Saltar al conteníu

Pinet

Pinet
symbols of Pinet (en) Traducir symbols of Pinet (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Vall d'Albaida (en) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Mayor of Pinet (en) Traducir Juan Ramón Chismol Mahiques
Nome oficial Pinet (ca)[1]
Códigu postal 46838
Xeografía
Coordenaes 38°59′00″N 0°20′17″W / 38.983333333333°N 0.33805555555556°O / 38.983333333333; -0.33805555555556
Pinet alcuéntrase n'España
Pinet
Pinet
Pinet (España)
Superficie 12 km²
Altitú 180 m
Llenda con Gandia, Barx y Llutxent
Demografía
Población 156 hab. (2025)
- 76 homes (2019)

- 81 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vall d'Albaida (en) Traducir
Densidá 13 hab/km²
pinet.es
Cambiar los datos en Wikidata

Pinet ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Xeografía

[editar | editar la fonte]

Asitiar nel sector nordeste del valle de Albaida. El relieve constituyir un valle de forma circular, con fondu de margas acolorataes deposistadas pola erosión de les agües dende los montes que cierra esti valle pol nordeste y el norte.

El clima ye clima mediterraneu típicu, con branos calorosos ya iviernos daqué fríos con dos nevaes al añu. Les precipitaciones bazcuyen alredor de los 600 mm añales, anque nos últimos años tán superándose los 1000mm, debíu principalmente a los grandes acumulaos que recibe la zona nos meses serondiegos pola gota fría.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-40 y la CV-60 pa rematar na CV-610 y CV-608.

Llocalidaes estremeres

[editar | editar la fonte]

El términu municipal de Pinet parte coles siguientes llocalidaes: Bárig, Quatretonda, Gandia y Llutxent, toes elles de la provincia de Valencia.

Históricamente perteneció a la baronía de Llutxent, exerciendo'l señoríu, la familia Maza y depués les cases de Mandes y Dos Aguas.

En 1530, el papa Clemente VII creó la vicaria de Pinet, que tuvo rexentada polos dominicos de Llutxent hasta 1835.

Demografía

[editar | editar la fonte]
Evolución demográfica
1990199219941996199820002002200420052007
268249252235228212207192185190

Economía

[editar | editar la fonte]

Los cultivos son toos de secanu; el más estendíu ye la olivar, siguíu pola ciruela almendral y algarrobo. Los ceberes d'iviernu que d'antiguo s'entrepolaben ente l'arboláu, sumieron anguaño. La ganadería cunta más de 20 granxes avícoles y dalguna granxa porcina.

La falta d'industria provocó un progresivu despoblamientu.

Monumentos

[editar | editar la fonte]

Fiestes llocales

[editar | editar la fonte]
  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes patronales l'últimu fin de selmana de xunu, n'honor a San Pedro y al Cristu del monte.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]