Saltar al conteníu

Seginus

Ficha d'oxetu celesteSeginus
estrella[1], near-infrared source (en) Traducir[1] y ultraviolet source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 218,01946581833 °[2]
Declinación (δ) 38,30825118611 °[2]
Distancia a la Tierra 26,3765 pc
Magnitú aparente (V) 3,02 (banda V)
Magnitú absoluta 0,91
Constelación Bootes
Velocidá de rotación 128 km/s[3]
Velocidá radial −32,4 km/s[4]
Parallax 37,4047 mas[5]
Radiu 3,26 Radius solars
Diámetru 2 140 000 km [6]
Gravedá superficial 5500 cm/s²[7]
Tipu espectral A7IV+(n)[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Seginus o Ceginus (γ Bootis / γ Boo / 27 Bootis) ye la cuarta estrella más brillosa de la constelación de Boötes con magnitú aparente +3,04, siendo superada por Arturu (α Bootis), Izar (ε Bootis) y Mufrid (η Bootis). El nome de Seginus vien de la llatinización d'una forma árabe del nome griegu de la constelación, Theguius. Otru nome que recibe esta estrella, Haris, provién del nome árabe de la constelación, Al Haris Al Sama, que significa «el guarda».

A una distancia de 85 años lluz del Sistema Solar, Seginus ye una estrella xigante blanca de tipu espectral A7III con una temperatura superficial de 7600 K y una lluminosidá 34 vegaes mayor que'l Sol. Les xigantes blanques nunca son tan grandes como les xigantes de tipos espectrales tardíos -K y M-, pos tán empezando a espandise y namái más palantre van convertise n'estrelles verdaderamente grandes. Asina, el radiu de Seginus ye 3,5 vegaes mayor que'l radiu solar, lloñe del tamañu de les xigantes más fríes. Ye, amás, una variable Delta Scuti, con pequeñes variaciones nel so rellumu de 0,05 magnitúes con un periodu de 6,97 hores.

Seginus ye una estrella binaria, tando la so compañera separada apenes 0,07 segundos d'arcu, lo que correspuende a una separación real de 1,8 UA. Una tercer estrella, a unos 30 segundos d'arcu, nun ta gravitacionalmente xunida a elles.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 1 2 Floor van Leeuwen (marzu 2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357.
  3. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 897-911. ochobre 2002. doi:10.1051/0004-6361:20020943.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759-771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065.
  5. «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1345.
  6. Michael McElwain (10 mayu 2007). «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1556-1571. doi:10.1086/509912.
  7. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 1121-1135. febreru 2003. doi:10.1051/0004-6361:20021711.
  8. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956.