t� entre un i dos anys.
sobrecingla f Corretja que passa per davall la panxa d�una b�stia i per damunt la manta cobertora tot subjectant aquesta.
sobrellom m Corretges que van col�locades damunt l�esquena d�un animal de tir i que sostenen els tirants del carro.
sobrepeu m Tumor o dur�cia que es forma damunt la corona de les ungles de les b�sties.
sobresenyal m Senyal her�ldic que es portava sobre l�armadura o sobre el cavall de batalla. Tela en qu� aquest senyal anava marcat.
sofra f Corretja ampla que passa per damunt el bastet o sellet� i que t� a cada extrem una anella formada pel mateix cuir dins la qual passen els bra�os del carro, que s�n aix� sostinguts. Nota: �s un mot femen�, per� en alguns llocs s�usa com a mascul�.
sofraja f Buit o plec oposat al garr� de la pota de darrere, per on es doblega aquesta.
sofrenada f Estrebada forta feta amb les regnes per a aturar el cavall.
sofrenar v tr Fer sofrenades.
sola f Part inferior de l�ungla dels equins, que est� en contacte amb el terra.
somada f C�rrega d�una b�stia de bast. Com a mesura la somada �s equivalent a tres quintars.
somer m Ase.
somera f Femella de l�ase.
somer� -na adj Dit del mul fill de cavall i somera.
sotabarba f Part inferior de la mand�bula dels equins situada davall la barba.
sotabarres o sotabarra m Corretja que va fermada a la cap�ana, a cada costat del cap de la b�stia, i li passa per davall la barra.
sotabarrot
sotacotxer m Cotxer segon o suplent del cotxer principal.
sotagola f Corretja de la brida que passa per davall la gola del cavall per a fixar la testera i les galteres. Sin. ofegador.
suera f Dessuador.
T
tafarra f Pe�a de cuir, tela forta o fusta que subjecta la sella o el bast passant per davall la coa de l�animal. Sin. rabasta, retranca, retranga.
t�ndem m Tir de dos o m�s cavalls posats un darrere l�altre.
tapa f Part exterior de l�ungla d�un animal de peu rod�.
tapes f pl Clucales.
tartana f Carruatge de dues rodes, amb coberta rodonenca i amb seients laterals.
ter� m Cada una de les tres parts en qu� es divideix un equ�. Ter� anterior (cap, coll i potes de davant), ter� mitj� (dors, llom, t�rax i abdomen) i ter� posterior (gropa, anques i potes de darrere).
ter�� -na m i f Animal equ� que t� entre dos i tres anys.
testera f 1 Corretja que forma part de la brida que va col�locada darrere el cap. 2 Ant. Pe�a de l�arn�s que cobria i defensava la part superior del cap del cavall.
tir m 1 Acci� de tirar un carruatge, arada o m�quina. 2 Conjunt de dos o m�s animals que tiren un carruatge, arada o m�quina.
tirant m Corretja o corda revestida de cuir que va de la collera de l�animal a la part anterior del carruatge.
tirar v tr Estirar, un animal equ�, un carruatge o m�quina agr�cola.
torcedor m Bast� amb dos forats per dins els quals passa un cordill que se cenyeix als morros d�una b�stia de manera que girant el bast� s�estrenyen fortament els morros de l�animal, i que s�empra per a dominar aquest mentre el ferren o curen.
tord -a adj Hispanisme innecessari emprat per a designar el pelatge de color gris. S�ha de dir simplement gris.
torneig m Espectacle festiu en qu� dues colles de cavallers combatien per exhibir la seva habilitat en el maneig de les armes fins que una de les dues restava vencedora.
traginar v tr Transportar mercaderies, especialment damunt bast o en carro.
traginer m Home que es dedicava a traginar mercaderies per a altri, ja sigui amb carro o a esquena de b�stia (traginers de garrot).
tralla f 1 Ant. regna o brida. 2 Corretja o corda que lligada a un bast� forma amb ell les corretjades.
trava f Corda o corretja amb qu� es fermen dues potes d�un animal perqu� no pugui c�rrer o saltar.
travador m Part de l�extremitat dels equins compresa entre el garró i la corona, que �s per on se solen travar.
trav� m 1 Trava. 2 Trava de les dues potes de davant. 3 Anella que forma la trava per dins la qual passa la pota de l�animal.
tronc m Parell de cavalls o de muls que tiren d�un carruatge enganxats un al costat de l�altre.
trot m Aire natural, saltat i de dos temps, que consisteix a anar alternant els dos parells diagonals amb un per�ode de suspensi� a l�aire. Hi ha diverses classes de trot: trot aixecat o angl�s, en qu� el genet s�al�a de la sella seguint la cad�ncia; trot assegut, en que el genet no perd el contacte amb la sella; segons la llargada hi ha el trot recollit, de gambada curta; el trot mitj� i el trot llarg, amb la gambada de la mesura correlativa; i el trot de treball, intermedi entre el trot recollit i el mitj�.
trotador -a adj Cavall apte o ensinistrat per al trot.
trot� -na adj Castellanisme per trotador.
U
ulleres f pl Clucales.
ungla f Pe�lla o pot�.
V
ventrera f Corretja que passa per davall el ventre de l�animal i va subjecta als bra�os del carro que serveix per a impedir que aquests s�aixequin. Com a sin�nim hi ha el castellanisme barriguera.
vermell -a adj En algunes contrades dit del pelatge roig.
verga f Penis. Verga de bou: el membre del bou assecat que s�empra com a fuet.
veta f Ratlla m�s ampla i de color diferent del color de base d�un animal equ�.
X
xalma f Coix� de c�nem o de tela de sac que es posa damunt l�esquena d�una b�stia fermat amb cingla, pitral i rabasta i que fa el servei de sella o de bast.
xo loc Veu que s�empra per a aturar els animals de feina.
xurriacada f Cop pegat amb les xurriaques.
xurriaques f pl Corretjades.
