Saltar al conteníu

consonante

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ko(ŋ)n.soˈna(ŋ)n.te ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

femenín singular consonante; plural consonantes

  1. (Llingüística) Soníu o fonema d'una llingua que se produz con daqué torga o zarru nel pasu al esterior del aire pela boca.
    L'asturianu tien diecinueve consonantes; El llatín clásicu nun tenía consonantes palatales.
  2. (Escritura), (Llingüística) Lletra o conxuntu de lletres que representa'l soníu o fonema d'una llingua que se produz con daqué torga o zarru nel pasu al esterior del aire pela boca.
    Les lletres pe, te y xe son consonantes.

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ kon.soˈnan.te ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular consonante; plural consonantes

  1. (Llingüística) Consonante (soníu/fonema).
  2. (Escritura), (Llingüística) Consonante (lletra).

Sinónimos[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.