Ir al contenido

Chirona

De Biquipedia
Chirona
Girona
Gerona
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Anvista panoramica de Chirona
Anvista panoramica de Chirona.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Chironés
Superficie 39,1 km²
Población
 • Total

108 666 hab. (2025)
Altaria
 • Meyana

75 m.
Distancia
 • 85 km
 • 373 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
Alcalde Lluc Salellas i Vilar
Codigo postal 17000–17007
Chentilicio Chironés/a[1] u cherundense[1]
Patrons Sant Narciso
Ríos Ter, Galligants, Güell, Onyar
Coordenadas
Chirona ubicada en Catalunya
Chirona
Chirona
Chirona en Catalunya
Web oficial

Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellano Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.

A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km², con una densidat de población de 2.473,71 hab/km².

Ye una ciudat con un important patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.

Cheografía

[editar | modificar o codigo]

A localidat de Chirona se troba situada a 75 metros d'altaria sobre lo livel d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.

O termin municipal de Chirona muga a lo norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sud-este con Cuart; a o sud-ueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.

Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter
Salt y Sant Gregori Chirona Celrà, Juià y Bordils
Fornells de la Selva y Vilablareix Cuart

En 785 as elites gubernants d'a ciudat pactan l'entrega d'a ciudat a Carlos Magno.[2] En 793 una expedición de tropas cordobesas mandada por Abd al-Malik al-Muzaffar fracasa en a conquiesta de Chirona pero espulla la redolada d'a Septimania.[3]

O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a los chudieus d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a lo cristianismo.

Demografía

[editar | modificar o codigo]
Evolución demografica
1497 f1515 f1553 f171717871857187718871900
1.048 1.073 1.409 4.858 8.842 15.759 16.226 16.738 17.041
191019201930194019501960197019811990
18.386 19.393 24.683 33.018 32.773 38.385 50.338 87.648 70.876
199219941996199820002002200420062008
69.570 72.333 70.576 71.858 73.637 77.475 83.531 89.890 94.484
200920102011201220132014201520162017
96.188 96.236 96.722 - - - - - -
201820192020202120222023202420252026
- - - 101.648 102.666 104.320 - - -
20272028202920302031203220332034-
- - - - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers

[editar | modificar o codigo]
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007[4] 2011[4] 2015 2019 2023
Partit dels Socialistes de Catalunya 13 14 11 10 7 4 6 8
Convergència i Unió 9 6 5 6 10 - - -
Partit Popular de Catalunya 2 2 3 2 3 1 0 1
Candidatura d'Unitat Popular - - - 0 3 4 6 8
Iniciativa per Catalunya 0 1 2 3 2
Esquerra Republicana de Catalunya 1 2 4 4 0 4 4 3
Junts per Catalunya - - - - - - - - - 10 9 6
Vox - - - - - - - - - - 0 1
En Comú Podem-Iniciativa per Catalunya - - - - - - - - - 0 0 0
Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía - - - - - - - - - 4 2 0
Total 25 25 25 25 25 27 27 27
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
1979–1983 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2002 Joaquim Nadal i Farreras Partit dels Socialistes de Catalunya
2002–2003 Anna Pagans i Gruartmoner Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2007 Anna Pagans i Gruartmoner Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011 Anna Pagans i Gruartmoner Partit dels Socialistes de Catalunya
2011–2015 Carles Puigdemont i Casamajó Convergència i Unió
2015–2019 Carles Puigdemont i Casamajó (dica 2016)
Albert Ballesta (2016)
Marta Madrenas
Convergència i Unió
2019–2023 Marta Madrenas Junts per Catalunya
2023–2027 Lluc Salellas[5] Candidatura d'Unidat Popular

Relichiosos

[editar | modificar o codigo]

Localidaz achirmanatas

[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Medios de comunicación

[editar | modificar o codigo]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. 1 2 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024 (accesible vía web).
  2. ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 21, ISBN 978-84-9967-306-6
  3. ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 24, ISBN 978-84-9967-306-6
  4. 1 2 (es) Resultatos d'as eleccions municipals de 2011 en Chirona en a pachina web d'o Ministerio d'o Interior.
  5. ↑ (es) Información d'Electomanía en Twitter, 17 de chunio de 2023.