Ilustración de la Crónica del Concilio de Constanza de Ulrich Richental mostrando un debate entre cardenales, obispos y el antipapa Juan XXIII en la catedral de Constanza. Dibujo a lápiz de color. Rosgartenmuseum, Constanza, Alemania.

El Concilio de Constanza: la condena de Jan Hus y su doctrina

La respuesta de la Iglesia Católica a las enseñanzas de Jan Hus fue rápida y enérgica: tan sólo dos años después de la lectura pública en Praga de su tratado fundamental, el Tractatus de Ecclesia, en 1413, la Iglesia le obligó a personarse en la ciudad de Constanza, con motivo del concilio ecuménico que se celebraba allí (que también pondría fin al Cisma de Occidente con el ascenso a la cátedra de San Pedro de Martín V) y a fin de que el reformador checo se retractase de sus enseñanzas. Como bien es sabido, Hus se negó, y la Iglesia lo envió a un juicio secular que lo condenó a la hoguera en 1415.

Afortunadamente para el lector moderno y el estudioso de la Reforma, la misma Iglesia Católica que condenó a Hus nos dejó uno de los testimonios más sintéticos de su doctrina entera mediante las actas del Concilio Ecuménico de Constanza, donde se enumeran todos los principios heréticos que Jan Hus defendía.

Entre los artículos condenados de Jan Hus hay uno que salta a la vista, por tratarse de una afirmación ortodoxa según la teología de la Iglesia Católica, el principio del diafisitismo, o que en Cristo hay dos naturalezas: divina y humana. Esto necesita clarificación que brevemente aportaremos: en el capítulo IV del De Ecclesia, Hus dice que Jesús, en sus dos naturalezas, es líder de dos aspectos de la Iglesia: sus bienes temporales en el mundo y su dimensión espiritual eterna. Esto contradice el principio católico del vicariato del papa en la Tierra según la primacía petrina. La Iglesia no condena este principio por lo que dice, sino por lo que implica según el sistema filosófico de Jan Hus.

Concilium Constantiense: adversus Ioannem Huss

Haec sancta synodus constantiensis Ioannem Huss attento quod ecclesia dei non habeat ultra quod agere valeat iudicio saeculari relinquit et ipsum curiae saeculari relinquendum fore decernit.

Unica est sancta universalis ecclesia quae est praedestinatorum universitas.

Et infra sequitur universalis sancta ecclesia tantum est una sicut tantum unus est numerus omnium praedestinatorum.

Paulus numquam fuit membrum diaboli licet fecerit quosdam actus actibus ecclesiae malignantium consimiles.

Praesciti non sunt partes ecclesiae cum nulla pars eius ab ea finaliter excidat eo quod praedestinationis charitas quae ipsam ligat non excidit.

Duae naturae divinitas et humanitas sunt unus christus.

Praescitus etsi aliquis sit in gratia secundum praesentem iustitiam tamen numquam est pars sanctae ecclesiae: et praedestinatus semper manet membrum ecclesiae licet aliquando excidat a gratia adventitia sed non a gratia praedestinationis.

Sumendo ecclesiam pro convocatione praedestinatorum sive sit in gratia sive non secundum praesentem iustitiam isto modo ecclesia est articulus fidei.

Petrus non fuit nec est caput sanctae ecclesiae catholicae.

Sacerdotes quomodolibet criminose viventes sacerdotii polluunt potestatem et sicut filii infideles sentiunt infideliter de septem sacramentis ecclesiae de clavibus officiis censuris moribus caeremoniis et sacris rebus ecclesiae veneratione reliquiarum indulgentiis et ordinibus.

Papalis dignitas a Caesare inolevit et papae praefectio et institutio a Caesaris potentia emanavit.

Nullus sine revelatione assereret rationabiliter de se vel de alio quod esset caput ecclesiae particularis sanctae: nec Romanus pontifex est caput Romanae ecclesiae.

Non oportet credere quod iste quicumque particularis Romanus pontifex sit caput cuiuscumque particularis ecclesiae sanctae nisi deus eum praedestinaverit.

Nemo gerit vicem christi vel Petri nisi sequatur eum in moribus cum nulla alia sequela sit pertinentior nec aliter recipiat a deo procuratoriam potestatem: quia ad illud officium vicarii requiritur et morum conformitas et instituentis auctoritas.

Papa non est manifestus et verus successor principis apostolorum Petri si vivit moribus contrariis Petro: et si quaerit avaritiam tunc est vicarius Iudae Iscarioth.

Et pari evidentia cardinales non sunt manifesti et veri successores collegii aliorum apostolorum christi nisi vixerint more apostolorum servantes mandata et consilia domini nostri Iesu christi.

Doctores ponentes quod aliquis per censuram ecclesiasticam emendandus si corrigi noluerit saeculari iudicio est tradendus pro certo sequuntur in hoc pontifices scribas et phariseos qui christum nolentem eis oboedire in omnibus dicentes nobis non licet interficere quemquam ipsum saeculari iudicio tradiderunt eo quod tales sunt homicidae graviores quam Pilatus.

Oboedientia ecclesiastica est oboedientia secundum adinventionem sacerdotum ecclesiae praeter expressam auctoritatem scripturae.

Divisio immediata humanorum operum est quod sint vel virtuosa vel vitiosa: quia si homo est vitiosus et agit quicquam tunc agit vitiose et si est virtuosus et agit quicquam tunc agit virtuose.

Quia sicut vitium quod crimen dicitur sive mortale peccatum inficit universaliter actus hominis vitiosi sic virtus vivificat omnes actus hominis virtuosi.

Sacerdos christi vivens secundum legem eius et habens scripturae notitiam et affectum ad aedificandum populum debet praedicare non obstante praetensa excommunicatione.

Et infra: quod si papa vel aliquis praepositus mandet sacerdoti sic disposito non praedicare non debet subditus oboedire.

Quilibet praedicantis officium de mandato accipit qui ad sacerdotium accedit: et illud mandatum debet exsequi praetensa excommunicatione non obstante.

Per censuras ecclesiasticas excommunicationis suspensionis et interdicti ad suam exaltationem clerus populum laicalem sibi suppeditat avaritiam multiplicat malitiam protegit et viam praeparat antichristo.

Signum autem evidens est quod ab antichristo tales procedant censurae quas vocant in suis processibus fulminationes quibus clerus principalissime procedit contra illos qui denudant nequitiam antichristi quam clerus pro se maxime usurpavit.

Si papa est malus et praesertim si est praescitus tunc ut Iudas apostolus est diabolus fur et filius perditionis et non est caput sanctae militantis ecclesiae cum nec sit membrum eius.

Gratia praedestinationis est vinculum quo corpus ecclesiae et quodlibet eius membrum iungitur ipso capiti insolubiliter.

Papa vel praelatus malus et praescitus est aequivoce pastor et vere fur et latro.

Papa non debet dici sanctissimus etiam secundum officium quia alias rex etiam deberet dici sanctissimus secundum officium et tortores et praecones dicerentur sancti: immo etiam diabolus deberet vocari sanctus cum sit officiarius dei.

Si papa vivit contrarie christo etiamsi ascenderet per ritam et legitimam electionem secundum constitutionem humanam vulgatam tamen aliunde ascenderet quam per christum dato etiam quod intraret per electionem a deo principaliter factam.

Nam Iudas Iscarioth rite et legitime est electus a deo Iesu christo ad apostolatum et tamen ascendit aliunde in ovile ovium.

Condemnatio quadragintaquinque articulorum Ioannis Wicleff per doctores facta est irrationabilis et iniqua et male facta et ficta est causa per eos allegata videlicet quod nullus ex eis sit catholicus sed quilibet eorum aut est haereticus aut erroneus aut scandalosus.

Non eo ipso quo electores vel maior pars eorum consenserunt viva voce secundum ritus hominum in personam aliquam eo ipso illa persona est legitime electa vel quod eo ipso est verus et manifestus successor vel vicarius Petri apostoli vel alterius apostoli in officio ecclesiastico.

Unde sive electores bene vel male elegerunt operibus electi debemus credere.

Nam eo ipso quo quis copiosius operatur meritorie ad profectum ecclesiae habet a deo ad hoc copiosius potestatem.

Non est scintilla apparentiae quod oporteat esse unum caput in spiritualibus regens ecclesiam quod semper cum ipsa militante ecclesia conversetur.

Christus sine talibus monstruosis capitibus per suos veraces discipulos sparsos per orbem terrarum melius suam ecclesiam regularet.

Apostoli et fideles sacerdotes domini strenue in necessariis ad salutem regularunt ecclesiam antequam papae officium foret introductum sic facerent deficiente per summe possibile papa usque ad diem iudicii.

Nullus est dominus civilis nullus est praelatus nullus est episcopus dum est in peccato mortali.

Extraído de 1414-1414 Concilium Constantiense, Concilia Oecumenica, Ecclesiae Magisterio, Documenta Catholica Omnia, <https://www.documentacatholicaomnia.eu/04z/z_1414-1414__Concilium_Constantiense__Documenta_Omnia__EN.pdf.html>.

Concilio de Constanza: contra Jan Hus

Este santo sínodo de Constanza, con la determinación de que la Iglesia de Dios no tiene nada más que hacer con Jan Hus, deja que actúe un juicio secular y determina que debe ser juzgado por un tribunal secular.

  1. Una es la santa Iglesia universal, que es la totalidad de los predestinados.
  2. La santa Iglesia universal es equivalente, en efectivos, al número de todos los predestinados.
  3. Pablo nunca fue un seguidor del diablo, si bien realizó algunos actos a la Iglesia que se parecen a los actos del maligno.       
  4. Los condenados no son partes de la Iglesia teniendo en cuenta que ninguna parte de ella puede separarse de la misma, porque aquello que la caridad de la predestinación une no puede separarse de la Iglesia.
  5. Dos naturalezas, divinidad y humanidad, conforman un Cristo.
  6. Un condenado, si bien puede estar en estado de gracia según la justicia temporal, nunca es parte de la santa Iglesia; el predestinado siempre permanece siendo miembro de la Iglesia incluso cuando se sale del estado de gracia temporal pero no del estado de gracia de la predestinación.
  7. La Iglesia es, de este modo, un artículo de fe: entendiendo la Iglesia como la convocación de los predestinados estén o no en gracia según la justicia temporal.
  8. Pedro no fue ni es la cabeza de la santa Iglesia Católica.
  9. Los sacerdotes que viven de cualquier manera criminal contaminan la potestad del sacerdocio y, como hijos infieles, piensan infielmente de los siete sacramentos de la Iglesia, de los tiempos litúrgicos, de los oficios, de la censura, de las costumbres, de las ceremonias y los santos asuntos de la Iglesia, de la veneración de las reliquias, de las indulgencias y los órdenes.
  10. La dignidad papal ha sido implantada por el Emperador y la autoridad e institución del papa emanó del poder del Emperador.
  11. Nadie sin revelación afirmaría razonablemente que él u otro es la cabeza de una particular santa Iglesia; igual que el pontífice romano no es la cabeza de la Iglesia romana.
  12. No conviene creer que este pontífice romano particular sea la cabeza de cualquier santa Iglesia si Dios no le ha predestinado a ello.
  13. Nadie carga con la sucesión de Cristo o de Pedro a menos que lo siga en las costumbres, ya que ningún otro apostolado es más digno ni de otra manera se recibe de Dios la potestad para procurar: porque para tal oficio de vicariato se requiere limpieza en las costumbres y la autoridad de el que lo instituyó.
  14. El papa no es el sucesor verdadero y manifiesto de Pedro, príncipe de los apóstoles, si vive con costumbres contrarias a las de Pedro. Si busca la avaricia, entonces es vicario de Judas Iscariote. Asimismo, con igual evidencia, los cardenales no son los sucesores verdaderos y manifiestos del colegio de otros apóstoles de Cristo si no viven a la manera de los apóstoles, leales a los mandatos y enseñanzas de nuestro Señor Jesucristo.
  15. Los doctores que proponen que alguien que debe ser corregido mediante la censura eclesiástica y no quiere ser corregido debe ser llevado a un juicio secular siguen, como si fuese cierto, en este asunto a los pontífices, escribas y fariseos que llevaron a Cristo, que se negaba a obedecerles en nada, a un juicio secular, diciendo que no les es lícito ejecutar a nadie, y es que ellos son peores homicidas que Pilato.
  16. La obediencia eclesiástica es obediencia según la invención de los sacerdotes de la Iglesia a menos de que exista expresa autoridad de la Escritura.
  17. La división más inmediata de las obras humanas es si son virtuosas o viciosas, porque si un hombre es vicioso y hace cualquier cosa entonces actúa viciosamente, y si el virtuoso también hace cualquier cosa, entonces actúa virtuosamente.
  18. Igual que el vicio, llamado también crimen o pecado mortal, invade todos los actos del hombre vicioso, así la virtud vivifica todos los actos del hombre virtuoso.
  19. El sacerdote de Cristo que vive según su ley, que tiene conocimiento de la Escritura y amor por edificar en su tiempo debe predicar sin que una posible excomunión le haga de obstáculo.
  20. Si el papa u otras dignidades ordenan a este sacerdote no predicar, éste no debe obedecer sumisamente.
  21. Cualquiera que accede al sacerdocio acepta el oficio, por mandato, del predicador. Tal mandato debe seguirse sin la amenaza de la excomunión.
  22. Mediante las censuras eclesiásticas de la excomunión, la suspensión y la prohibición el clero, buscando la exaltación propia, subyuga al pueblo laico, multiplica la avaricia, protege la maldad y prepara el camino al Anticristo. Un signo evidente de que ellos proceden del Anticristo son las censuras que emplean en sus procesos y las fulminaciones con las que principalmente el clero procede contra aquellos que descubren la maldad del Anticristo, la cual usurpan enormemente para ellos.
  23. Si el papa es malo y especialmente si está condenado entonces, como apóstol de Judas, es un demonio ladrón e hijo de la perdición y no es cabeza de la santa y militante Iglesia ni tampoco es miembro de la misma.
  24. La gracia de la predestinación es el vínculo con el que el cuerpo de la Iglesia y cualquier miembro de ella están unidos indisolublemente a su cabeza.
  25. El papa o un prelado malo y condenado no es pastor sino un ratero y un ladrón.
  26. El papa no debe ser llamado santísimo según su dignidad porque entonces también el rey debería llamarse santísimo según su dignidad, así como los verdugos y los pregoneros se llamarían santos: incluso así el diablo debería llamarse santo en tanto que es un dignatario de Dios.
  27. Si el papa vive contrariamente a Cristo, aun haber ascendido a su dignidad mediante una legítima elección según la constitución humana divulgada, habría ascendido a tal dignidad de otra manera que mediante Cristo, incluso si se diese que hubiese accedido mediante una elección hecha por Dios, pues Judas Iscariote fue legítimamente elegido por Jesucristo Dios al apostolado, pero, aun así, ascendió de otra manera al episcopado de las ovejas.
  28. La condena de cuarenta y cinco artículos de John Wycliff hecha por los doctores es irracional, injusta y mal hecha. Es una causa ficticia alegada por ellos porque ninguno de ellos es católico, sino que todos y cada uno de ellos son bien herejes o están en error o escándalo.
  29. El hecho de que los electores o la mayoría de ellos llegan oralmente a un consenso, según el rito de los hombres, en una persona concreta no hace a esa misma persona estar legítimamente electa o que tal persona sea el verdadero y manifiesto sucesor o vicario del apóstol Pedro, o de otro apóstol, en una dignidad eclesiástica. Y es que, hayan elegido bien o mal los electores, debemos fijarnos en las obras del electo. Porque cuanto alguien más copiosamente actúe para el bien de la Iglesia tanto más tiene potestad para ello dada por Dios.
  30. No hay ni jota de evidencia de que tenga que haber una cabeza espiritual gobernando la Iglesia que conviva con la Iglesia militante; Cristo sin tales cabezas monstruosas mejor gobernó su Iglesia mediante sus veraces discípulos esparcidos por el orbe de la Tierra.
  31. Los apóstoles y los sacerdotes fieles al Señor activamente gobernaron la Iglesia en las necesidades de la salvación antes de que fuese introducida la dignidad del papa, y así harían con el papa desaparecido (algo muy posible) hasta el día del Juicio.
  32. Nulo es todo señor civil, nulo es todo prelado, nulo es todo obispo mientras esté en pecado mortal.

Traducción del latín: Álvaro Cano Canedo

Concili de Constança: contra Jan Hus

Aquest sínode sant de Constança, amb la determinació que l’Església de Déu no té res més a fer amb Jan Hus, deixa que actuï un judici secular i determina que ha d’ésser jutjat per un tribunal secular.

  1. Una és la santa Església universal, que és la totalitat dels predestinats.
  2. La santa Església universal és equivalent, en efectius, al nombre total de tots els predestinats.
  3. Pau mai va ser un seguidor del diable, si bé va realitzar alguns actes a l’Església que se semblen als actes del maligne.
  4. Els condemnats no són parts de l’Església tenint en compte que cap part d’ella pot separar-se d’aquesta, perquè aquell que la caritat de la predestinació uneix no pot separar-se de l’Església.
  5. Dues natures, divinitat i humanitat, conformen un Crist.
  6. Un condemnat, si bé pot estar en estat de gràcia segons la justícia temporal, mai és part de la santa Església; el predestinat sempre roman membre de l’Església fins i tot quan surt de l’estat de gràcia temporal però no de l’estat de gràcia de la predestinació.
  7. L’Església és, de la manera que segueix, un article de fe: entenent l’Església com la convocació dels predestinats estiguin o no en gràcia segons la justícia temporal.
  8. Pere no fou ni és el cap de la santa Església Catòlica.
  9. Els sacerdots que viuen de qualsevol manera criminal contaminen la potestat del sacerdoci i, com fills infidels, pensen infidelment sobre els set sagraments de l’Església, dels temps litúrgics, dels oficis, de la censura, de les costums, de les cerimònies i els afers sants de l’Església, de la veneració de relíquies, de les indulgències i els ordes.
  10. La dignitat papal ha estat implantada per l’Emperador i l’autoritat i institució del papa emanà del poder de l’Emperador.
  11. Hom no podria, sense revelació, afirmar raonablement que ell o altre és el cap d’una particular santa Església; igual que el pontífex romà no és el cap de l’Església romana.
  12. No convé creure que aquest pontífex romà particular sigui el cap de qualsevol santa Església si Déu no li ha predestinat a això.
  13. Hom no carrega amb la successió de Crist o de Pere a menys que el segueixi en les costums, ja que cap altre apostolat és més digne ni d’altra manera es rep de Déu la potestat per procurar: perquè per tal ofici de vicariat es requereix neteja en les costums i l’autoritat de qui ho va instituir.
  14. El papa no és el successor vertader i manifest de Pere, príncep dels apòstols, si viu amb costums contràries a les de Pere. Si cerca l’avarícia, aleshores és vicari de Judes Iscariot. Tanmateix, amb la mateixa evidència, els cardenals no són els successors veritables i manifests del col·legi d’altres apòstols de Crist si no viuen a la manera dels apòstols, lleials als mandats i ensenyances de nostre Senyor Jesucrist.
  15. Els doctors que proposen que hom que ha d’ésser corregit mitjançant la censura eclesiàstica i no vulgui ser corregit ha d’ésser portat a un judici secular segueixen, com si fos cert, en aquest afer als pontífex, escribes i fariseus que portaren Crist, que es negava a obeir-los en res, a un judici secular, dient que no els era permès executar ningú, i és que ells són pitjors homicides que Pilat.
  16. L’obediència eclesiàstica és obediència segons la invenció dels sacerdots de l’Església a menys que existeixi expressa autoritat de l’Escriptura.
  17. La divisió més immediata de les obres humanes és si són virtuoses o vicioses, perquè si un home és viciós i fa quelcom, aleshores actua viciosament, i si el virtuós també fa quelcom, aleshores actua virtuosament.
  18. Igual que el vici, anomenat també crim o pecat mortal, envaeix tots els actes de l’home viciós, així la virtut vivifica tots els actes de l’home virtuós.
  19. El sacerdot de Crist que viu segons la seva llei, que té coneixement de l’Escriptura i amor per edificar en el seu temps ha de predicar sense que una possible excomunió li serveixi d’obstacle.
  20. Si el papa o altres dignitats ordenen a aquest sacerdot no predicar, aquest no ha d’obeir submisament.
  21. Qualsevol que accedeixi al sacerdoci accepta l’ofici, per mandat, del predicador. Aquest mandat ha de poder seguir-se sense l’amenaça de l’excomunió.
  22. Mitjançant les censures eclesiàstiques de l’excomunió, la suspensió i la prohibició, el clero, cercant la pròpia exaltació, subjuga el poble laic, multiplica l’avarícia, protegeix la maldat i prepara el camí a l’Anticrist. Un signe evident que ells procedeixen de l’Anticrist són les censures que utilitzen en els seus processos i les fulminacions amb què principalment el clero procedeix contra aquells que descobreixen la maldat de l’Anticrist, la qual enormement usurpen per ells.
  23. Si el papa és dolent, i especialment si està condemnat, aleshores, com apòstol de Judes, és un dimoni lladre i fill de la perdició, i no és cap de la santa i militant Església ni tampoc n’és un membre.
  24. La gràcia de la predestinació és el vincle amb què el cos de l’Església i qualsevol membre de la mateixa estan units indissolublement al seu cap.
  25. El papa o un prelat dolent i condemnat no és pas pastor sinó un rater i un lladre.
  26. El papa no hauria d’ésser anomenat santíssim segons la seva dignitat perquè aleshores també el rei hauria d’anomenar-se santíssim segons la seva dignitat, així com els verducs i els pregoners s’anomenarien sants: fins i tot així el diable hauria d’anomenar-se sant en tant que és un dignatari de Déu.
  27. Si el papa viu contràriament a Crist, tot i haver accedit a la seva dignitat mitjançant una elecció legítima segons la costum humana divulgada, hauria accedit a tal dignitat d’altra manera que mitjançant Crist, fins i tot si es donés que hagués accedit mitjançant una elecció feta per Déu, i és que Judes Iscariot fou legítimament escollit per Jesucrist Déu al apostolat, però, malgrat això, ascendí d’altra manera a l’episcopat de les ovelles.
  28. La condemna de quaranta-cinc articles de John Wycliff feta pels doctors és irracional, injusta i malament feta. És una causa fictícia al·legada per ells perquè cap d’ells és catòlic, sinó que tots i cadascun d’ells són bé heretges o bé estan en error o escàndol.
  29. El fet que els electors o la majoria d’ells arribin oralment a un consens, segons el ritus dels homes, en una persona concreta no fa a tal persona estar legítimament electa o que tal persona sigui el veritable i manifest successor o vicari de l’apòstol Pere, o d’altre apòstol, en una dignitat eclesiàstica. I és que, hagin escollit bé o no els electors, ens hem de fixar en les obres de l’electe. Perquè en la mesura que algú actuï més copiosament pel bé de l’Església, tant més té potestat donada per Déu per això mateix.
  30. No hi ha una iota d’evidència que hagi d’haver un cap espiritual governant l’Església que convisqui amb l’Església militant; Crist, sense tals monstruosos caps, millor va governar la seva Església mitjançant els seus veraços deixebles expandits per l’orbe de la Terra.
  31. Els apòstols i els sacerdots fidels al Senyor activament governaren l’Església en les seves necessitats per la salvació abans que fos introduïda la dignitat del papa, i així farien amb el papa desaparegut (cosa certament possible) fins el dia del Judici.
  32. Nul és tot senyor civil, nul és tot prelat, nul és tot bisbe mentre estigui en pecat mortal.

Traducció del llatí: Álvaro Cano Canedo

Council of Constance: against Jan Hus

This holy synod of Constance, with the determination that the Church of God does not have anything further to do with Jan Hus, leaves a secular trial to act and determines that he must be judged by a secular court.

  1. One is the holy universal Church, which is the totality of the predestined.
  2. The holy universal Church is equivalent, in numbers, to the quantity of all the predestined.
  3. Paul was never a follower of the devil, although he acted in some ways against the Church which can resemble the acts of the malignant.
  4. The condemned are not parts of the Church considering that no part of the Church can separate from the same, because that which the charity of predestination unites cannot separate from the Church.
  5. Two natures, divinity and humanity, conform a single Christ.
  6. A damned, despite being able to be in a state of grace according to earthly justice, is never a part of the holy Church; the predestined always remains a member of the Church even when they exit the state of earthly grace but not from the state of grace from predestination.
  7. The Church is, according to this, an article of faith: understanding the Church as the communion of the predestined whether they may or not be in state of grace according to earthly justice.
  8. Peter was never, nor is, the head of the holy Catholic Church.
  9. The priests that live according to any criminal manner contaminate the authority of the priesthood and, as infidel sons, think unfaithfully about the seven sacraments of the Church, liturgical seasons, offices, censorship, manners, ceremonies and holy matters of the Church, veneration of relics, indulgences and holy orders.
  10. The papal dignity has been implanted by the Emperor and the authority and institution of the pope came from the power of the Emperor.
  11. Nobody without a revelation would reasonably affirm that him or any other is the head of a particular holy Church; just as the Roman Pontiff is not the head of the Roman Church.
  12. It is not good to believe that this particular Roman Pontiff be the head of any holy Church if God did not predestine him to it.
  13. Nobody carries with the succession of Christ or Peter unless he follows him in his manners, because no other apostleship is worthier nor from any other way can authority to procure be received from God: because for such an office of vicariate it is necessary a cleanness in the manners and the authority of him who instituted it.
  14. The pope is not the true and manifest successor of Peter, prince of the Apostles, if he lives with manners contrary to those of Peter. If he is looking for avarice, then he is the vicar of Judas Iscariot. Likewise, from the same evidence, the cardinals are not the true and manifest successors of the Collegium of the other Apostles of Christ if they do not live according to the manner of the Apostles, faithful to the mandates and teachings of our Lord Jesus Christ.
  15. The doctors that suggest that someone that is to be corrected through ecclesiastical censure, and does not want to be corrected, is to be carried to a secular court follow in this matter , as if it were true, the pontiffs, scribes and pharisees that carried Christ, unwilling to obey them, to a secular court, arguing that it was not allowed to them to execute anyone. Indeed, they are worse homicides than Pilate.
  16. Ecclesiastical obedience is obedience according to the invention of the priests of the Church unless there is express authority from Scripture.
  17. The most immediate division of human works is whether they are virtuous or vicious, because if a man is vicious and does anything, he will act viciously, and if the virtuous also does anything, he will act virtuously.
  18. Just as vice, also called crime or mortal sin, invades every act of the vicious man, in such a way does virtue give life to every act of the virtuous man.
  19. The priest of Christ who lives according to His law and has knowledge of Scripture and love toward edifying in his time should preach without the obstacle of a possible excommunication.
  20. If the pope or other dignities command this priest not to predicate, he should not obey submissively.
  21. Anyone who enters the priesthood accepts the labour, by mandate, of the preacher. Such mandate must be carried out without the menace of excommunication.
  22. Through the ecclesiastical censorships of excommunication, suspension and prohibition the clergy, longing their own exaltation, subjugates the secular people, multiplies avarice, protects wrongdoing and prepares the path for the Antichrist. An evident sign of their proceeding from the Antichrist are the censures that they employ in their processes and the fulminations with which  mainly the clergy proceeds against those who discover the evilness of the Antichrist, which they largely usurp for them.
  23. If the pope is evil, and especially if he is condemned then, as an apostle of Judas, he is a burglar demon and son of doom and is not the head of the holy and militant Church nor a member of it.
  24. The grace of predestination is the link with which the body of the Church and any of its members are indissolubly united to its head.
  25. An evil pope or prelate and condemned is not a pastor but a burglar and a thief.
  26. The pope ought not to be called «most holy» according to his dignity because then also the king ought to be called «most holy» according to his dignity, just as executioners and criers would be called saints: even like this the devil should be called «saint» for being a dignitary of God.
  27. If the pope lives contrarily to Christ, even though having ascended to his dignity through a legitimate election according to the spread human constitution, he would have ascended to such dignity in other way than through Christ, even if it were given that he had ascended through an election made by God, for Judas Iscariot was legitimately elected by Jesus Christ God to the apostleship, but, despite this, he ascended in another manner to the episcopate of the sheep.
  28. The condemn of forty-five articles of John Wycliff made by the doctors is irrational, unjust, and wrongly done. It is a fictious cause alleged by them because none of them is catholic, but everyone of them are either heretics or are in error and scandal.
  29. The fact that the electors or most of them arrive orally to a consensus, according to human rite, in a particular person does not make that same person be legitimately elected or that such person be the true and manifest successor or vicar to the Apostle Peter, or any other Apostle, in an ecclesiastical dignity. Indeed, whether the electors had chosen well or badly, we should pay attention to the works of the elected. Because the more abundantly someone acts for the good of the Church, the more he has the power to do so given by God.
  30. There is not an iota of evidence on the matter that there should be a spiritual head ruling the Church that cohabitates with the militant Church; Christ, without such monstruous heads, ruled better His Church through His true disciples spread all around the orb of the Earth.
  31. The apostles and the priests faithful to the Lord actively ruled the Church in the needs to salvation before the dignity of the pope was installed, and such would they still do should the pope disappear (something quite possible) until the Day of Judgement.
  32. Null is every civil Lord, null is every prelate, null is every bishop while they are in mortal sin.

Translation from Latin: Álvaro Cano Canedo

Portada: Ilustración de la Crónica del Concilio de Constanza de Ulrich Richental mostrando un debate entre cardenales, obispos y el antipapa Juan XXIII en la catedral de Constanza. Dibujo a lápiz de color. Rosgartenmuseum, Constanza, Alemania.


OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Álvaro Cano Canedo (1 de agosto de 2025). El Concilio de Constanza: la condena de Jan Hus y su doctrina. Pasado Presente. Recuperado 16 de abril de 2026 de https://doi.org/10.58079/14opb


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.